Una delegació d’eurodiputats del comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors (LIBE) del Parlament Europeu, que va visitar Madrid el febrer passat, conclou que l’estat de dret a Espanya es manté “estructuralment sòlid” i sustentat en un “marc constitucional madur”. L’informe final, impulsat pel grup del Partit Popular a l’Eurocambra, destaca els bons resultats generals del sistema, tot i advertir de diversos factors de risc. Els eurodiputats assenyalen que les institucions funcionen dins dels paràmetres constitucionals i que hi ha reformes en marxa. Amb tot, alerten que les tensions polítiques i els desacords institucionals podrien acabar minvant la confiança ciutadana. Segons el document, el repte principal no és la manca de garanties formals, sinó la necessitat d’assolir acords amplis i estables que reforcin la imparcialitat i l’alineació amb els estàndards europeus.

La delegació d’eurodiputats va avaluar “la independència judicial”, “els esforços anticorrupció” i “l’estat dels valors europeus” a Espanya. La missió la van integrar l’eurodiputat del PP i president del comitè LIBE, Javier Zarzalejos, l’eurodiputada del partit neerlandès Demòcrata 66 Raquel García Hermida-van der Walle, l’eurodiputat italià del Partit Democràtic Alessandro Zan, l’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé i l’eurodiputada de la Nova Aliança Flamenca Assita Kanko.

La missió, formada per representants de diversos grups polítics europeus, tenia com a objectiu analitzar la independència judicial, la lluita contra la corrupció i el respecte als valors europeus. Durant l’estada, els eurodiputats es van reunir amb membres del govern, del poder judicial i d’altres organismes institucionals, incloent-hi el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional, la Fiscalia i forces de seguretat. En les seves conclusions, remarquen que Espanya continua obtenint valoracions positives en els informes de la Comissió Europea i que cap dels interlocutors consultats va apuntar a un deteriorament sistèmic. No obstant això, identifiquen una creixent polarització política que es reflecteix en el funcionament institucional i que podria afectar la percepció d’imparcialitat del sistema.

Pel que fa a la corrupció, l’informe reconeix que el govern ha prioritzat l’adaptació a la normativa europea, però apunta mancances en recursos i independència dels òrgans judicials i fiscals. També assenyala que diverses recomanacions internacionals encara no s’han aplicat completament, especialment en matèria de transparència i rendició de comptes, i alerta d’un empitjorament en la percepció ciutadana de la corrupció.

Crítiques al sistema d'elecció del CGPJ

La independència judicial és un dels punts més sensibles detectats durant la visita. El sistema d’elecció dels jutges i el funcionament del Consell General del Poder Judicial generen discrepàncies i preocupacions, tant per l’elevat nombre de places com per la influència d’associacions professionals. Tot i que aquests factors no impliquen per si sols un problema estructural, el seu impacte acumulat pot erosionar la confiança pública.

Quant als mitjans de comunicació, l’informe no detecta limitacions sistèmiques a la llibertat de premsa, però sí inquietuds en un context de forta polarització. En aquest sentit, recomana reforçar les garanties d’independència periodística i la protecció de les fonts. Finalment, la delegació lamenta no haver pogut reunir-se amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ni amb el ministre de Justícia, fet que, segons indiquen, va limitar el diàleg directe amb l’executiu sobre qüestions clau relacionades amb l’estat de dret i la rendició de comptes.