L'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, condemnat pel referèndum de l'1-O, ha reaccionat a la revisió de les condemnes per part del Tribunal Suprem que s'han conegut aquest dilluns. Forn, que juntament amb Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull i Carme Forcadell, ha vist extingida la seva condemna per inhabilitació, ha valorat la decisió a través del seu compte de Twitter. Forn ha advertit a l'estat espanyol que cap sentència del Tribunal Suprem "blanquejarà el judici farsa ni els anys a la presó". En aquest sentit, i traient-li reconeixement a la sentència, ha afegit "ens veiem al TEDH!".  

Es manté la inhabilitació a Junqueras, Turull, Romeva i Bassa

La sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, ha revisat les condemnes als líders independentistes per l'1-O, i ha condemnat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per un delicte de desobediència en concurs amb la malversació. Els hi manté a tots, les penes d'inhabilitació absoluta fins al 2031, en el cas de Junqueras i Bassa, i fins al 2030 a Romeva i Turull, perquè el tribunal rebutja rebaixar les penes per malversació. En la revisió de les condemnes per la reforma del Codi Penal, el tribunal ha substituït la sedició per la desobediència a tots els exmembres del Govern. A Jordi Sánchez i a Jordi Cuixart, per contra, els condemna per desordres públics.

Malgrat la modificació del delicte de la sedició, amb la introducció de la distinció entre si hi ha lucre personal o no, el Suprem entén que als líders independentistes no se'ls pot aplicar la versió atenuada de la malversació per l'organització del referèndum de l'1-O. En el seu escrit el Suprem argumenta que "mai podrà entendre's que es va tractar d'una actuació absent d'ànim de lucre. L'article 432 del Codi Penal inclou en la seva tipicitat tant a qui s'apropia d'aquests fons com a qui, trencant el seu deure de lleialtat en l'administració, decideix donar-los una finalitat inequívocament il·legal". 

Un buit normatiu

En la sentència, el Suprem adverteix que amb la reforma del Codi Penal i la desaparició de la sedició generat "un buit normatiu" que deixa "impunes" els intents d'independència que no impliquin violència. El tribunal adverteix que fets com els del 2017 de "deslleialtat constitucional" i "creació d'un marc normatiu de ruptura territorial" quedarien aliens "a la intervenció del dret penal".

El fet que no es pugui substituir directament la sedició pels desordres públics, a parer del Suprem, implica que no es pugui condemnar Junqueras, Forcadell, Romeva, Rull, Bassa, Turull i Forn per aquest segon delicte perquè no van participar directament en les mobilitzacions que la sentència del procés veu "violentes o intimidatòries".