Crec que a hores d'ara queden molt pocs polítics i líders d'opinió que qüestionin que la justícia ha decidit formalment atrinxerar-se en contra d'un projecte d'amnistia. Ho ha deixat molt clar aquest dilluns tant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) aprovant una declaració institucional contra l'amnistia, sense posar-se vermell tot i que cap projecte de llei no ha estat presentat al Congrés i tampoc forma part de les seves competències. Aquesta decisió del CGPJ ha arribat hores després que el magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón donés a conèixer una interlocutòria en què situava a la cúspide de Tsunami Democràtic el president Carles Puigdemont i a la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. A més, la causa queda oberta per delicte de terrorisme i apareixen com a imputats fins a una desena de persones.

Fa dies que ho dic: no hi haurà manera que la justícia acabi acceptant la llei d'amnistia si no recull el lawfare que hi pugui haver en el perímetre de la proposició de llei. Es podran fer totes les voltes que es vulguin, enviar i tornar tots els documents elaborats per una part i l'altra, estudiar les màximes fórmules imaginatives possibles per esquivar les necessitats dels uns i els altres, però sense el lawfare com una mena de paraigua de garantia per a tots aquells que han estat víctimes d'una repressió devastadora, l'amnistia acabarà tard o d'hora tenint goteres. El jutge García-Castellón ha tret la bena dels ulls a més d'un aquest dilluns amb la interlocutòria sobre Tsunami que, a més de l'exageració d'englobar-ho en una acció terrorista, introdueix subtilment, com qui no vol la cosa, la mort d'un ciutadà francès en la jornada de l'ocupació de l'aeroport del Prat.

No hi haurà manera que la justícia acabi acceptant la llei d'amnistia si no recull el 'lawfare' que hi pugui haver en el perímetre de la proposició de llei

Així, ha demanat a la Guàrdia Civil que investigui si la mort d'un passatger a l'aeroport el 14 d'octubre de 2019 es pot vincular als investigats de Tsunami Democràtic. García-Castellón es refereix a un ciutadà francès de 65 anys, del qual es va informar que va morir d'un atac de cor després de caminar fins a tres quilòmetres per la terminal 2 de l'aeroport a causa del bloqueig de les instal·lacions per la ciutadania. La qüestió no és ni de bon tros insignificant, ja que si l'informe de la Guàrdia Civil fos afirmatiu, la combinació de terrorisme i un delicte de sang acabaria potser deixant fora de l'amnistia Puigdemont, Rovira i qui sap si la resta d'acusats. El jutge ha deformat la realitat, però ja té a les mans un artefacte amb què pot arribar a torpedinar els esforços polítics que s'hagin fet. La Fiscalia ha anunciat que ho recorrerà, ja que no considera que hi hagi un delicte de terrorisme sinó de desordres públics i, en conseqüència, sol·licitarà que la causa torni a un jutjat de Barcelona.

Com que a hores d'ara no s'ha de ser ingenus, cal concedir al jutge de l'Audiència Nacional una possibilitat real que la causa es quedi on és i acabi estirant el fil que ha començat a ensenyar. Des que José María Aznar va encoratjar els ciutadans que "qui pugui fer que faci, qui pugui contribuir que contribueixi", s'han començat a succeir accions que tenen poca cosa de casuals i que no tenen cap altre objectiu que crear un determinat estat d'opinió en el qual els pronunciaments contra l'amnistia cada vegada són més nombrosos i inclouen des de personalitats de l'Església catòlica fins a la distribució a les casernes d'una carta que demana un cop d'estat per "socórrer" Espanya.

Aquest estat de les coses no anirà a menys, ja que tot està perfectament orquestrat. Curiosament, Pedro Sánchez i Carles Puigdemont ja comparteixen una cosa més: que l'Estat vol acabar amb els dos.