Per segon any, la monarquia espanyola ha renunciat a celebrar els premis Princesa de Girona a la ciutat que els dona nom davant de la impossibilitat de trobar cap local per lliurar els guardons i ha hagut de traslladar a Barcelona el que és, juntament amb els premis Princesa d'Astúries, un dels seus estendards més preuats. Va passar el 2019 i ha tornat a passar el 2021. I el 2020 no va succeir perquè no hi va haver celebració a causa de la pandèmia.

La fundació empresarial encarregada de donar cos a les relacions entre la Corona i Catalunya, atapeïda de noms de relleu en el seu patronat, es va inventar aquests premis amb aquest objectiu i el fracàs és evident. Els catalans, no només els independentistes, se senten incòmodes amb un rei que, després del discurs del 3 d'octubre va trencar totes les amarres. S'hi pot sumar la corrupció estructural en la institució i que tenia Joan Carles I al vèrtex de la piràmide, cosa que ara ja és de domini públic i que va desembocar en l'exili de l'Emèrit als Emirats Àrabs Units.

Avui la monarquia espanyola és vista com una rèmora i un problema per més de dos terços de la societat catalana. Invariablement, cada vegada que el Rei ve a actes organitzats per la Casa Reial el buit de les institucions catalanes és total i les protestes, encara que menys nombroses que antany, persisteixen als carrers. En el lliurament de premis d'aquest any no hi era cap representant del Govern, ni l'alcaldessa de Barcelona. La seva resposta a aquest buit institucional va ser pronunciar un discurs que li hauria servit perfectament per a Estepona ja que la paraula Catalunya ni la va esmentar. En tot cas, si alguna cosa servia per ubicar el discurs a Catalunya va ser el mantra de la unitat i l'estar junts.

Això, el mateix dia que el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, denunciava davant de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides amb seu a Ginebra la repressió d'Espanya contra l'independentisme català i animava l'organització internacional a pressionar l'Estat espanyol per aplicar l'amnistia a tots els represaliats. I també el dia que el Govern va començar a explicar que estava estudiant fórmules per cobrir la fiança de 5,4 milions d'euros que reclama el Tribunal de Comptes a una quarantena d'alts càrrecs de la Generalitat -començant per Mas, Puigdemont i Junqueras- per l'acció exterior entre els anys 2011 i 2017. Seria, òbviament, un senyal potent que el Govern i el seu president tinguessin aquest gest després de la barbaritat del Tribunal de Comptes.