El 23 d'abril, dia de Sant Jordi, és la gran festa cívica en que els catalans i catalanes sortirem als carrers per celebrar el dia del patró de Catalunya i celebrar-ho com és tradició fer-ho, comprant i regalant llibres i roses, sense distincions de sexe. Aquest dia, a més, Barcelona exerceix especialment el seu rol de capital de Catalunya amb una animació que converteix Sant Jordi en el feiner més festiu de l’any. I Barcelona és, també, un bon argument per a tota mena de llibres, així que, a continuació, us oferim una dotzena d’obres relacionades amb el Cap i Casal publicats de l'anterior Sant Jordi fins ara.

📖 Signatures de llibres per Sant Jordi 2026: horaris i on signen els autors a Barcelona

🌹 El Nacional celebra el seu desè aniversari a la plaça Catalunya per Sant Jordi 2026


‘70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951’ (El Cep i la Nansa Edicions i Ajuntament de Barcelona, 2026), Xavier Roca i Xabier Sagasta

Obra conjunta de Xavier Roca i Xabier Sagasta que explica la cèlebre vaga de tramvies del 1951, una protesta ciutadana que, de fet, no va ser una vaga sinó un boicot, i que va ser la primera gran reacció de repulsa al franquisme gràcies a una seqüència de fets que ara anomenaríem fenomen viral, on la ciutat va protagonitzar un boicot sistemàtic al servei de tramvies com a protesta per una pujada de tarifes desproporcionada que, a sobre, tenia en el mirall el fet que a Madrid el bitllet era més barat i no s’apujaria.

‘Amèlia de les Camèlies’ (Cap de Brot) Etna Miró

Etna Miró signa la novel·la revelació de la temporada, amb una història de la joventut urbana benestant de la Barcelona del present. Entre la frivolitat i la profunditat, la protagonista i la seva colla d’amistats habiten en una ciutat que els ofereix el teló de fons per a una història que busca retrobar en aquest primer quart del segle XXI l’essència de les històries que va immortalitzar Mercè Rodoreda.

‘Barcelona’ (Cap de Brot) Prudenci Bertrana

En aquest recull d’articles sobre Barcelona publicats entre 1912 i 1936, Prudenci Bertrana constata la relació d’amor-odi amb la ciutat que el va acollir després de passar la joventut a Girona, una relació complicada amb una ciutat on residia, però que alhora no sentia del tot com a seva. El llibre aplega un centenar d’articles de Bertrana, sempre amb aquesta visió personal i més o menys peculiar que acostumen a gastar els cronistes, que sovint s’allunyen de la informació per afavorir la impressió generada pels fets.

‘Barcelona. Una Immersió ràpida’ (Tibidabo Edicions), Ferran Mascarell

L’historiador i polític Ferran Mascarell aboca en aquest llibre el coneixement que ha anat acumulant sobre Barcelona al llarg dels anys en el que vol ser “un homenatge no condescendent” a la ciutat a partir d’un conjunt de reflexions a manera de guia conceptual per definir els seus reptes del present i els seus projectes de futur.

‘El carrer de Balmes. Aproximació històrica’ (Mirador Llibres, 2025) Gerard Roger

Un llibre per a conèixer l’evolució d’aquest carrer de Barcelona des del projecte d’Ildefons Cerdà fins avui des del seu vessant ferroviari, estretament relacionat amb el tren de Sarrià, que circulava en superfície i va condicionar el creixement urbà i l’edificació. Mitjançant textos breus i fotografies històriques, l’obra mostra com el transport públic va impulsar l’expansió de la ciutat i la connexió entre barris i municipis del pla.

‘Els de Barcelona’ (Adesiara) Hanns-Erich Kaminski

El periodista -i anarquista- alemany Hans-Erich Kaminsky, va visitar la Barcelona de la revolució obrera del 1936, experiència que va reflectir en aquest llibre que veu ara la llum en català i que inclou, entre altres sorpreses, una interessant entrevista a l’aleshores president de la Generalitat, Lluís Companys.

‘Històries de Barcelona’ (Viena Edicions) David Martínez

El divulgador especialitzat en Barcelona David Martínez recull en aquest volum un compendi de vuitanta petites històries de la gran història de la ciutat de Barcelona amb la voluntat d’oferir al lector històries poc conegudes i capaces de sorprendre, tot un repte per a un públic format en part per autèntics fanàtics de la història de la ciutat.

‘La Barcelona impossible. La ciutat que mai va ser’ (Penguin Random House) Pol Casellas

L’arquitecte i creador de continguts Pol Casellas fa el salt de la divulgació en xarxes socials al llibre amb un recull de projectes sobre Barcelona que no van arribar a ser realitat, des dels esboços d’Eixample que van competir amb Cerdà fins a idees desestimades o simplement oblidades com el Pla Macià, el Mitjó de Tàpies, la Núvia de Frank Gehry o el llac de sis quilòmetres de longitud previst entre les Glòries i la Trinitat Vella.

‘Les batalles de Barcelona. Imaginaris culturals d’una ciutat en disputa (1975-2025)’ (Edicions 62) Jordi Amat

L’escriptor, filòleg i crític literari Jordi Amat planteja al seu últim llibre la necessitat d’identificar els referents culturals que han convertit Barcelona en una ciutat marcada actualment pels problemes d’habitatge i la fugida constant dels seus habitants tradicionals. Després de l'èxit d'El fill del xofer, Amat planteja ara un viatge plagat de referents —fotogràfics, literaris, cinematogràfics, musicals, però també socials i polítics—, amb el que traça un itinerari que busca respostes en el transcurs dels últims cinquanta anys d’història d’una Barcelona que ha acabat generant una “certa sensació d’hostilitat” cap a aquelles persones que cada cop consideren menys seva la ciutat.

‘Les manifestacions per l’amnistia i la llibertat. Barcelona, 1 i 8 de febrer de 1976’ (Editorial Base) David Ballester i Manel Risques

Amb ocasió del cinquantenari de les grans manifestacions dels dies 1 i 8 de febrer del 1976, durament reprimides pels tristament cèlebres grisos, apareix aquesta crònica dels fets i la seva contextualització en el marc de la gran lluita per la democràcia que va fer possible la consecució de l’històric eslògan ‘Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia’. Destaca pel relat vívid de les dues jornades de mobilitzacions, amb un desplegament narratiu que submergeix el lector enmig de les concentracions amb un realisme que gairebé el fa sentir l’amenaça policial.

‘No deixis que el foc s’apagui’ (Sembra Llibres) Joan Canela

El periodista Joan Canela novel·litza en aquesta obra les vivències del moviment okupa de la Barcelona dels anys noranta del segle passat, amb punts destacables com l'okupació més emblemàtica, la factoria Hamsa de Sants, el desallotjament del cinema Princesa i el cop d’efecte d’hissar la bandera okupa a la Casa Gran. En tant que novel·la, l’obra respon al format d’obra de no-ficció, però així mateix té un important component memorialístic i autobiogràfic.

‘Revenedores. Gènere i treball a Barcelona (segles XV-XIX)’ (Associació Antic Gremi Revenedors 1447) Mercè Renom

La historiadora Mercè Renom documenta en aquest llibre que els gremis d’oficis de la Barcelona de l’edat moderna tenien una important presència femenina, en contra de la idea assumida que es tractava d’organitzacions exclusivament masculines. Es tracta del projecte guanyador de la beca de recerca del Gremi de Revenedors corresponent al 2023, que ha permès fer aquesta descoberta històrica.