La paella és un d'aquests plats que semblen intocables. Tradició, producte i tècnica formen un conjunt gairebé sagrat a la cuina espanyola. Tanmateix, fins i tot en receptes tan icòniques, hi ha espai per a la reinterpretació. I això és precisament el que han fet els germans Torres amb una proposta que està donant molt a parlar.

Una paella, però amb ànima tailandesa. I el més sorprenent és que manté el socarrat i aquella part tan pròpia de la nostra paella de tota la vida.

Una fusió inesperada que funciona molt bé

En aquest sentit, la clau d'aquesta recepta és barrejar dos mons sense perdre l'essència. De manera que la base continua sent la d'una paella clàssica amb arròs, sofregit i cocció en paella. Però a partir d'aquí, entren en joc ingredients i matisos propis de la cuina tailandesa. El procés comença amb el pollastre, tallat a daus, salpebrat i ofegat amb oli d'oliva. A continuació, es construeix el sofregit amb ceba, all i gingebre, incorporant també oli de cacauet per aportar aquest toc asiàtic tan característic. Aquí comença el canvi.

S'hi afegeixen edamames, olives negres i l'arròs, que es nacra abans d'incorporar el brou calent. La cocció es manté en els temps habituals, uns 15 o 16 minuts, i s'introdueix la cúrcuma com a espècia protagonista. El resultat és una base recognoscible, però amb un perfil aromàtic completament diferent.

El socarrat segueix sent protagonista

A partir d'aquí, la recepta evoluciona amb més matisos exòtics. S'incorporen verdures tallades en juliana fina com pastanaga, carbassó i ceba tendra, juntament amb llagostins pelats, que aporten frescor i textura al conjunt. Però hi ha alguna cosa que no canvia. El socarrat. Això no pot faltar en cap paella, tampoc en la tailandesa.

El socarrat és aquell element que no pot faltar a cap bon arroç

Aquest fons torrat que defineix una bona paella es manté intacte, perquè la tècnica no es toca. D'aquesta manera, tot i que els ingredients viatgin a Tailàndia, l'execució continua sent purament mediterrània. El toc final arriba amb ratlladura de llimona, una mica més de ceba tendra i un raig d'oli de cacauet, que arrodoneix el plat abans del repòs.

Així doncs, aquesta paella thai demostra que la tradició no està renyida amb la innovació. Perquè quan es respecta la base i s'entén la tècnica, es pot reinterpretar un clàssic sense perdre'n l'essència. I en aquest cas, el resultat no només sorprèn, sinó que funciona.