Ja fa més d'un mes que la regularització de migrants extraordinària aprovada pel govern espanyol de Pedro Sánchez està en marxa, amb els tràmits oberts fins al pròxim 30 de juny. Mentrestant, el Parlament de Catalunya ha rebutjat la proposta de Junts, que plantejava reclamar l'A2 de català per a poder renovar a la regularització extraordinària d'aquí a un any. També volien que el B1 fos necessari per acreditar l'arrelament de cara a futurs processos ordinaris. Només Junts ha votat a favor de la seva proposta, mentre que Aliança Catalana s'ha abstingut i la resta de la cambra (també ERC i la CUP) s'han abstingut. En una entrevista a RNE, la portaveu dels republicans al Parlament, Ester Capella, avançava el sentit el vot del seu partit. Després d'avançar que Esquerra voldria "tothom que ha de treballar i viure a Catalunya, sobretot els alts funcionaris, tingués aquest requisit", i veia amb bons ulls un mínim coneixement de la llengua per acreditar l'arrelament al país, Capella va considerar que "no podem exigir a les persones que viuen cinc anys aquí sense documentació, allò que no exigim a aquells que exerceixen la funció pública a Catalunya", fent referència a l'ús de la llengua.
El partit de Carles Puigdemont volia instar el Govern a "dotar-se" dels instruments necessaris per garantir que es compleixi el coneixement i un protocol per a la validació del nivell A2 en la renovació de la regularització extraordinària, i a fer-ho en tres mesos en el cas del B1 per a pròxims processos ordinaris. Enmig de les diferents polèmiques que han envoltat aquest procés de la regularització extraordinària de migrants, que segons diferents experts s'ha fet massa a correcuita, a Catalunya i la resta de territoris de parla catalana se li ha de sumar l'element lingüístic en un moment complicat pel català davant del seu retrocés en l'ús social.
Protecció del català "arreu" després del pacte a l'Aragó
En canvi, els grups parlamentaris han avalat demanar que l'Estat espanyol "vetlli per la protecció i promoció" del català a tot arreu on es parla. El text defensa que el govern espanyol "apliqui subsidiàriament les mesures escaients per protegir i salvaguardar el català i la seva cultura" a l'Aragó, després de les mesures sobre el català del pacte PP-Vox en aquesta comunitat a canvi de la investidura de Jorge Azcón. El Parlament també ha donat llum verda a reclamar que el coneixement de llengües oficials es valori com a mèrit en l'accés al sistema de formació sanitària especialitzada (MIR) en totes les professions sanitàries i la creació, en un termini de dos mesos, d'una oficina de protecció de drets lingüístics per atendre les queixes i denúncies per motius lingüístics. Finalment, el Ple ha demanat una dotació extraordinària de cinc milions d'euros destinada a federacions i clubs esportius que despleguin plans lingüístics.