Aquest divendres s'estrena Oh! Quina joia!, el llargmetratge número 27 del director Ventura Pons, el realitzador que més pel·lícules ha fet en català. Es tracta d'una comèdia en clau d'actualitat. S'articula a partir de diverses històries teixides en xarxa: la d'una família marcada per un avi autoritari i franquista, la d'un actor que després d'haver estudiat teatre no troba cap feina digna, i la d'una veterana actriu catalana que ha fet la seva carrera als Estats Units. Ventura Pons afirma que "Hem fet una comèdia perquè la gent s'ho passi bé sobre lo malament que ens ho estem passant". El protagonisme se'l reparteixen entre Ricard Farré, que encarna al jove que no aconsegueix trobar lloc al món del teatre català, i Teresa Gimpera, la seva àvia actriu emigrada als Estats Units. En el repartiment també hi figuren Josep Maria Pou (com a avi franquista), Amparo Moreno (com a propietària d'una agència de publicitat), Joan Pera (com a notari), Pedrito Ruíz (com a productor cinematogràfic), Montserrat Carulla (com a veïna)...

Una pel·lícula molt personal

Ventura Pons afirma que aquesta pel·lícula va anar sorgint a partir d'algunes "felices trobades" amb alguns dels actors de l'obra. En les converses amb aquest grup, van anar sortint les idees centrals del llargmetratge: "Som una barreja fent una pel·lícula", assegura Ventura Pons, que confessa que la cinta és "farcida d'històries viscudes". A Oh! Quina joia! té aportacions de tots els actors, especialment de Ricard Farré que és coguionista amb el propi Ventura Pons. Però l'empremta del director és la més forta i, al final, en aquesta pel·lícula hi acaben sortint totes les obsessions del particular món de Ventura Pons: la independència de Catalunya, l'autoritarisme en la família, la monarquia, la situació de la dona, el paper de la mare a la família, els refranys, la llengua catalana... I fins i tot els cinemes Texas, i l'IVA cultural. Ell mateix la defineix com una pel·lícula "feta a pinzellades". Per altra banda, Oh! Quina joia! constitueix tot un homenatge a Teresa Gimpera; Ventura Pons reconeix que és una pel·lícula que s'ha escrit "a mida" per a ella i que fins i tot s'inspira en algunes de les seves vivències. En una escena de la pel·lícula fins i tot hi apareix un llibre feixista escrit a mà, que va ser redactat per la mateixa Gimpera en la seva adolescència, durant el seu treball social.

Revenja de riure

Ventura Pons reclama que "el franquisme li va robar 30 anys de la meva vida". En conseqüència, aquesta pel·lícula vol ser un "retrat de grup del que ha passat durant 70 anys a aquest país en clau de comèdia". Pons no es mostra gens satisfet amb la situació sociopolítica actual: "Tornem a estar a les clavegueres d'una democràcia". Però es sent optimista: "A fe de Déu que ens en sortirem". Ventura Pons va tenir problemes amb la censura el 1970 per pressions del grup ultradretà Fuerza Nueva. I aquesta pel·lícula es presenta com una denúncia d'aquesta situació. Per al director català, aquesta és "una pel·lícula molt catalana i molt antifeixista" però alhora "molt internacional". De fet, ha estat filmada a Barcelona, a Valls, a Bellaterra i també a Hollywood. I Ventura Pons està convençut que al públic de fora del nostre país també els pot interessar la nostra història.

La maduresa de Gimpera

Gimpera, que es va introduir al món del cinema a partir del seu treball com a model, es mostra molt feliç d'interpretar un personatge fet a mida per a ella. En realitat, això ja ho havia fet en la seva primera pel·lícula, Fata Morgana, tot i que segons ella "encara ara no l'entenc". Explica que, mentre conversaven amb Ventura Pons per preparar el rodatge, aquest prenia notes de la seva vida i afegia episodis al guió. Assegura que "us en faríeu creus si sapiguéssiu quantes d'aquestes coses són reals", tot i que es nega a aclarir els límits entre realitat i ficció. I afirma que, malgrat haver fet 155 pel·lícules al llarg de la seva vida, tot just ara s'estrena amb la comèdia. Un gènere en què Ventura Pons ja s'havia estrenat anteriorment, tot i que considera que "fer una comèdia és molt més difícil que fer una tragèdia". El director anuncia que l'any que ve farà tres o quatre pel·lícules, però pel moment no n'avança els detalls.