L'octubre del 2017, després del referèndum d'independència de Catalunya, es va posar en marxa el fenomen de "fuga de seus empresarials", l'arma del govern espanyol de Rajoy per apuntalar l'economia catalana i alimentar els discursos catastrofistes culpant-ne el procés. El trasllat de seus socials fora de Catalunya va començar el 6 d'octubre, quan els principals bancs catalans van anunciar el canvi de seu, i diverses empreses, -per pressions, por o creença- en van prendre exemple. Però el trasllat multitudinari de seus va ser possible per l'aprovació, el mateix 6 d'octubre, del Reial Decret - llei 15/2017, més conegut com el 'Decret Guindos', per facilitar el trasllat 'exprés' de les empreses dins el territori espanyol. Ara, més de dos anys després, es reobre el debat: és constitucional aquest decret?

Concretament, el Decret Guindos, aprovat en el Consell de Ministres del divendres 6 d'octubre del 2017, va modificar l'apartat segon de l'article 285 LSC, permetent que a partir d'aquell moment, només calgués el Consell d'Administració per aprovar el canvi de seu social de les empreses que ho desitgessin, sense necessitat de ser consultat a la Junta d'Accionistes. El text publicat al BOE, en el qual no s'esmenta Catalunya, assenyala l'existència d'una "extraordinària i urgent necessitat" de "garantir la plena vigència del principi de llibertat d'empresa consagrat a l'article 38 de la Constitució" i de "respectar la prohibició d'adoptar mesures que obstaculitzin la llibertat d'establiment dels operadors econòmics prevista a l'article 139 de la Constitució".

El debat de la possible inconstitucionalitat del decret apareix, en primera instància, a la demanda que una part dels accionistes de Ciments Molins va posar a l'empresa per haver canviat la seu social de lloc asseverant que es tracta d'un "frau de llei" i amb la intenció de forçar-ne el retorn. Es tracta d'una de les companyies més importants de Catalunya i que va traslladar la seva seu social a Madrid l'octubre del 2017, cosa que en els darrers dos anys ha fet créixer les discrepàncies entre els accionistes.

Però aquesta demanda podria tenir molt més recorregut que el cas específic de l'empresa, ja que la intenció és sol·licitar que es declari inconstitucional el decret Guindos i busca que s’elevi el cas als tribunals europeus perquè considera que el decret-llei atempta contra els tractats de la Unió Europea. Segons la informació a la qual ha tingut accés El Nacional.cat, els arguments que la cimentera exposa per considerar el decret inconstitucional són fonamentalment dos: la manca de motiu per la promulgació del decret i la injustificació del fonament "amagant les intencions reals".

  • "Extraordinària i urgent necessitat"

Un dels motius per considerar la inconstitucionalitat és "l'absència de justificació constitucional per a la promulgació del decret-llei". La justificació d'aplicació en "casos d'extraordinària i urgent necessitat", com diu el decret, "no té cap fonament", asseguren les fonts d'aquest diari. De fet, es considera que l'existència d'aquesta "extraordinària i urgent necessitat" no és verídica i alhora atempta contra la llibertat d'empresa. 

L'Exposició de Motius del decret no fa cap referència a aquestes "dificultats sorgides per al normal desenvolupament de l'activitat en una part del territori nacional". En cas que aquestes dificultats existissin, implicaria que el govern espanyol legislaria de forma extraordinària sobre matèries de major entitat en comptes de decidir a qui correspon la competència del canvi de domicili. 

  • Manca de fonament

Per altra banda, l'empresa defensa que "el govern espanyol va amagar deliberadament les seves intencions reals en la promulgació d'aquesta norma", sortejant així el control de la seva possible iniciativa legislativa mitjançant el procediment ordinari. En aquest sentit, es consideraria inconstitucional pel fet d'haver-hi uns motius aliens del govern espanyol en la promulgació de la norma.

Així ho posava de manifest De Guindos en la seva intervenció al Congrés dels Diputats el 19 d'octubre del 2017: "[...] El que hem vist del canvi de domicili social de 800 empreses és únicament un aperitiu del que podria arribar a passar si efectivament la independència de Catalunya s'arribés a concretar, cosa que aquest govern no permetrà [...]". En aquesta línia, De Guindos exposa dues raons fonamentals per l'aplicació del decret: la "ruptura de la legalitat" per part del govern de la Generalitat, que implica inseguretat jurídica per a les empreses i la independència, "que seria terrorífica o un suïcidi econòmic per a Catalunya". 

Amb aquesta intervenció, segons Ciments Molins, s'evidencia que el govern espanyol va fer el decret llei motivat per un risc imminent d'independència a Catalunya, cosa que no té fonament i no s'emplaça dins el context d'una necessitat extraordinària i urgent. 

A les memòries de Rajoy

Sense anar més lluny, l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, deixava ben clares les motivacions per fer el decret llei d'urgència en les seves memòries, Una España mejor, on exposa que es va fer a petició de La Caixa. 

"Particularment significatiu va ser el cas de La Caixa. Un matí em va trucar Luis de Guindos per comentar-me la situació i la petició que li havien fet arribar els responsables de l'entitat. Necessitaven agilitzar el trasllat de la seva seu i frenar així una perillosa fuga de dipòsits que podia arribar a afectar la seva solvència. Com era lògic i com era la nostra responsabilitat, vam atendre la seva petició i vam aprovar un decret per facilitar el seu trasllat. L'últim que ens faltava aquell octubre del 17 era haver de fer front, a més, a una situació de pànic bancari!"

Sense entrar a considerar l'afectació real que els trasllats de seus han pogut tenir -o no- sobre l'economia catalana, la possible inconstitucionalitat del decret Guindos pot tenir un ressò ben ampli per a totes aquelles empreses que van decidir traslladar-se. Encara lluny de saber la resolució de la demanda d'una part dels accionistes de Molins, el debat és sobre la taula.