El món ha d'estar preparat per al retorn imminent d'El Niño, un fenomen climàtic natural que podria accentuar els episodis meteorològics extrems en un context marcat per l'escalfament global. Així ho ha advertit aquest dimarts l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), que estima en un 80% la probabilitat que el fenomen es desenvolupi abans del setembre i en un 90% la possibilitat que es mantingui actiu fins al novembre.
Segons l'organisme de les Nacions Unides, la majoria dels models climàtics apunten a un episodi d'intensitat almenys moderada, tot i que no es descarta que pugui arribar a ser fort. Alguns científics han arribat a advertir que podria convertir-se en un dels episodis més intensos registrats durant aquest segle.
Què és El Niño?
El Niño és un patró climàtic recurrent associat a l'escalfament de les aigües superficials de l'oceà Pacífic equatorial. Tot i que forma part de la variabilitat natural del clima, els seus efectes es veuen amplificats per l'augment global de les temperatures provocat per les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquesta combinació preocupa especialment la comunitat científica perquè pot incrementar la freqüència i la intensitat de fenòmens meteorològics extrems a escala mundial.
El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha advertit que el retorn d'El Niño "afegirà combustible al foc d'un món que s'escalfa". Segons el dirigent portuguès, els impactes podrien ser més intensos, afectar més territoris i travessar fronteres amb una rapidesa sense precedents.
L'últim episodi d'El Niño, desenvolupat entre el 2023 i el 2024, va ser un dels cinc més intensos dels quals es té constància i va contribuir a registrar temperatures rècord a escala global. Ara, l'OMM preveu que els pròxims tres mesos estiguin marcats per temperatures superiors a la mitjana en bona part del planeta, així com per un augment del risc de sequeres i precipitacions extremes.
Els efectes d'El Niño no es distribueixen de manera uniforme. Històricament, el fenomen ha estat relacionat amb pluges més abundants en zones de l'Amèrica del Sud, l'est dels Estats Units, la Banya d'Àfrica i algunes regions de l'Àsia central. En canvi, acostuma a provocar condicions més seques a l'Amèrica Central, el Carib, Austràlia, Indonèsia i parts del sud d'Àsia. També influeix en l'activitat ciclònica, afavorint la formació d'huracans al Pacífic oriental mentre tendeix a reduir-la a l'Atlàntic.
Calor extrema el mes de maig: i després què?
L'avís arriba després d'un mes de maig excepcionalment càlid a l'Europa occidental, amb rècords de temperatura al Regne Unit i Irlanda. A finals de maig, l'OMM i el Servei Meteorològic del Regne Unit ja havien advertit que el planeta té moltes probabilitats de registrar un nou any de calor rècord abans que acabi la dècada, una perspectiva que podria accelerar-se amb la reaparició d'El Niño.
Més enllà de les conseqüències meteorològiques, els experts alerten dels possibles efectes sobre la producció agrícola i la seguretat alimentària. L'increment de sequeres, inundacions i onades de calor podria comprometre collites en diverses regions del món, agreujant les tensions sobre els sistemes alimentaris globals. Davant aquest escenari, l'ONU insisteix que l'adaptació climàtica i la reducció de la dependència dels combustibles fòssils continuen sent eines clau per limitar els impactes d'un fenomen que amenaça de posar a prova, una vegada més, la resiliència del planeta.