El 26 d'octubre del 2017, un dia abans de la DUI, la (inaplicada) declaració d'independència del Parlament, es podia llegir en grans titulars a l'edició digital del diari El País: Puigdemont descarta eleccions i deixa via lliure a l'aplicació de l'article 155. Durant alguns dies es va especular amb la idea que si el president català cridava a les urnes, el govern espanyol no duria a terme l'amenaça de la intervenció i suspensió constitucional de l'autogovern. El debat va existir, fins i tot, a l'executiu del PP —les hemeroteques en donen fe—; però, sobretot, va ser alimentat pel PSC, el PSOE, el PNB i una part de l'anomenada tercera via, inclosos consellers del Govern com Santi Vila, com a (presumpta) solució in extremis a la crisi. Tots aquests sectors es van llançar a la jugular de Puigdemont quan va decidir seguir endavant, cap a la DUI, sense convocar eleccions —com li demanaven ERC, part del PDeCAT i independents de JxSí—, en constatar que no havia rebut garanties de Madrid que es frenaria el 155 si ho feia.

Avui, dos anys després, a Puigdemont li ha donat la raó ni més ni menys que Mariano Rajoy, és a dir, el responsable últim d'una decisió que va suposar la destitució del Govern, la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions catalanes per l'executiu espanyol, la intervenció de la Generalitat i la suspensió de l'autonomia. L'expresident i líder del PP revela en les seves memòries, Una España mejor (Plaza y Janés), que el 155 no s'hauria parat en cap cas. El que ja es coneix com "la confessió" de Rajoy ha revelat així la falsedat d'un dels axiomes —la presumpta irresponsabilitat de Puigdemont per no haver convocat eleccions— que han apuntalat el relat de demonització del president i els qui el van seguir a l'exili.

La decisió, segons Rajoy la "principal" i més "transcendent" de la seva vida política, era irreversible en aquells moments, i, de fet, havia anat prenent cos, acceleradament, des de molt temps abans. El polític gallec havia descartat abans altres vies que li van suggerir, escriu, entre elles la d'enviar l'exèrcit a Catalunya.

A continuació reproduïm extractes textuals del capítol 9è i últim del llibre, "L'article 155", centrat en el moment culminant del conflicte, on Rajoy, amb un to entre greu i cínic, revela els racons del seu procés, en ocasions amb contradiccions manifestes, així com la preparació del 155 sí o sí per frenar Puigdemont.

Les dues reunions Rajoy-Puigdemont a la Moncloa

"Com havia previst, després de l'arribada de Puigdemont a la presidència de la Generalitat el gener de 2016, les coses van anar pitjor. (...) Aquest era el marc en què ens movíem quan va tenir lloc la meva primera reunió amb Puigdemont a la Moncloa. Va ser el dia 20 d'abril de 2016, un dia plujós a Madrid (...) Li vaig reiterar amb claredat que jo no autoritzaria mai un referèndum per la independència de Catalunya".

"L'11 de gener d'aquell mateix any 2017 vaig tornar a reunir-me amb ell al Palau de la Moncloa (...) En un moment de la nostra conversa, que ja havia assolit el grau de debat, vaig arribar a preguntar-li si de veritat pensava que jo autoritzaria el referèndum. Encara avui em produeix perplexitat la seva resposta: 'No l'autoritzaràs, perquè, a més, no pots' (...) Davant d'un desvergonyiment tan gran vaig pensar com podia continuar intentant fer entrar en raó qui deliberadament havia decidit ignorar la realitat i la llei".

Escalada de tensió després de les sessions del Parlament del 6-7 de setembre

"L'escalada de tensió va ser tan preocupant que alguns van advocar per aplicar ja llavors l'article 155 de la Constitució"

Operació de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia el 20 de setembre:

"Hi va haver episodis violents, es van viure moments d'enorme tensió (...) en aquella jornada va quedar completament desarticulada l'organització del referèndum"

'No hi va haver referèndum' l'1-0

"Efectivament, l'1 d'octubre no hi va haver cap legislació electoral que emparés cap consulta, ni junta electoral, ni meses legalment constituïdes..."

