Més enllà del llenguatge, moltes vegades inintel·ligible per al comú dels mortals, les 42 pàgines de la interlocutòria del Tribunal Suprem, de la qual ha estat ponent el magistrat Manuel Marchena Gómez, són tot un exercici de realisme del que és l'estat espanyol, amb una justícia embravida i sense contrapesos a l'hora d'exercir el poder. L'exercici naïf de modificació del Codi Penal dut a terme per Esquerra Republicana, per rebaixar les condemnes dels presos polítics condemnats en el judici del procés, forçant un acord primer amb Podemos i més tard amb el PSOE al Congrés dels Diputats, ha estat trinxat, sense cap compassió, per la sala segona del Suprem. Marchena no entén de pactes i, erigit en l'últim baluard de l'Estat per impedir la rebaixa de les condemnes a present i a futur, ha establert una doctrina perniciosa, en la qual fa una relectura esbiaixada de la sentència del procés, en la qual no canvia res per a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. En canvi, extingeix la inhabilitació de Cuixart, Sànchez, Rull, Forn i Forcadell, que queden alliberats de la condemna, recuperen els seus drets i es poden presentar a les eleccions.

Marchena dona una rebolcada al govern espanyol per la modificació del Codi Penal. De fet, n'és el destinatari final, tot assenyalant la línia vermella que el Suprem no acceptarà: la dels capitostos que ha pogut jutjar i sobre qui pesa una molt sui generis reinterpretació del que és el nou delicte de malversació. Així, com qui es treu un conill de la màniga, afirma que hi va haver ànim de lucre i transforma el delicte de malversació en un acte de malversació agreujada, amb el consegüent increment d'anys d'inhabilitació. Lliçó per a una pròxima vegada: els acords polítics no són transferibles a la sala del Suprem i pensar que els magistrats no farien una interpretació ad hoc era desconèixer el que és el poder i oblidar que a Madrid les coses es fan així des de fa segles. Ho vaig dir un dia i avui ho repeteixo: en quin moment hi va haver dirigents independentistes que van oblidar l'enorme literatura del judici del procés? Però si hi sortia tot del que ara ha passat.

La interlocutòria del Suprem dona pistes, a més, sobre causes judicials que estan obertes i el camí de les quals es fa més estret malgrat la modificació del Codi Penal. El primer és el judici als dos col·laboradors de Junqueras a la Conselleria d'Economia, el 2017, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Aquesta mateixa setmana es coneixerà la petició de la Fiscalia del TSJC i el seu escrit d'acusació que, amb la interpretació restrictiva de Marchena i la instrucció del fiscal general de l'Estat de fa un parell de setmanes, si la despesa supera els 250.000 euros, pot ser sancionat amb la barbaritat de fins a 12 anys de presó. A més de ser injusta i desproporcionada, tindria un efecte col·lateral: els esforços realitzats per Esquerra per impedir aquesta situació haurien servit més aviat de poc. En part, perquè Pedro Sánchez, convertit novament en un camaleó, fa temps que es va distanciar dels problemes que podia tenir Esquerra, una vegada va acceptar la modificació dels delictes de sedició i malversació que se li demanava a canvi del suport parlamentari.

Per això, amb aquesta pell de cocodril, dura i resistent a qualsevol situació sobrevinguda, la número dos del partit, María Jesús Montero, ha assegurat que la interlocutòria del Suprem dona la raó al PSOE i que els delictes tan greus continuen sent delictes amb l'actual Codi Penal. També que ja tenien previst que es mantingués la inhabilitació dels quatre condemnats quan es va aprovar la reforma del Codi Penal. És a dir, que a la taula de negociació deien una cosa, treballaven per una altra i enredaven tothom. Realment, el que és estrany és que encara tinguin aliats que els vulguin continuar aprovant lleis encara que sigui com un mal menor, ja que Feijóo seria molt pitjor. També han sortit nous nuvolots en els dirigents del procés i quadres intermedis del sotto governo de la Generalitat el 2017 i que són als jutjats 13 i 18 de Barcelona.

Queda pendent, com a última oportunitat, perquè s'aixequi la inhabilitació a Junqueras, Turull, Romeva i Bassa, la carta del Tribunal Constitucional, que recentment va modificar la composició i el Partit Popular en va perdre la majoria de control. Els membres propers al PSOE ja van revertir la setmana passada el bloqueig que hi havia sobre la llei de terminis de l'avortament i que havia estat 12 anys pendent de la decisió del Constitucional. Veurem si aquesta majoria anomenada progressista, amb Conde-Pumpido al capdavant, seria capaç de modificar la resolució del Suprem, tenint en compte que dos magistrats del Constitucional no podrien votar perquè són recusables, s'haurien d'abstenir, i les dues famílies es limitarien a un ajustat cinc a quatre. Això, sense tenir en compte que, amb processos electorals pel mig, el PSOE buscarà el mínim soroll possible.