Per quart dia consecutiu, el Govern no ha pogut garantir la normalitat a les presons, amb el consegüent caos als centres penitenciaris catalans. No ha estat fins aquest dilluns que s'ha donat forma a un minigabinet de crisi presidit per la vicepresidenta i consellera de Presidència, Laura Vilagrà; el titular d'Interior, Joan Ignasi Elena, i la titular de Justícia, Gemma Ubasart, en el que, a la pràctica, no és cap altra cosa que la presa de control de la situació per part de la cúpula de l'executiu català, desplaçant la responsable del ram perquè s'ha constatat la seva incapacitat per tancar el conflicte. En el rerefons de tot plegat, l'assassinat d'una cuinera de la presó de Mas d'Enric a Tarragona en mans d'un reclús, dimecres passat. El convicte, assassí confés d'una dona degollada, que complia una pena d'11 anys de privació de llibertat, feia funcions de personal de cuina, pel que sembla, en un espai tot ple de ganivets.

Sens dubte, quan dimecres passat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, compareixia al Palau de la Generalitat anunciant eleccions catalanes per al proper 12 de maig en no haver pogut tirar endavant els pressupostos catalans, entre totes les variables que s'havien previst no hi havia la gestió d'una crisi imprevista que acabés eclipsant la seva iniciativa política. Els spin doctors de Palau, els encarregats de donar cops d'efecte i construir un relat, cosa cada vegada més habitual en tots els centres de poder del món, o s'han vist superats per la situació o han deixat que la bola es fes massa gran. Perquè la gestió de les presons no et donarà mai cap rèdit electoral, però, en canvi, poden situar-te al focus si la direcció d'un conflicte acaba descontrolant-se, que és el que ha acabat passant.

Les coses semblen encaminades més cap a la resolució de la crisi per fatiga dels sindicats que per convicció de l'administració

Segurament, ha faltat ofici i mà esquerra al capdavant de la Conselleria de Justícia. Una actitud més humil i empàtica amb els sindicats dels funcionaris de presons per part de Gemma Ubasart hauria ajudat. També que el resultat de la investigació interna, anunciada per la conselleria fa quatre dies, ja s'hagués fet públic. Encara que les crides al diàleg per part de la Generalitat han estat recurrents des del primer moment, a l'altre costat les peticions de dimissió no s'han quedat enrere. Tant és així que els sindicats no es presentaran a les reunions convocades fins que no hi hagi cessaments, cosa que no ha tingut lloc en un primer moment i que ara és molt més difícil que acabi passant. En part, perquè cada costat ha elaborat el seu discurs i les coses semblen encaminades més cap a la resolució de la crisi per fatiga dels sindicats que per convicció de l'administració.

En qualsevol cas, està també pendent la compareixença de la consellera al Parlament, que va anunciar en el primer moment. Com una conseqüència col·lateral, hi ha també la supressió d'uns 50 judicis i l'anul·lació de 108 diligències judicials des que els sindicats i treballadors van iniciar la protesta de Tarragona dimecres passat. Els Mossos d'Esquadra reforçaran a partir d'aquest dimarts la presència a les portes de les presons per evitar el bloqueig, en un intent de temperar la situació creada, però mirant d'evitar, cosa que, fins ara, amb molta mà esquerra han aconseguit, que un conflicte polític acabi derivant en un altre de molt pitjor d'ordre públic. Cosa no impossible atesa la situació de tensió existent a les presons. El manual de la política porta a tenir diligència quan es produeix un problema i un té la impressió que, aquest cop, no ha estat així i a més s'ha obert un passadís perquè altres sectors socials segueixin un camí idèntic aprofitant la campanya electoral ja en marxa, encara que legalment només sigui la precampanya.