Amb la calor venen de gust plats frescos, ràpids i, sobretot, que no calgui passar massa temps entre fogons. Per això les amanides tornen a guanyar protagonisme a la taula, ja sigui de tomàquet, de pasta, d'arròs, amb patata, cigrons, ou dur o amb verdures de temporada. I en moltes d'elles hi ha un ingredient que gairebé mai falla: la tonyina en conserva. És pràctic, saciant, combina amb gairebé tot i pot convertir una amanida senzilla en un plat molt més complet. N'hi ha prou amb obrir una llauna perquè unes fulles verdes, uns tomàquets o unes patates cuites es converteixin en un plat nutritiu i ple de sabor. No obstant això, just en aquest gest tan quotidià s'amaga un error que molts repetim sense pensar-hi: obrir la llauna, pressionar la tapa i tirar tot l'oli per la pica.
El gran malbaratament
Aquest gest sol fer-se per costum i sense pensar. De vegades perquè es pensa que l'oli de la llauna és de pitjor qualitat, d'altres perquè sembla massa fort, perquè pot deixar l'amanida pesada o perquè es dona per fet que només serveix per conservar el peix. Però si es tracta de tonyina en oli d'oliva, convé pensar-ho dues vegades abans de rebutjar-lo, ja que es tracta d'un petit tresor. L'última a recordar-nos que aquest és un malíssim costum és Júlia Farré, nutricionista amb milers de seguidors a les seves xarxes socials. No perquè calgui beure's el contingut de la llauna ni afegir-lo sempre sencer al plat, sinó perquè aquest oli no és un simple líquid de conserva. Ha estat en contacte amb la tonyina durant mesos i pot recollir part del seu sabor i d'alguns dels seus nutrients. Així, lluny de ser un simple amaniment, es converteix en un dels més interessants nutricionalment parlant.
Si és d'oliva i està en bon estat, té més sentit aprofitar-lo com a part de l'amaniment que tirar-lo automàticament
La tonyina continua sent la font principal, però durant el temps que passa a la llauna, alguns compostos poden passar a l'oli. Per això, si és d'oliva i està en bon estat, té més sentit aprofitar-lo com a part de l'amaniment que tirar-lo automàticament. A més, aporta sabor i ajuda que l'amanida quedi més sucosa sense necessitat d'afegir un altre oli a part.
Un dels nutrients més interessants de la tonyina són els àcids grassos omega-3, coneguts sobretot per la seva relació amb la salut cardiovascular. Aquests àcids grassos formen part d'una dieta que ajuda a cuidar el cor i la circulació, i també participen en funcions importants del cervell i de l'organisme. No converteixen una amanida en un remei miraculós, però sí que sumen dins d'una alimentació equilibrada. La tonyina també pot aportar vitamina D, clau per absorbir millor el calci i mantenir els ossos en bon estat. A més, aquesta vitamina participa en el funcionament normal del sistema immunitari. Una altra vitamina interessant és la A, relacionada amb la visió, la pell i les defenses. Són nutrients que el cos necessita en petites quantitats, però que convé no desaprofitar quan ja formen part de l'aliment.
Bons companys
Un altre detall important que ens explica la Júlia és el fet que les vitamines A i D són liposolubles. Això vol dir que s'absorbeixen millor quan van acompanyades de greix, en aquest cas, oli d'oliva. Això no significa que calgui abocar tota la llauna sense mirar. Pots afegir només una part de l'oli i barrejar-lo amb vinagre, llimona, mostassa, pebre o herbes per preparar una vinagreta ràpida. També pots reservar-lo per a altres usos. Aquest oli serveix per amanir unes patates cuites, donar sabor a una amanida de pasta, preparar una torrada amb tomàquet, enriquir un plat d'arròs fred o rematar unes verdures.