El verat, un dels peixos blaus més populars, econòmics i saborosos de la cuina mediterrània, s’ha convertit en una presència cada vegada més irregular a les peixateries. Els pescadors expliquen que les captures han quedat molt per sota de les expectatives: en algunes zones s’esperava arribar al voltant d’un milió de quilos, però la quantitat desembarcada amb prou feines s’ha acostat als 100.000. Les dades catalanes també mostren una caiguda important. La recuperació de la tonyina vermella apareix entre les explicacions assenyalades pel sector, perquè és un gran depredador que necessita consumir enormes quantitats de peix. Tanmateix, la desaparició del verat no respon a una única causa, sinó a un equilibri marí cada vegada més difícil de preveure.
La tonyina depreda en excés el verat
La tonyina competeix pels mateixos bancs de peix
La tonyina vermella ocupa una de les posicions més altes de la cadena alimentària del Mediterrani. És ràpida, poderosa i pot recórrer grans distàncies perseguint bancs de verat, sardina, seitó, sorell i altres espècies pelàgiques. Quan augmenta la seva presència en una determinada zona, la pressió sobre aquestes poblacions també pot créixer. Els pescadors observen que allà on apareixen grups importants de tonyina, els peixos petits canvien de profunditat, es dispersen o desapareixen temporalment de les àrees habituals de pesca.
Això no significa necessàriament que la tonyina hagi eliminat el verat. Els depredadors formen part de l’ecosistema i la seva recuperació és positiva després de dècades de sobrepesca. El problema apareix quan les poblacions de les preses ja estan debilitades per altres factors. Si hi ha menys sardina i seitó, la tonyina pot concentrar-se sobre el verat, mentre els pescadors troben bancs més petits i difícils de localitzar.
Les captures oficials il·lustren aquest descens. A Catalunya es van subhastar 58,7 tones de verat durant el 2025, un 30,7% menys que l’any anterior. La sardina també va baixar un 33,3% i el seitó, un 67,7%. Per tant, no falta només una espècie: bona part del peix blau mediterrani està registrant una disponibilitat inferior a les llotges.
El canvi del mar també allunya el verat de la costa
El verat es desplaça buscant temperatures adequades i concentracions d’aliment. L’escalfament del Mediterrani pot alterar les seves rutes, avançar o retardar les temporades i fer que els bancs es mantinguin més lluny de la costa o a més profunditat. En aquests casos, el peix pot continuar existint, però deixa de ser accessible per a una flota costanera que treballa majoritàriament a poca distància del litoral.
També influeixen les restriccions pesqueres, els dies disponibles per sortir al mar, l’estat dels bancs juvenils i les variacions naturals de cada temporada. Per això és difícil convertir la tonyina en l’única culpable. El que veuen les peixateries és el resultat final: menys caixes a la llotja, preus més variables i una oferta que ja no arriba amb la regularitat d’abans.
Quan trobem verat fresc, convé aprofitar-lo perquè és ric en greixos saludables, intens de gust i molt versàtil. Es pot cuinar a la planxa, al forn, en escabetx o marinat, sempre respectant les precaucions davant l’anisakis. La seva absència, però, també és un avís: el Mediterrani està canviant i l’equilibri entre depredadors, preses, pesca i temperatura ja no funciona exactament com fa unes dècades.