Tots tenim aquest moment: obres Instagram i veus un amic a Bali, una cosina a Menorca i aquell conegut del gimnàs fent paddle surf a Cadaqués. Et preguntes si vius prou. O potser ets tu qui ha penjat una foto amb el mojito i el peu a la sorra. Sigui com sigui, la psicologia ja té molt a dir sobre el fet de penjar fotografies sobre les vacances o quedar-nos mirant com ho fan els altres. Des de La Gandula d'Elnacional.cat et desgranem les interessants conclusions dels experts sobre aquestes conductes.
🤳 El 86% dels espanyols utilitza les xarxes socials
📱 Per què ens agrada tant compartir la nostra vida a les xarxes socials?
Per què la gent penja fotografies a les xarxes de les vacances?
Quan compartim les nostres vacances a les xarxes no estem només mostrant paisatges: estem comunicant qui som, o almenys, qui voldríem ser. Segons un estudi sobre privacitat i joves de Carmen Sabater Fernández, més del 60% dels adolescents comparteix esdeveniments com viatges o caps de setmana a les xarxes socials de manera habitual. Aquesta exposició es fa, sobretot, a través de fotos i missatges emocionalment positius —una mena de vitrina de la felicitat. Això s'ha estudiat des de la psicologia sobretot entre els joves, tot i que es tracta d'una actitud que, cada cop més, s'estenen també entre la població adulta.
La psicòloga Paula Sibilia anomena aquest fenomen extimitat: la voluntat de fer visible el que és íntim per tal de ser reconegut. Per molts joves (i no tan joves), “ser” a xarxes és gairebé una forma de ser al món. Segons Sibilia, “tot allò que no es veu, sembla que no existeix”. La foto de les vacances no és només una imatge: és una declaració d’existència.
El sociòleg Michel Maffesoli ho anomena tribalisme emocional: una necessitat de formar part d’un grup a través de l’emoció i la vivència compartida. Les vacances, per exemple, són un moment altament simbòlic. Quan les penges, no només dius “estic aquí”, sinó que t’uneixes simbòlicament a totes les altres persones que també viuen “la millor vida”.
El mur de la xarxa social s’ha convertit en un espai d’interacció emocional: missatges curts, fotos, frases sobre l’estat d’ànim. I, especialment a l’estiu, un aparador de felicitat que busca més ser compartida que presumida. En paraules de l’estudi: és una “comunicació emocional, interactiva i directa”, lligada als moments excepcionals de la quotidianitat.
I si només penges per sentir-te millor? No ets l’únic. L’estudi també indica que la necessitat de pertinença és una de les raons més fortes per usar xarxes. No és només per mostrar, sinó per sentir-se vist, validat i integrat. I això és especialment intens a l’estiu, quan la vida sembla passar només en capítols memorables: viatges, festes, concerts, creps a la vora del mar.
La paradoxa és que, tot i sentir-se emocionalment més vulnerables, els usuaris intensius de xarxes també perceben que les xarxes tenen un efecte positiu sobre la seva vida. I potser sí que l’en tenen, però amb un preu: la dependència d’una mirada externa que ens retorni un like com a forma de reconeixement.
Què passa amb els que no pengen res, però observen les publicacions dels altres?
Un altre estudi recent —aquesta vegada de Lupano Perugini i Castro Solano (2019)— analitza el que podríem considerar l’altre costat de la pantalla: les persones que consumeixen xarxes de manera passiva, és a dir, que passen hores mirant, però no interactuen gaire ni publiquen.
Els resultats són clars: aquest ús passiu està fortament associat a una major ansietat social, símptomes depressius i una sensació general de malestar emocional. Com més temps hi passes comparant la teva vida amb la dels altres, més fàcil és caure en la trampa del “jo no estic vivint com cal”.
L’efecte comparació: les vacances dels altres poden fer mal. Encara que pugui semblar inofensiu, mirar constantment fotos d’altres persones gaudint pot activar mecanismes de comparació social molt potents. La recerca mostra que les persones que fan un ús molt intensiu de xarxes (més de 6 hores al dia) tenen menys satisfacció vital i es perceben com més neuròtiques, mentre que aquelles que no fan servir xarxes socials es defineixen com més responsables i més satisfetes amb la seva vida. És el que alguns psicòlegs anomenen la paradoxa d’Internet: una eina creada per connectar-nos emocionalment que, si no es fa servir amb consciència, pot acabar desconnectant-nos de nosaltres mateixos.
Publicar i mirar: dues cares del mateix fenomen
La teva relació amb les xarxes diu molt de tu. I de com et sents. Siguis dels que fan scroll etern mirant les stories dels altres o dels que documenten cada moment, la psicologia té clar que el teu comportament digital no és neutre. És un reflex del teu estat emocional, del teu desig de connexió i de com gestiones el teu lloc al món.
- Publicar pot donar sensació de control, de rellevància, de comunitat, però alhora pot ser un indici que necessitem la validació constant dels altres per sentir-nos bé.
- Observar sense participar ens pot empènyer a la comparació i el malestar si no ho fem amb consciència. Comparar és gairebé inevitable, però reconèixer-ho és el primer pas per no deixar que ens afecti.