L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha donat per oberta la negociació dels pressupostos del 2026 aquest dijous amb la presentació, per part del tinent d’alcaldia i responsable de l’àrea d’economia, Jordi valls, de la proposta de comptes per a l’any vinent, que s’eleva per primer cop per sobre dels 4.000 milions d’euros, concretament 4.180, centrats principalment en tres eixos: els serveis a les persones, l’habitatge i la seguretat. Es tracta dels tercers pressupostos del mandat i en els quals l’alcalde s’ha proposat una fita encara no aconseguida en els dos anteriors, el d’aprovar-los per majoria en el plenari municipal. Ja ho defensava així en declaracions a ElNacional.cat el passat mes de juliol, quan va afirmar que aprovar els comptes era el seu “primer objectiu” del nou curs polític.
De fet, l’alcalde defensava la intenció de trobar elements de sintonia amb el grup d’Esquerra Republicana, principalment, i també amb el de Barcelona en Comú, necessari per aconseguir la majoria, sense renunciar tampoc a arribar a pactes amb Junts per Barcelona, això sí, amb un comodí a la màniga, la possibilitat d’utilitzar, per segon cop en el mandat, el recurs de la qüestió de confiança vinculada als pressupostos, que li permetria aprovar el pressupost sense arribar a un acord per majoria, un recurs que ja va fer servir per als pressupostos del 2024. “Obrirem converses per aprovar els pressupostos de forma ordinària, dialogada i acordada”, assenyalava Collboni fa unes setmanes per afegir que si no es podia arribar a un acord, “efectivament tenim el recurs de la qüestió de confiança”. En cas de no aconseguir un acord, aquest seria el tercer pressupost de Collboni sense suport del plenari, ja que els comptes de 2025 es van aprovar per la via de la pròrroga pressupostària.
En aquest mateix sentit, el líder de l’oposició i president del grup municipal de Junts per Barcelona, Jordi Martí Galbis, indicava aquest dimecres que ja hi havia hagut alguns “contactes preliminars informals” sobre els pressupostos, “però cap asseguda ni reunió”. En aquest context, els de Junts esperen que sigui el govern municipal el que “truqui a la porta amb el seu projecte de pressupost i d’ordenances fiscals”, assenyalant, això sí, que des del seu punt de vista “és difícil arribar a acords amb un govern que té unes prioritats que no són les nostres, però estem oberts a parlar-ne”. Cal tenir en compte, això sí, que respecte a fer un any hi ha un element nou, l’acord de col·laboració amb ERC que, a priori, permetria que aquest grup facilités l’aprovació d’uns comptes, tot i que la suma de PSC i ERC fa 15 regidors, insuficients per assegurar l’aprovació.
En aquest context, Jordi Valls ha assenyalat que “aquest govern té l’obligació d’intentar aprovar els pressupostos”, afegint que ara no s’està “en l’escenari” de plantejar la qüestió de confiança. De fet, el responsable dels comptes ha indicat que en aquests moments s’obren les converses amb els grups assenyalant que “hi ha negociacions amb tothom però res avançat amb ningú”. “No parlaré de la qüestió de confiança perquè estem en fase de parlar amb els grups i veure si tenim majoria per aprovar els pressupostos i les ordenances fiscals”, ha insistit, afegint que amb un acord, els comptes ja serien efectius al gener i no al maig, una diferència important pel que fa a la gestió dels diners. Això sí, la intenció del govern municipal és aconseguir l’aprovació inicial en una comissió extraordinària d’Economia que tindria lloc la setmana vinent, recordant, això sí, que aquesta eventual aprovació inicial és només “la capacitat per començar el camí”.
Pel que fa als comuns, just en finalitzar la presentació, la presidenta del grup de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha expressat el seu enuig per la manera de presentar el seu projecte de comptes “sense cap acord” amb cap formació política. De fet, l’encara líder dels comuns ha titllat la presentació de “teatre”, assegurant que “sembla que el govern no vulgui aprovar els pressupostos” i assenyalant dues línies vermelles per començar la negociació, la “prohibició dels lloguers de temporada” i “l’aturada dels desnonaments a Vallcarca”.
Com és el projecte de pressupost?
