El darrer tram de la legislatura amenaça de fer-se-li molt llarg al president en funcions -a partir d'aquest dimarts-, Pere Aragonès. Després de veure descarrilar els pressupostos pel rebuig dels comuns al projecte Hard Rock, Aragonès ha signat aquest dilluns el decret de dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions per al 12 de maig. El que no s'esperava era fer-ho enmig de la crisi que ha esclatat a les presons arran de la mort dimecres de la responsable de la cuina del centre penitenciari de Mas d'Enrich a mans d'un dels interns.

Malgrat que la dona, de 48 anys, va informar que aquell pres havia estat implicat en un altercat, la direcció del centre va permetre que tornés a la cuina. Les protestes dels funcionaris, que en un primer moment es van concentrar davant de la conselleria de Justícia, es van traslladar divendres a les portes dels centres penitenciaris. Els treballadors reclamaven la dimissió de la consellera, Gemma Ubasart, i del responsables de Mesures Penals, Amand Calderó, així com incrementar les mesures de seguretat a les presons. Aquest dilluns desenes de funcionaris bloquejaven de nou els accessos als centres penitenciaris de tot el país impedint-ne el normal funcionament. La consellera ha admès que la situació és "molt greu" tant pels treballadors com per als interns, "pitjor que durant la pandèmia", i que s'estan vulnerant drets fonamentals. Les accions de bloqueig han obligat a suspendre mig centenar de judicis atès que ha impedit a alguns interns acudir als tribunals.

Gabinet de crisi

Les protestes han obligat a convocar aquest dilluns un gabinet de crisi encapçalat per la vicepresidenta, Laura Vilagrà, amb la consellera de Justícia, i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, per "monitorar" la situació. El conflicte està també provocant la reacció entre els partits de l'oposició. El PSC, que ha demanat la compareixença d'Ubasart, advertia aquest dilluns que caldrà respondre qüestions com el fet que un pres hagués tingut accés a un ganivet.

De moment, el Govern ha contestat al conflicte incrementant la presència dels Mossos a les portes de les presons per evitar el bloqueig. L'executiu ha plantejat una crida al diàleg amb els funcionaris, però ha rebutjat acceptar les peticions de dimissions.

Sequera

La crisi de les presons ha esclatat en el mateix moment en què Aragonès ha posat en marxa el compte enrere per a les eleccions del 12 de maig, i s'afegeix a més a la greu sequera que manté els pagesos en peu de guerra i amenaça amb noves restriccions aquest estiu. Precisament una de les raons que hauria portat el president a apostar per l'avançament electoral és esquivar el desgast que provocarà l'inevitable enduriment de les restriccions, que aquest estiu afectaran no només al camp, sinó també altres sectors clau, com el turístic, a banda de generar previsible malestar entre la població. Tot plegat se suma, a més, a altres reivindicacions dels pagesos, que s'han escampat per tota Europa, i que el 7 de febrer van donar peu a una reunió del sector amb el president després de protagonitzar una tractorada per les carreteres catalanes.

Per altra banda, la precipitació de la convocatòria electoral impedirà al Govern poder desplegar la seva proposta per a la negociació d'un nou finançament, que havia de ser la mesura estrella del darrer tram de la legislatura -quan la previsió era esgotar-la, tal i com s'havia compromès Aragonès-. Amb tot, la consellera d'Economia, Natàlia Mas, presentarà la proposta aquest dimarts -ja en funcions-. Però la fórmula que exposi quedarà condemnada a reposar al mateix calaix on el Govern ha guardat l'Acord de Claredat que el president va encarregar a un grup d'experts, tot i ser ser rebutjat pel Parlament, i que finalment ni tan sols apareix citat en els acords que va tancar ERC amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez.

Simó pacifica Educació

En canvi, el Govern sí ha aconseguit els darrers mesos pacificar el sector d'Educació, que des del començament de la legislatura s'havia situat com un dels principals focus de conflicte de l'executiu, arran de la gestió del conseller Josep Gonzàlez-Cambray, que va adoptar mesures com el canvi del calendari escolar sense acordar-ho amb el sector. Finalment. Després de mesos amb els ensenyants en peu de guerra, el president va haver de substituir Gonzàlez-Cambray el passat mes de juny i va situar al seu lloc l'experimentada Anna Simó. Això no ha impedit que, com a empremta dels darrers anys de gestió, l'executiu de Pere Aragonès exhibeixi al seu balanç els pitjors resultats obtinguts per Catalunya en l'informe PISA o el fet de quedar a la cua en comprensió lectora a 4rt de primària.

Cambray va ser destituït aprofitant el relleu de Teresa Jordà a Agricultura -que va fer el salt de nou a les llistes d'ERC al Congrés a les eleccions generals del 23-J- i el canvi de Juli Fernàndez a Política Territorial, després que va haver d'assumir en els seus vuit mesos com conseller la Ronda Nord, contra la qual s'havia manifestat com a alcalde, després que el PSC ho va imposar als pressupostos de l'any passat.

Oposicions

El Govern d'Aragonès, que ha hagut de conviure amb els incompliment de l'executiu de Pedro Sánchez pel que fa les reunions de la taula de diàleg, que només es va acabar convocant tres cops en quatre anys, va ensopegar també el passat mes de maig amb el fiasco de la convocatòria d'oposicions per estabilitzar places de més de 13.000 funcionaris. El daltabaix en aquell concurs, en mans de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va obligar a repetir els exàmens i a compensar els funcionaris que s'hi van presentar. També a Vilagrà li va tocar gestionar els polèmics Jocs d'Hivern, que es van acabar fonent arran de la tensió amb el govern aragonès del socialista Javier Lambán.