El cas del vaixell MV Hondius, de bandera neerlandesa, ha passat a afectar casa nostra: l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha confirmat que a bord hi ha cinc catalans, que per sort no s'inclouen entre les set persones afectades —tres de les quals han mort. A banda, hi ha nou persones més de nacionalitat espanyola, que fan que la xifra de persones de l'Estat que hi viatgen sigui de catorze. La previsió és que es dirigeixin a les illes Canàries per ser acollits, tot i que l'embarcació haurà de ser revisada per epidemiòlegs abans de decidir la destinació final —segons han pactat l'OMS i el govern espanyol. Això és tot el que sabem sobre el brot mortal d'hantavirus en un creuer.

Quanta gent afectada hi ha?

Originalment, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) havia informat de sis persones afectades pel brot, però aquest dimarts ha elevat la xifra d'afectats fins a set —dels quals dos han estat confirmats en el laboratori i cinc encara són sospitosos. Els dos confirmats són un ciutadà britànic que va emmalaltir el passat 27 d'abril i va ser evacuat a Sud-àfrica, on roman en estat crític però estable; l'altre és una dona neerlandesa traslladada a un hospital de Johannesburg on finalment va morir el mateix 27 d'abril. El marit de la dona, també neerlandès, va morir a bord l'11 d'abril. La tercera víctima mortal és una dona alemanya. Finalment, hi ha dos membres de la tripulació (britànic i neerlandès) que presenten "símptomes respiratoris aguts, un de lleu i un altre greu". "Requereixen atenció mèdica urgent", diu la companyia, Oceanwide Expeditions. Tant les autoritats de Cap Verd com l'OMS han afirmat que hi ha tres persones (i no dues) amb símptomes a bord. Hi viatgen 147 persones (88 passatgers i 59 tripulants), de 23 nacionalitats diferents: 38 filipins, 23 britànics, 17 estatunidencs i catorze espanyols, principalment.

Quan van aparèixer els símptomes?

Els primers símptomes van aparèixer entre el 6 i el 28 d'abril, i es van caracteritzar per febre, símptomes gastrointestinals, una ràpida progressió cap a la pneumònia, síndrome de dificultat respiratòria aguda i xoc. El creuer va salpar des de la terminal portuària d'Ushuaia (la ciutat més austral de l'Argentina) cap a Cap Verd, amb destinació final les Canàries. Fins ara, el vaixell ha romàs davant de Praia, la capital de Cap Verd, ja que les autoritats del país li han denegat l'entrada per motius de "seguretat pública nacional". La previsió és que naveguin fins a les Canàries (Las Palmas o Tenerife) com a punt de desembarcament. A Sud-àfrica, on l'embarcació va fer escala, es van fer anàlisis i un dels cadàvers va donar positiu en hantavirus.

On es van contagiar?

La directora de prevenció i preparació d'epidèmies i pandèmies de l'OMS, Maria Van Kerkhove, ha explicat aquest dimarts que avui la hipòtesi més plausible és que la infecció d'hantavirus es va produir fora del creuer. "Tenint en compte la durada del període d'incubació de l'hantavirus, que pot oscil·lar entre una i sis setmanes, la nostra hipòtesi és que es van infectar fora del vaixell", ha dit. Concretament, tot apunta que es van infectar entre feien alguna activitat a l'Argentina. Al respecte, cal tenir en compte que el creuer oferia un viatge d'expedició i diversos dels participants es dedicaven a l'observació d'aus i altres activitats relacionades amb la fauna silvestre. També van fer escala en diferents illes de la costa africana, en algunes de les quals hi ha molts de rosegadors —els principals transmissors de la malaltia.

La teoria argentina

El cas és que el creuer va arribar a l'Argentina des de Montevideo (Uruguai) el novembre del 2026, i des d'aleshores va fer base durant mesos en el port de la ciutat austral d'Ushuaia —des d'on es van fer viatges per illes de l'Atlàntic Sud i l'Antàrtida. L'1 d'abril va salpar cap a Geòrgies i Sandwich del Sud, Santa Elena i altres punts de l'Atlàntic Sud". El govern argentí, que el març va abandonar l'OMS per decisió del president Javier Milei, assegura que a la província de Tierra del Fuego no hi ha casos d'hantavirus. En general, la circulació del virus és baixa al sud del país: només s'han notificat deu casos a les províncies de Neuquén, Río Negro i Chubut durant la temporada 2025-2026.

Què és l'hantavirus?

Com ja hem dit, els hantavirus es transmeten principalment per contacte amb rosegadors infectats. Concretament, pel contacte amb femta o orina de rosegadors infectats o amb superfícies contaminades. El període d'incubació oscil·la habitualment entre dues i quatre setmanes després de l'exposició. Hi ha tres formes clíniques principals després de la infecció: la febre hemorràgica amb síndrome renal i la nefropatia epidèmica (una forma més lleu de l'anterior), associades a tipus d'hantavirus presents principalment a Europa central; i la síndrome cardiopulmonar produïda per tipus d'hantavirus presents al continent americà. El quadre cardiopulmonar, propi d'Amèrica, es manifesta inicialment com un quadre pseudogripal amb alteracions gastrointestinals, amb una progressió ràpida i una letalitat que pot arribar al 35-50%. No té tractament específic i requereix vigilància intensiva i tractament de suport. No existeix un tractament curatiu, i eliminar o minimitzar el contacte amb rosegadors és la millor mesura de prevenció.

 

Imatge principal: Maria Van Kerkhove, directora de prevenció i preparació d'epidèmies i pandèmies de l'OMS, amb el creuer afectat de fons / Efe - Muntatge