David Martínez Herrada (Barcelona, 1977) és conegut a les xarxes socials com a Històries de Barcelona, el mateix títol amb el qual va crear un blog dedicat a la divulgació de les històries de la ciutat, i el mateix nom amb què ha batejat el seu primer llibre, Històries de Barcelona (Viena Edicions, 2026), un compendi de vuitanta “petites històries dins d'aquesta gran història de la ciutat de Barcelona”, segons les seves pròpies paraules. Es tracta d’un volum que, entre la profusió de llibres relacionats amb la ciutat, “busca sobretot històries que fossin poc conegudes” i capaces de sorprendre “gent que ja està molt acostumada a seguir la història de Barcelona”.
De fet, en aquesta entrevista a ElNacional.cat, Martínez n’explica algunes d’aquestes històries amb capacitat per sorprendre el lector, com ara l’existència del que anomena “el barri més petit de Barcelona”, la Colònia Bausili, o el resultat d’una investigació que l’ha portat a demostrar, amb fotografia inclosa, que els focus del Palau Nacional de Montjuïc “projectaven els colors de la senyera”. Ara bé, una altra de ben sorprenent, i a més oportuna en la setmana de Sant Josep, és que durant els anys trenta i quaranta del segle passat, la comunitat de valencians residents a Barcelona organitzava les seves falles. “Em va semblar una història molt curiosa i interessant, que a Barcelona també es cremaven falles”, afirma Martínez.
Vostè és l'autor del blog Històries de Barcelona i difon continguts per xarxes socials, però aquest és el seu primer llibre. Com ha estat aquesta transició de passar de les xarxes i del blog a escriure un llibre?
Per mi ha sigut un pas relativament natural, perquè és veritat que faig molta activitat a xarxes, però també mantinc un blog, que és una cosa que ara sona una mica antiga, però en el seu moment va estar molt de moda. Són textos més llargs i portar-ho al llibre era un pas més fàcil i més natural. Al llibre hi ha algunes històries que estan explicades al blog, i també n'hi ha moltes d'altres que no havia explicat al blog, però el format és similar. La complicació sempre és portar-ho a xarxes, que és un llenguatge més breu, però a l'estar acostumat a treballar amb el blog, no m'ha estat complicat portar-ho al paper, perquè el format del llibre és similar al del blog.
Defineixi de forma breu què és aquest llibre, què hi trobarà el lector?
Aquest llibre és un recull de vuitanta històries curtes, de curiositats, anècdotes històriques i episodis poc coneguts de la història de Barcelona. És un viatge per la història de Barcelona des de la prehistòria fins a l'actualitat a partir d'anècdotes de moments històrics. Permet recórrer Barcelona des de la prehistòria, la Bàrcino romana, la Barcelona medieval, la Barcelona dels segles XVII, XVIII, XIX i fins a l'actualitat, amb petits episodis o curiositats que alguns han deixat algun vestigi a la ciutat, que és visible, i d'altres que no en queda res. Però sobretot a partir de petits episodis, petites anècdotes que són molt poc conegudes, petites històries dins d'aquesta gran història de la ciutat de Barcelona.
Què té el llibre Històries de Barcelona que no tenen altres llibres d'històries de Barcelona?
Hi havia un doble repte, fer un llibre que pugui interessar a tothom en general, però també que pugui interessar a la gent que ja està molt acostumada a seguir la història de Barcelona. I és veritat que en els últims anys s'han editat moltíssims llibres de curiositats de Barcelona. La idea era buscar sobretot històries que fossin poc conegudes, o bé perquè són d'un àmbit molt local, o potser perquè són temes que s'han treballat en àmbits acadèmics i històrics, però que no són coneguts pel gran públic, i també històries que a vegades no s'han explicat amb les que m'he topat jo aquests anys, a vegades fent recerca d'hemeroteques, d'arxius, d'arxius fotogràfics... Històries que, sorprenentment, van ser importants en el seu dia, i que, en canvi, no s'ha explicat res fins al dia d'avui.
Hi havia un doble repte, fer un llibre que pugui interessar a tothom en general, però també que pugui interessar a la gent que ja està molt acostumada a seguir la història de Barcelona"
Per conèixer Barcelona, cal trepitjar-la cada dia?
Aquesta és la meva màxima. Per mi és molt important caminar i recórrer Barcelona. No només el recorregut de la feina a casa o al supermercat. El que m'agrada, el que intento, és recórrer periòdicament Barcelona, tots els barris de Barcelona. Crec que per conèixer-la és important caminar Barcelona, i a més a més, caminar-la amb la mirada atenta, fixant-nos en el que hi ha a terra, el que hi ha a les parets, el que hi ha amunt, el que hi ha avall... Reivindico aquesta mirada curiosa de caminar i trobar-te un panot, o trobar-te aquesta casa orientada diferent de la resta del carrer. O perquè aquesta casa és tan antiga al mig d'aquests blocs. Tot això és el que moltes vegades et porta a descobrir aquestes històries.
