Troballa majúscula en el camp de la investigació històrica de Barcelona. En contra de la idea assumida que els gremis laborals eren exclusivament masculins, la historiadora Mercè Renom ha demostrat que, com a mínim, el Gremi de Revenedors va ser mixt durant bona part de la seva trajectòria. Aquest és el principal resultat de l’obra Revenedores. Gènere i treball a Barcelona (segles XV-XIX), editat per l’Associació Antic Gremi Revenedors 1447 com a resultat de la beca de recerca corresponent al 2023, guanyada per Renom amb un projecte sobre la participació femenina en el gremi, que ha permès fer aquesta descoberta.
Així, gràcies a aquesta investigació de Renom s’arriba a una conclusió contrària al que sempre s’havia cregut sobre la constitució dels gremis històrics, que aquests només estaven formats per homes. “Hi havia dones confraresses amb tots els drets i deures”, va afirmar Renom en la presentació de l’estudi, que va tenir lloc el passat 27 de novembre al mercat de Sant Antoni, que va afegir que la presència femenina “no va ser marginal”, ja que van ser membres de ple dret durant 145 anys, concretament entre el 1628 i el 1768, salvant en aquell lapse de temps la condició de ser dona de, filla de o viuda de tan habitual pel que fa al concurs femení en la vida pública.
L’estudi i ara llibre va ser seleccionat pel jurat de la beca de recerca, formada entre d’altres per Xavier Cazeneuve i Joan Soler, per la seva proposta d'investigar i definir el paper de la dona en el gremi, però a través de les ordinacions -normatives- i registres s’ha pogut arribar a demostrar que les dones podien ser confraresses amb els mateixos drets que els homes i que, per tant, l’històric Gremi de Revenedors, encara existent i amb més de 575 anys d’història, va ser “un gremi mixt”, amb moments en que les dones van arribar a ser un 22 per cent del total d’agremiats, és a dir, entre una cinquena i una quarta part del total.
El treball analitza els gairebé quatre segles d’activitat gremial, des de la fundació de la confraria el 1447 fins a la seva abolició el 1836, quan es va convertir en una entitat de socors mutu. De fet, se sabia que les dones sempre van ser actives en la revenedoria, com a tenderes -amb botiga pròpia- o paradistes, però no que fossin membres de ple dret, cosa que ara s’ha pogut demostrar. Així mateix, Renom apunta que a partir del 1768 s’exclou a les dones com a nous membres del gremi, per recordar que “no hi ha història de veritat si no hi són les dones”.
Imatge principal: Fragment de l'obra El Born o Vista del mercat del Born, on s'aprecia el paper de les dones com a venedores en parades i botigues del passeig del Born / Foto: AjBCN