Actuació policial en l'1-O

"La Policia i la Guàrdia Civil van complir la seva obligació i van atendre les instruccions judicials, malgrat que es van veure assetjats, pressionats i fins i tot agredits (...) Van actuar amb professionalitat i de manera proporcionada, atesa la situació que es van trobar, i l'objectiu de les seves actuacions mai van ser les persones, sinó impedir els actes il·legals".

"Vull deixar molt clar que aquell dia no hi va haver cap tipus d'ordre política als responsables del desplegament"

Opcions per frenar Puigdemont

"(...) les forces de seguretat van fer una tasca més que meritòria en aquells dies. Ells, juntament amb jutges i fiscals, van ser l'avançada en la resposta de l'Estat, però no l'única"

"Nosaltres ja feia temps que treballàvem en el desenvolupament de les diferents opcions legals per frenar Puigdemont, però especialment en el disseny de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució (...)

Grup de treball del 155

"Li vaig encarregar a la vicepresidenta [Soraya Sáenz de Santamaría] que dissenyés el procediment d'execució d'aquell precepte constitucional (...) Havíem d'actuar carregats de raons polítiques i jurídiques. Així es va organitzar un grup de treball format per alts funcionaris de l'Estat que van anar dissenyant les diferents possibilitats d'aplicació de l'article 155 (...)"

Validació posterior del 155 als tribunals i vet a la reelecció de Puigdemont

"Ni una sola de les desenes de disposicions d'aquell grup de treball va ser anul·lada o esmenada. Totes van rebre el suport dels tribunals. Gràcies a això, quan va arribar el moment d'aplicar-lo, l'article 155 estava impecablement fonamentat i perfectament desenvolupat, com certificaria a posteriori el Tribunal Constitucional. Fins i tot van aconseguir evitar mesos després l'afront democràtic de veure elegit com a president de la Generalitat un pròfug de la justícia espanyola gràcies al fet que van recórrer la proposta d'investidura de Carles Puigdemont després de les eleccions de desembre. Van recórrer fins i tot sense l'aval del Consell d'Estat, i també van guanyar".

Tres fets decisius

Rajoy relata que, a començaments d'octubre, després del referèndum de l'1-O, es van produir "tres fets decisius" en la crisi: el missatge del rei Felip VI del dia 3, el trasllat de seus empresarials i les mobilitzacions contra l'independentisme.

El missatge del Rei

"Per al govern, aquell missatge, que com és habitual en aquests casos, vaig conèixer abans, també va resultar reconfortant. Estàvem passant moments d'enorme dificultat en solitud (...) Les seves paraules ens van animar i crec que el mateix van poder sentir totes les persones que estaven donant la batalla legal contra el secessionisme: em refereixo als policies, jutges, fiscals o funcionaris. Van escoltar que el Rei deia que 'és responsabilitat dels legítims poders de l'Estat assegurar l'ordre constitucional' i això és el que tots estàvem fent".

Trasllat d'empreses

"Particularment significatiu va ser el cas de La Caixa. Un matí em va trucar Luis de Guindos per comentar-me la situació i la petició que li havien fet arribar els responsables de l'entitat. Necessitaven agilitar el trasllat de la seva seu i frenar així una perillosa fuga de dipòsits que podia arribar a afectar la seva solvència. Com era lògic i com era la nostra responsabilitat, vam atendre la seva petició i vam aprovar un decret per facilitar el seu trasllat. L'últim que ens faltava aquell octubre del 17 era haver de fer front, a més, a una situació de pànic bancari!"

Mobilitzacions espanyolistes

"El tercer element decisiu d'aquells dies va ser l'inici de mobilitzacions en sentit contrari a l'habitual. Ja no eren els independentistes els que prenien els carrers, sinó els catalans que volien continuar sent espanyols. La Catalunya silenciosa (...) va decidir deixar-se veure".

