Jonathan Andic demanarà tornar al jutjat de Martorell per aclarir les conclusions “inexactes i esbiaixades” que els Mossos d’Esquadra han plasmat en mitja dotzena d’indicis per atribuir-li la mort del seu pare, Isak Andic, fundador de Mango, que va patir una caiguda mortal durant l’excursió que van fer junts a Montserrat el 14 de desembre de 2024. La magistrada de Martorell, que l’investiga per un delicte d’homicidi —en fer seus els indicis de la policia—, ja manifesta en la resolució d'aquest dimarts que Jonathan Andic “expressa la seva voluntat de tornar a col·laborar amb la justícia” i a fer-ho “quan el seu advocat hagi pogut analitzar la causa, que consta de més de 1.400 folis”, i que ha estat més d'un any sota secret. La jutgessa va imposar-li una fiança d’un milió d’euros per risc de fugida. La defensa va abonar aquesta quantitat i va permetre que Jonathan Andic quedés en llibertat després de vuit hores detingut i exhibit emmanillat per la policia catalana.

Aquest dimecres, l’endemà de la detenció del fill del fundador de Mango, l’equip de defensa, liderat per Cristóbal Martell, s’ha tancat per analitzar els informes dels Mossos, que apunten—com diu la jutgessa— que la mort d’Isak Andic “no va ser accidental, sinó premeditada” per part de Jonathan i apunta al "possible mòbil econòmic" per “la seva obsessió pels diners”.

Ho respondrà a tot

La defensa ja va expressar ahir que “la conjectura de l’homicidi és inconsistent” i que en el recurs o davant el jutjat ho intentaran desmuntar.  Un acusat té dret a declarar les vegades que vulgui, segons recull l’article 400 de la Llei d’enjudiciament Criminal (LECrim). I Jonathan Andic contestarà totes les preguntes, segons fonts de la defensa. És a dir, a la magistrada i la fiscal, ja que en aquesta causa no hi ha acusació particular. Ahir, la família ja va tornar a expressar que està amb Jonathan i que la mort d’Isak Andic va ser un accident, com judicialment es va dir inicialment.

Converses “descontextualitzades”

A més d’un “possible mòbil econòmic”, un altre dels indicis apuntats és la suposada mala relació del fill amb el seu pare. En la resolució, la magistrada afirma que, segons diversos testimonis i en el buidatge dels mòbils del pare i del fill, es pot concloure que hi havia una “manipulació emocional de Jonathan per a aconseguir els seus objectius econòmics” i que “havia verbalitzat en els seus escrits sentir odi, rancor, idees de mort, i culpabilitzar de la seva situació al seu pare”. Fins i tot, s'indica el fet de “trobar una solució única per a rebre l'herència en vida, o que la figura del pare deixi d'existir de pensament o en vida”.

La defensa de Jonathan Andic sosté que aquests missatges “s’han descontextualitzat”, que hi ha conclusions “inexactes i esbiaixades”.  Els Mossos han inclòs en els seus informes missatges del 2022 i fins i tot del 2018, segons la defensa. Així, un cop estudiats tots els informes, Andic donarà la seva versió i la rèplica als informes policials.

La petjada misteriosa

Un altre dels indicis apuntats és que Jonathan va anar al camí de Montserrat tres cops abans de l'excursió amb el seu pare. Pel que fa a la pericial de la unitat dels Mossos de muntanya sobre la petjada d'una vamba trobada en el punt on va caure, s'interpreten conclusions diferents: va ser una petjada suposadament feta per Jonathan o mostra un suposat forcejament? En la resolució, tampoc s'aclareix de qui era.