L’esbroncada que es va endur l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la seva intervenció en l’acte del pregó de la Festa Major de Gràcia, protagonitzat pel president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va arribar precedida d’una altra al regidor d’aquest districte, Eloi Badia, àmpliament criticat per col·lectius de tota mena per la seva gestió a Gràcia, però també arreu de la ciutat pel seu paper com a regidor d’emergència climàtica i transició ecològica i com a tal, responsable de la neteja -o de la brutícia- de la ciutat.
Les llàgrimes de Colau, que va necessitar l’ajuda de Cuixart per poder seguir el seu parlament, van ser produïdes per una part del públic assistent, que la va escridassar tan bon punt es van silenciar els crits d’independència amb que es va cloure la intervenció del pregoner. Entre els xiulets va haver-hi crits de component polític on se li retreia que no fos independentista, però també n’hi va haver molts altres referits a problemàtiques socials com la gentrificació, els desnonaments i els pisos turístics.
De fet, les qüestions socials són les que van marcar la xiulada que es va endur Badia, que va comptar amb la participació del col·lectiu ‘Cap esplai sense local’ que el mateix dia havia fet una crida en xarxes socials on s’informava que, juntament amb “altres col·lectius del barri” es tenia la intenció de “fer soroll” perquè no es pogués sentir el parlament del regidor, “igual que ell no ens escolta a nosaltres”.
Un problema que fa un any que dura
El col·lectiu ‘Cap esplai sense local’ reivindica un espai fix per a dos esplais del barri, el Matinada-Pòrtics i l’Espurna de Gràcia, que el 31 d’agost del 2020, pràcticament fa un any, es van quedar sense el seu local habitual al carrer Jaen, 7.
Segons un manifest penjat al seu web i signat per l’assemblea de monitores es recorda que després de fer ús del local des del 2014, a mitjans de l’any passat no es va renovar el contracte de lloguer “firmat entre Carmelites –les monges a càrrec de la gestió de l’espai– l’Ajuntament i els dos esplais” per la qual cosa el van haver d’abandonar a finals d’agost.
Pancarta exhibida pel col·lectiu 'Cap esplai sense local' durant el discurs d'Eloi Badia / Carlos Baglietto
Com una de les parts signants és l’ajuntament, des dels esplais acusen el consistori d’haver-los deixat sense local i d’oferir-los solucions temporals que no consideren suficients i reivindiquen espais en condicions per poder dur a terme les activitats dels dos centres amb normalitat.
Tota aquesta situació va portar a organitzar el col·lectiu i preparar mobilitzacions entre les quals “xiular i treure una pancarta quan va parlar Eloi Badia”, segons apunta a elNacional.cat una membre de 'Cap esplai sense local', que afegeix que no es va participar com a entitat en l’escridassada posterior a Colau, on tampoc no van mostrar la pancarta reivindicativa.
Amb tot, ha estat gràcies a les llàgrimes de Colau que el col·lectiu ha pogut observar com la seva problemàtica “ha pogut sortir fora de Gràcia”, captant l’atenció de mitjans de comunicació d’àmbit més generalista. Ara, aquesta plataforma reivindicativa prepara noves mobilitzacions encara per definir quan tot just queden una dotzena de dies per a que faci un any de la seva situació.
Acusen Badia de no dialogar
En el seu parlament, el regidor Badia es va adreçar als col·lectius que protestaven tot assegurant que després “en podrien parlar”, però des de 'Cap esplai sense local' neguen que es produís aquest diàleg.
Avui és 14, la festa ja és aquí i ELS ESPLAIS Matinada-Pòrtics i Espurna d Gràcia porten 347 DIES SENSE LOCAL.
— Cap Esplai Sense Local (@notenimlocal) August 14, 2021
El @Bcn_Gracia @eloibadia ha sigut incapaç d trobar un espai digne on poder dur a terme la seva tasca educatica imprescindible pel barri. #CapEsplaiSenseLocal pic.twitter.com/t1kAeOKLp1
Així mateix ho va resumir dimecres l’ANC Gràcia en una concentració de la Plataforma Gràcia Llibertat, on a més de secundar l'escridassada a Colau va reconèixer que Badia es va guanyar l’esbroncada dels dos esplais i també d’altres col·lectius, com “els Tres Lliris, els de l'Alzina, els de Vallfogona, l'Abaceria i tants d'altres” perquè “de poc va servir que digués que en podíem parlar després, perquè si alguna cosa ja ha constatat la gent és que parlar no és de les coses que facin o tinguin ganes de fer millor”.
Badia i Colau, cada un amb la seva xiulada, van ser la prèvia i el colofó del pregó de Cuixart.
Imatge superior: Eloi Badia va ser escridassat abans del pregó de Jordi Cuixart / Carlos Baglietto