Enviar l'Exèrcit a Catalunya o negociar

"Vaig rebre moltíssimes trucades de gent alarmada que oferia tota mena de suggeriments per aturar aquella escalada de despropòsits. Alguns em parlaven d'enviar-hi l'exèrcit i d'altres, al contrari, m'instaven a asseure'm a negociar amb Puigdemont"

'Acord nacional' amb Sánchez i Rivera

"D'aquesta manera, mentre els experts anaven tancant els últims detalls tècnics del desenvolupament del 155, jo em vaig aplicar a un objectiu que considerava essencial: forjar un gran acord nacional per fer front a l'envit secessionista. Em vaig reunir amb Sánchez i Rivera més d'una i més de dues vegades en aquelles setmanes, sense comptar les innombrables converses telefòniques. (...) Ni llavors vaig tenir cap queixa del seu comportament en aquell tràngol decisiu, ni la tinc ara. Crec que van actuar de forma responsable en una situació molt greu"

Visita a Donald Trump

"Durant una visita als Estats Units vaig poder explicar al seu president, Donald Trump, el fonamental de la situació. Li vaig dir que era, més o menys, com si al seu país el governador de qualsevol estat hagués decidit convocar un referèndum per independitzar-se. Va mostrar un gest d'incredulitat i em va dir: "Però això és impossible!". "Exactament —vaig reprendre jo— i a Espanya també".

Suspensió de la Declaració d'Independència

"El dia 10 d'octubre Puigdemont va comparèixer davant del Parlament de Catalunya i va assegurar que assumia 'el mandat del poble' perquè 'Catalunya es converteixi en un Estat independent en forma de República'. Tot seguit (...) va proposar 'de suspendre els efectes de la declaració d'independència'. (...) L'única deducció lògica d'aquella declaració era que si Puigdemont era partidari de suspendre els efectes de la declaració d'independència, llavors aquesta ja s'havia declarat. No es pot suspendre el que no existeix (...) Al matí següent, activem l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola [el requeriment, amb dos terminis, a Puigdemont "perquè aclarís si s'havia declarat o no la independència" i "en cas de ser així, se l'instava a restituir l'ordre constitucional alterat"]

El marge (escàs) de Puigdemont

"Sempre va estar a les mans de Puigdemont evitar l'aplicació efectiva de l'article 155 de la Constitució. N'hi havia prou amb haver contestat el requeriment dient que no existia una declaració d'independència, o, en cas d'admetre que l'havia declarat, només havia de manifestar la seva voluntat de restaurar la legalitat. Així de clar era. Tanmateix, no va voler fer ni una cosa ni l'altra".

L'esmena rebutjada al PSOE

"Ara que el procediment [el 155] estava en marxa semblava que a tothom li havia entrat el vertigen. (...) Rebutgem amb rotunditat una altra esmena plantejada pel PSOE, que advocava per suspendre l'aplicació del 155 en el cas que Puigdemont convoqués eleccions"

Cap raó per suspendre el 155

"Aquest va ser el cavall de batalla de la jornada prèvia al debat al Senat [que va autoritzar l'aplicació del 155]: la convocatòria electoral a canvi de suspendre el 155. Així, el dia 26 d'octubre el rumor generalitzat era que el president de la Generalitat convocaria eleccions. Hi va haver xivarri i alegria general, amb totes les ràdios i televisions pendents de l'anunci i una inexplicable sensació d'eufòria, com si les eleccions poguessin esborrar d'un cop de ploma tot el cúmul d'il·legalitats i barbàries que s'havien comès durant els mesos anteriors. Jo, tanmateix, no veia cap raó per deixar en suspens una decisió que no era fruit de cap rampell, sinó conseqüència de setmanes d'estudi i d'arguments jurídics i polítics molt sòlids. Abans d'arribar a aplicar aquell precepte constitucional ens havíem carregat de raons i aquestes no desapareixerien pel fet que Puigdemont convoqués eleccions; la independència continuava declarada i el requeriment sense respondre".

Última "pirueta" i suport d'Iceta a Puigdemont

"Estava enredat en aquestes cavil·lacions quan va arribar el primer de molts encàrrecs, amb diferent formulació i diferents portadors, però amb un únic missatge: 'Puigdemont vol una garantia per escrit que no hi haurà represàlies si convoca eleccions'. Vaig pensar per a mi: 'Ja hi tornem a ser', i vaig contestar a tots els enviats que no hi havia ni negociació, ni garantia, ni acord. En aquella última pirueta, Puigdemont va comptar amb el suport de Miquel Iceta".

Catalunya, governada pel Consell de Ministres:

"Tots els divendres el Consell de Ministres celebrava una doble sessió: en primer lloc, tractàvem dels assumptes que afectaven el conjunt de la nació, i després de parar una estona, d'aquells que corresponien al Govern de la Generalitat de Catalunya (...) Ningú no va trobar a faltar el Govern cessat".