Hi ha vuitanta històries en aquest llibre. Ha estat difícil triar aquestes vuitanta? N'han quedat moltes a fora?
Me n'han quedat força a fora. Tinc una llista molt llarga d'històries i temes que voldria tractar, que són fulls i fulls d'un word amb milers de temes que vaig apuntant. Per fer la tria, d'una banda, volia que quedés més o menys equilibrat, que hi hagués històries de totes les èpoques. Tot i que és veritat que tinc una certa predilecció pel segle XIX, que em sembla molt interessant històricament per entendre l'actualitat. Però he intentat que siguin de totes les èpoques i que hi siguin tots els districtes i una gran diversitat de barris. I també he buscat que hi hagi des de la Zona Franca, que potser és la gran desconeguda per la gent que no viu allà, fins al Besòs i Vallbona i Torre Baró. És a dir, que hi hagi una mica tota Barcelona, també de la muntanya al mar. Tot aquest equilibri m'ha dut a deixar alguna història, o perquè no m'acabava de quadrar, o perquè a vegades no trobes tota la informació que necessites per completar aquella història.
Efectivament, es tracta d'un llibre molt divers. De fet, en aquest tipus d'obres, segons l'escriptor, un se centra en l'arquitectura, l'urbanisme, les infraestructures o el patrimoni històric, i a Històries de Barcelona hi ha una mica de tot, oi?
Sí, això és volgut. M'interessa molt el tema arquitectònic i urbanístic, però no és un llibre de pedres només, sinó que per mi era important que hi hagués també històries humanes, i també amb la part tradicional de llegendes, històries, tradicions que s'han perdut. Joan Amades és un personatge transcendental pel que fa a recollir històries de tradició oral, que moltes vegades potser no són certes, però són tradicions que han quedat oblidades i que aquí n'he intentat rescatar algunes. No volia que fos un llibre només d'urbanisme, sinó que també tingués una part d'això de cultura popular, cultura tradicional i històries de personatges.
Expliqui'm alguna curiositat de la Zona Franca.
Doncs una de les que parlo al llibre és la Colònia Bausili, que jo defineixo com el barri més petit de Barcelona. És veritat que a Barcelona hi ha una divisió administrativa de 73 barris, però també és veritat que hi ha molts barris que no estan reconeguts. La divisió administrativa, al final, és per un criteri administratiu, de recursos, de biblioteques, de serveis públics..., que no sempre responen a la realitat dels barris. En el cas de la Zona Franca tenim, per exemple, el cas de la Colònia Bausili, que era com un barri que era un carrer, amb les casetes que tenia al costat d'Eudard Aunós, que ja han desaparegut. Jo el defineixo com el barri més petit de Barcelona, perquè realment era un carrer, que és una construcció de cases de més de tipus obrer, molt singular, i que és un d'aquests patrimonis que va estar a punt d'anar a terra i finalment s'ha salvat. Però, vaja, a la Zona Franca, el que ara en diem la Marina, trobem molt això, al carrer Motors també hi ha unes casetes molt singulars, que no en parla ningú, antics habitatges de Renfe que ara ha quedat molt aïllat, que és una tira de casetes que ara van a terra.
La Colònia Bausili, un barri que era un carrer, el defineixo com el barri més petit de Barcelona"
Quin capítol li ha semblat més sorprenent?
El dels focus de Montjuïc, que projectaven els colors de la senyera, perquè aquesta és una història que havia llegit, però que no quedava molt clar si era cert o no. Es comentava que havia passat, però no es va esclarir mai del tot si hi va haver una època en què el focus a Montjuïc projectava els colors de la senyera. Vaig fer una recerca pel blog, vaig trobar referències a hemeroteques on es recollia que, efectivament als anys de la República sí que els reflectors havien projectat els colors de la senyera. Vaig trobar fotos, en vaig comprar alguna. I arran de publicar l'article al blog, vaig tenir la sort de conèixer una persona que havia treballat amb en Buïgas, que era la persona que va fer la Font Màgica i portava també el tema dels focus, i que tenia una foto perquè als anys setanta es va intentar recuperar aquesta projecció. Tenia una foto de les proves que s'havien fet, que finalment no van quallar, i ara són uns feixos de color blau, però hi ha una foto inclosa a la portada del llibre que certifica que sí, que hi havia la projecció de la senyera, amb una fotografia que no s'havia publicat mai. No hi havia cap foto en color d'això. Aquesta història, reconstruir-la sencera m'ha fet especial il·lusió.
Com a lector, el que m'ha semblat més sorprenent, i a més molt oportú aquesta setmana, és el capítol de les Falles de Barcelona. Què eren les Falles de Barcelona?
