Quan passen les festes i la taula torna a la normalitat, hi ha un clàssic que sempre queda a mitges a la rebosteria: el torró oblidat en una caixa, aquest dolç que associem al Nadal, però que, ben conservat, pot gaudir-se durant molts mesos sense perdre ni gust, aroma ni textura. Encara que molta gent pensa que el torró és delicat i que cal consumir-lo ràpid, el cert és que les grans torroneries artesanals porten dècades insistint que és un producte molt més resistent del que sembla. Això sí, sempre que s'evitin alguns errors molt comuns i es respectin unes condicions bàsiques de conservació.
Conserva bé el torró perquè aguanti tot l'any
El primer d'aquests errors és també el més estès: guardar el torró a la nevera. Pot semblar lògic, però és just el contrari del que necessita. El fred n'altera les propietats organolèptiques, canvia la textura i apaga l'aroma, especialment en varietats com el torró tou de Xixona o el dur d'Alacant. Tampoc és bona idea congelar-lo, ja que els greixos naturals de l'ametlla pateixen i el resultat final perd qualitat. El torró no necessita fred, sinó estabilitat.
La clau és conservar-lo en un lloc fresc i sec, sempre a temperatura ambient. Fresc no significa fred, sinó un espai allunyat de fonts de calor, de la humitat i de la llum directa del sol. Un armari interior o una rebosteria ben ventilada solen ser suficients. En aquestes condicions, el torró manté la seva estructura i evita tant l'estovament excessiu com que es torni trencadís.
Un altre punt fonamental és l'embolcall. Sempre que sigui possible, el millor és mantenir el torró al seu envàs original, ja que sol estar pensat per protegir-lo de l'aire. Moltes torroneries l'envasen al buit precisament per allargar-ne la vida útil. Si ja l'has obert, convé guardar-lo en un recipient hermètic o embolcallar-lo bé amb film o paper vegetal, evitant que quedi exposat a l'aire, que és el principal enemic de la seva textura.
La clau és conservar-lo en un lloc fresc i sec
Si tens diverses varietats a casa, convé separar els sabors. Cada tipus de torró té una composició diferent i aromes propis, i guardar-los junts pot provocar barreges indesitjades. El de xocolata, per exemple, no hauria de compartir espai amb un d'ametlla tova si volem que tots dos es mantinguin intactes.
Un dels grans avantatges del torró artesanal és la seva llarga durada natural. No sol tenir data de caducitat estricta, sinó una recomanació de consum que ronda l'any. Això es deu al seu alt contingut en sucres i als greixos de l'ametlla, que actuen com a conservants naturals i dificulten la proliferació de bacteris.
I si encara així vols donar-li sortida, el torró admet múltiples transformacions. Des de cremes, mousses i gelats, fins a flam, bescuits o fins i tot receptes salades sorprenents. Perquè, ben cuidat, el torró no és només cosa de Nadal, sinó un petit luxe que pot acompanyar-te durant tot l'any.