El tinent d’alcaldia Jordi Valls, responsable de la presentació del projecte de pressupostos per a Barcelona per al 2026 acompanyat de Montse Escoda, gerenta de Pressupostos i Hisenda, ha insistit que els comptes “reflecteixen el nostre projecte de ciutat”, ja que són “l’eina que canalitza la realització de les polítiques de l’àmbit municipal”. Valls, a més, ha destacat que els 4.180 milions d’euros, a més de ser “el primer cop que puja per sobre dels 4.000 milions”, té com a eixos prioritaris “les persones, l’habitatge i la seguretat”, amb inversions de 994, 239 i 430 milions d’euros, respectivament.
En concret, els 4.180,8 milions d’euros del projecte permetran disposar d’un 8,5% més de recursos respecte dels previstos inicialment al pressupost 2025, amb un notable esforç inversor. En total a la ciutat es preveu que el volum d’inversions arribarà als 861,8 milions per dur a terme grans obres, equipaments o actuacions de transformació urbana. A la inversió pròpia de l’Ajuntament, de 753 milions, s’hi sumen 56 milions corresponents a les actuacions que directament es faran des de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), 41,2 milions que s’invertiran a través de BSM i 11,6 milions per via d’altres entitats.
Per la banda dels ingressos, hi ha un creixement gràcies, d'una banda, a les transferències corrents, amb l’increment de la bestreta de la PIE, i de l’altre, per l’aplicació del recàrrec de l’impost turístic i el creixement vegetatiu de la resta d’impostos i taxes. Pel que fa a les despeses, la despesa corrent (capítols 1-5) creix més d’un 6% i arriba als 3.214,4 milions, gairebé 200 milions més que els inicialment previstos per aquest any.
Set prioritats per donar resposta a les demandes de la ciutadania
Aquest pressupost es planteja per donar resposta al gran repte i la gran preocupació que és actualment l’habitatge, i per això hi destina prop de 240 milions, consolidant la inversió destinada a la construcció i ampliació del parc públic i per afavorir la rehabilitació. La política d’habitatge esdevé prioritària i central i aborda la problemàtica amb la producció de nou habitatge, ajuts a la rehabilitació, noves adquisicions o ajuts al lloguer, amb un increment dels recursos destinats a habitatge del 33% respecte a aquest any.
En segon lloc, destaca l’atenció a les persones, per garantir la prestació de serveis públics i les polítiques socials per lluitar contra la desigualtat amb una despesa total de 994,9 milions. Aquests recursos han de permetre seguir impulsant polítiques actives per reduir les bretxes socials i generacionals, potenciant educació, cultura, esport o salut. Destaquen polítiques per als infants, com el fons d’Infància o les tardes educatives, inversions en manteniment d’espais esportius o polítiques de promoció de la llengua catalana A més, les polítiques de proximitat, orientades a les necessitats reals dels barris i la seva gent, comptaran amb 441,8 milions que es destinaran directament a inversions al territori, en manteniment i neteja amb el pressupost propi dels districtes.
Pel que fa a la seguretat, que és un altre dels eixos prioritaris, es preveu una despesa de 430,6 milions, amb la previsió d’incorporació de 100 nous agents de la Guàrdia Urbana, de la darrera convocatòria, avançar en l’objectiu d’instal·lar 1.000 càmeres a la ciutat o la nova comissaria de Sarrià-Sant Gervasi. L’aposta i la promoció del transport públic torna a fer-se evident amb els 266,9 milions que preveu el pressupost per aquesta política de despesa, amb el manteniment de les aportacions per tal de bonificar els títols de transport de l’ATM, l’aposta per la connexió del tramvia o l’ampliació del servei Bicing amb 1.000 noves bicicletes. Una aposta clarament lligada a la descarbonització i vinculada a l’estratègia d’acció climàtica, per adaptar la ciutat als fenòmens meteorològics, i fer-la més resilient, amb més ombres, espais verds, ampliant la xarxa d’aigua freàtica i nous col·lectors d’aigües pluvials, arriba als 109,3 milions.
Per últim, el pressupost busca ser també una eina que contribueix a l’estratègia de diversificació econòmica, afavorint amb els 150,6 milions que s’hi destinen, a la promoció del comerç, l’aposta per la ciència i la innovació tecnològica com a motor de creixement, l’acompanyament a les Pimes, o l’aposta pel talent i la reindustrialització.