Jordi Roca no va començar la seva carrera directament entre postres, xocolata i creacions d'alta cuina. Abans de convertir-se en un dels pastissers més reconeguts del món, va haver de passar per altres tasques dins del restaurant familiar. "Amb 18 anys vaig ser cambrer; jo volia ser pastisser", ha explicat en recordar uns inicis bastant diferents a la imatge amb la qual avui se l'identifica.
Aquella etapa el va obligar a conèixer el restaurant des d'una altra perspectiva. Abans de centrar-se en la part dolça, Jordi va tenir contacte directe amb els clients, amb el ritme de sala i amb tot el que ocorre fora de la cuina. No era exactament el que volia fer, però va acabar formant part d'un aprenentatge que li va permetre entendre el negoci d'una manera molt més completa.
Abans de les postres, va tocar aprendre des de la sala
Treballar com a cambrer significava estar pendent de temps, taules, necessitats dels clients i coordinació amb cuina. Per a algú que somiava amb dedicar-se a la pastisseria, podia semblar un desviament, però també va ser una manera de comprendre com es viu un plat des de l'altre costat.
Aquesta experiència li va donar una sensibilitat diferent per tot el que és la restauració. Unes postres no se serveixen aïllades, arriben al final d'un àpat, després de moltes decisions prèvies, i han d'encaixar amb el ritme i l'experiència general del client.
La vocació va acabar imposant-se
Amb el temps, Jordi va trobar el seu lloc en la pastisseria i va acabar desenvolupant un llenguatge propi dins d'El Celler de Can Roca. La seva carrera es va construir al voltant de la creativitat, el joc amb aromes, textures i records, però abans de tot això hi va haver una etapa en la qual va haver d'aprendre tasques que no havia triat. Aquest recorregut també explica una forma d'entendre l'ofici molt lligada a la paciència. No sempre es comença exactament on un vol, i en ocasions passar per altres funcions ajuda a construir una visió més àmplia.
Jordi volia ser pastisser des de jove, però amb 18 anys va acabar servint taules. Lluny de quedar com una etapa inútil, aquella experiència va acabar formant part de la seva educació professional. Anys després, convertit en una referència mundial de la pastisseria, la història serveix per recordar que fins i tot les carreres més brillants poden començar en un lloc molt diferent al que un imaginava.