Si té prejudicis (l'actual sembla que els té) contra ella, tant dona: el pròxim President del Govern ha de canviar d'actitud en relació amb aquesta noble, útil i secular tecnologia que es diu mineria. Els ho exigiran, en concret, des de la Comissió Europea, que reclama a cada país membre de la UE que prepari i traslladi "d'immediat" d'un pla de reserves de minerals estratègics perquè Europa pugui competir amb la Xina en aquest mercat clau.
La mineria, en declivi a Espanya
A Espanya, les dues primeres dècades del segle en curs no han estat favorables per a li mineria. Sectors que donaven ús a desenes de milers de persones com el del carbó han quedat reduïts a la mínima expressió (un sol pou vertical a Astúries) mentre projectes que, amb la complicitat del Govern, estarien ja en marxa fa anys segueixen encallats com, per exemple, els que pretenen explotar el liti d'Extremadura o l'urani de Salamanca. I, sí, és cert que ni el carbó, ni l'urani ni el liti són terres rares, però experts nord-americans han explicat ja que l'aigua que brolla d'antigues mines avui tancades o els runams mateixos generats durant els anys d'activitat podrien contenir materials d'aquest tipus. A Galícia, per exemple, hi ha coltan als runams d'una antiga mina d'estany. De les més de 4.000 explotacions mineres que funcionaven a Espanya el 2008, avui només queden unes 2.600.
Quins materials vol la UE que s'explotin?
Són els que es consideren estratègics i entre ells figuren terres rares com el coltan, però també minerals més comuns com el liti, el cobalt o el magnesi. Conscient de la riquesa del subsol espanyol, la UE vol que s'elabori un pla per explotar aquests recursos que, a data d'avui, s'importen des de tercers països amb els quals les relacions no solen òptimes (La Xina i Rússia són un exemple) o que no ofereixen la seguretat jurídica i l'estabilitat que qualsevol li demanaria un soci estratègic. Sense minerals estratègics explotant-se al primer món, la descarbonització prevista per a 2030 dependrà d'aquests socis. I la UE no vol això. A Espanya tenim liti a Càceres; zinc, a Sevilla; coure i cobalt, a Huelva; wolframi, a Salamanca i Zamora; magnesi, a Sòria; urani, a Salamanca i carbó (que pot servir, a més de per generar energia neta mitjançant sistemes de captura de CO2, per emmagatzemar hidrogen) a Astúries, Lleó i Palència. I no explotem gairebé res.