És una història totalment desconeguda, he estat buscant informació i no s'havia publicat absolutament res. És veritat que via hemeroteca i via arxiu fotogràfic, es pot reconstruir aquesta història. Això és perquè als anys de la República, la colònia de valencians establerts a Barcelona, que n'hi havia moltíssims, va decidir replicar la Festa de les Falles. Van crear ninots, monuments fallers com es fa a València, amb l'única diferència o amb la gràcia que en lloc de fer-ho per Sant Josep, ho van fer per la revetlla de Sant Joan. D'aquesta manera es fusionava la cremà i la nit del foc amb la revetlla i les fogueres de Sant Joan catalanes. Es feia sobretot a la zona del Paral·lel, del Poble-sec i Sant Antoni, que era on hi havia una comunitat més activa de valencians. Això va fer els anys fins a la Guerra Civil. Es va fer també a Tarragona i d'aquesta sí que hi ha publicacions i fins i tot llibres, però de Barcelona no s'havia explicat res. Em va semblar una història molt curiosa i interessant, que a Barcelona també es cremaven falles i passada la guerra civil es va continuar fent de forma no tan seguida, de forma aïllada en alguns carrers, fins que es va anar perdent. De fet, el 1936 es va fer una falla institucional en el marc d'una festa d'agermanament entre el País Valencià i Catalunya. Es va portar un mestre faller i es va plantar la falla just davant del Palau Nacional, al costat de les cascades, i es va cremar per la revetlla de Sant Pere.
El barceloní té molt d'interès a conèixer la història de la seva ciutat. A què es deu aquest interès?
No sabria dir exactament, però sí que és veritat que hi ha un cert orgull i interès a Barcelona. Barcelona és una ciutat de la qual els barcelonins ens queixem molt i critiquem molt, passa ara i passava fa cent anys, però també és cert que ens sentim molt barcelonins. Aquest llibre també vol ser aquest punt d'orgull de sentir que, malgrat tots els problemes, som de Barcelona, que és una gran ciutat.
A vegades als que ens dediquem a la divulgació de Barcelona se'ns acusa de barcelonacentristes. No sé si a vostè l'han acusat mai, d'això.
Algun comentari sí que m'han fet, però jo em centro en el territori que conec més. Però en l'àmbit divulgatiu, sobretot a les xarxes, estan sortint projectes a diferents llocs, l'Hospitalet, Vallès, Granollers... Són molt interessants i ajuden a donar més varietat, que no tot sigui de Barcelona.
Potser correm risc de saturació de llibres divulgatius sobre Barcelona.
Hi ha molts llibres, sí, i és qüestió de trobar la perspectiva nova. Va haver-hi un moment que va haver-hi molts blogs de Barcelona, en els anys 2010, 2015, i això va fer una baixada. Ara sí que fa un any o així que estan sortint molts divulgadors, moltes iniciatives de divulgació a xarxes. Hem de veure tot això cap a on va evolucionant. Al final, cadascú va buscant el seu discurs, el seu relat, la seva manera d'explicar-ho. És interessant i cadascú s'anirà situant.
El problema amb l'estació de mercaderies de la Sagrera és que s'ha reaccionat massa tard"
El més interessant de la història de Barcelona és que és una història viva i que no s'acaba. Li volia plantejar un problema que potser en parlarem els dies vinents, l'enderroc de l'estació de mercaderies de la Sagrera.
El problema amb l'estació de mercaderies és que s'ha reaccionat massa tard. L'estació de la Sagrera és un projecte molt llarg i, malauradament, és un patrimoni que s'enderrocarà. Crec que hem reaccionat massa tard, quan ja era molt difícil poder-la salvar. El tema de Sagrera va unit a ADIF i a la nova estació de la Sagrera i era molt complicat poder fer una pressió efectiva a tan última hora perquè es pogués salvar i a mi em sap realment molt greu. Però com aquest hi ha moltes coses potser no tan visibles, més petites, com l'ampliació del parc de la Pegaso i l'ampliació del parc de Glòries, que també està suposant una sèrie d'enderrocs. A mi em va saber especialment greu el tema de les casernes que hi havia a la Ciutadella. La lluita pel patrimoni és contínua.
Tampoc es pot intentar conservar la ciutat com era fa cent anys, perquè la ciutat ha de créixer, s'ha de transformar i, en el cas de la Sagrera, fa trenta anys que sabíem que cauria.
És una crítica que sovint em fan, que si fos així encara tindríem les muralles. Potser estaria bé que les tinguéssim, però és veritat que es van enderrocar en un context en què tothom odiava les muralles. És evident que no tot es pot salvar. A mi m'agrada intentar lluitar per alguns patrimonis. A vegades no hi ha prou sensibilitat.
Acabem, hi haurà una segona part d'aquest llibre?
Jo tinc moltes històries encara per explicar. Tinc una llista llarguíssima d'històries i la ciutat contínuament canvia. De fet, hi ha històries que estan al llibre que ja han sofert alguna evolució després de la publicació. Per mi, sí. Si funciona bé, podríem tenir una segona part. I si no, jo de moment continuaré tant al blog com a xarxes explicant històries de Barcelona.
Entrevista sencera: