Els xefs Sergio Torres i Javier Torres, coneguts com els Germans Torres, han compartit a xarxes socials una versió molt especial d'un dels plats més populars de la cuina espanyola: l'ensaladilla. En el seu vídeo expliquen que la clau de la seva recepta no és a la maionesa clàssica, sinó en una salsa amb gust de mar elaborada amb el mateix líquid de les conserves i oli d'oliva. La recepta comença preparant la base vegetal. En una olla gran amb aigua i sal es couen una patata monalisa, una pastanaga, diverses beines de pèsols i unes mongetes perona, totes tallades a daus petits perquè la textura final sigui més fina. Les verdures es cuinen durant uns set o vuit minuts, afegint els pèsols en l'últim minut perquè mantinguin el seu color i frescor. Un cop llestes, s'escorren i es reserven.
L'ensaladilla perfecta dels Germans Torres
Mentrestant, en un cassó a part es couen dos ous durant uns deu o dotze minuts. Després es refreden per poder pelar-los fàcilment. La personalitat d'aquesta ensaladilla apareix amb les conserves de peix i marisc. Els xefs utilitzen una llauna de musclos, una de ventresca de bonítol i una altra de navalles, a més de tres o quatre anxoves i una cullerada de tàperes. Part del marisc es reserva per a l'emplatat final, mentre que la resta es pica a una mida similar a la de les verdures per integrar-ho en la barreja.
El següent pas és preparar la salsa que substitueix la maionesa tradicional. Per a això, els Germans Torres aprofiten el líquid de les llaunes, que aboquen en una gerra de batedora juntament amb els ous cuits. Després emulsionen la barreja afegint oli d’oliva a poc a poc fins a aconseguir una crema suau i brillant. El resultat és una mena de maionesa amb un marcat gust de mar, molt més intensa que la versió clàssica.
La clau de la seva recepta no és a la maionesa clàssica, sinó en una salsa amb gust de mar
A continuació es barregen les verdures cuites amb el marisc picat. Les anxoves es tallen finament i s'incorporen juntament amb les tàperes, que aporten un toc salí i lleugerament àcid. Finalment s'afegeix la salsa emulsionada i es barreja tot fins a aconseguir una ensaladilla melosa, equilibrada i plena de matisos marins.
Per a l'emplatat, els xefs recomanen fer servir un cèrcol metàl·lic gran. S'omple amb la barreja prement lleugerament per donar-li forma i a sobre es col·loca una capa d'ous de salmó, que aporten color i un punt de sabor extra. El plat s'acaba amb el marisc reservat (musclos, ventresca i navalles) i un petit raig d'oli d'oliva verge extra.
El resultat és una ensaladilla elegant i sorprenent, en la qual el protagonisme no el té la maionesa tradicional, sinó una salsa plena de sabor marí. Una reinterpretació creativa que demostra com un plat clàssic pot transformar-se amb petits canvis i bons ingredients.