La mort del dictador Francisco Franco el 20 de novembre del 1975 no va significar la fi d'un règim dictatorial que encara va perdurar uns anys sota la forma del franquisme sense Franco, un règim que transicionava cap a la democràcia de manera lenta, insegura i notòriament tutelada pels poders fàctics d’un poder que s’autolegitimava en el cop d’estat de juliol del 1936. En aquest marc, a Catalunya qui sí que tenia dret a legitimar-se era la lluita antifranquista que aprofitava les primeres escletxes de la dictadura per proclamar les seves exigències a curt termini, que van fer eclosió en un lema per a la història, el de Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia.
A inicis del 1976, Barcelona era, per dret propi, la capital de l’antifranquisme, i el triple lema era la veu d’un poble que volia recuperar la llibertat i la dignitat nacional, i que entenia que per això calia l’amnistia dels presos polítics i el retorn dels exiliats, una amnistia que, en tot cas, va tenir també un efecte de llei de punt final que va condonar els crims comesos pel franquisme. En aquell context, els dies 1 i 8 de febrer del 1976, ara fa cinquanta anys, la capital de Catalunya va ser l'escenari de dues multitudinàries manifestacions que no van ser autoritzades per les autoritats i que van ser durament reprimides per la Policia Armada, els tristament cèlebres grisos, fins al punt que diaris com el britànic Daily Mail es va referir als fets com “la batalla de Barcelona”.
Precisament, en ocasió d’aquest cinquantè aniversari, acaba d’aparèixer el llibre Les manifestacions per l’amnistia i la llibertat. Barcelona, 1 i 8 de febrer de 1976 (Editorial Base, 2026), que recull el context general en que es van produir les protestes així com el relat vívid de les dues jornades de mobilitzacions, amb un desplegament narratiu que submergeix el lector enmig de les concentracions amb un realisme que gairebé el fa sentir l’amenaça policial. A partir d’entrevistes personals, així com el detall de l’execució de les cèlebres fotografies de Manel Armengol de les càrregues policials al passeig de Sant Joan del dia 1, l'activisme proamnistia de Lluís Maria Xirinacs o fins i tot anècdotes com que el dia 8 agents de la Policia Armada van llançar gasos lacrimògens sobre els manifestants del passeig de Gràcia des dels terrats de... la Pedrera de Gaudí, es pot seguir, gairebé minut a minut, el transcurs d’aquelles jornades històriques.
Els autors són David Ballester i Manel Risques. El primer és doctor en Història Contemporània per la UAB, ha estat professor de l’Escola de Policia de Catalunya i el seu camp d’investigació és la història social, les mobilitzacions populars, la repressió i les forces policials durant el franquisme i la transició. Pel que fa al segon, és professor emèrit d’Història Contemporània de la UB i ha centrat la seva recerca en els moviments socials, la repressió, l’ordre públic, les forces policials, la memòria democràtica i la història de la fotografia. Tots dos signen un llibre imprescindible per entendre que l’amnistia, així com la llibertat i l’Estatut d'Autonomia, es van guanyar al carrer en jornades històriques com les dels dies 1 i 8 de febrer del 1976.