El cas Ábalos-Koldo no només ha destapat el que sembla confirmar-se ara, afegint-hi Santos Cerdán, com una via estructural de corrupció dins del govern de Pedro Sánchez, sinó que ha posat una vegada més sobre la taula quin és el paper que es reserva a les dones en la política d’aquest país. No és la primera vegada que un escàndol polític té a veure també, o destapa, com és d’habitual en les elits en general, també en les elits polítiques, el fet de pagar per sexe; i en això tant hi fa que siguin de dretes com d’esquerres. De fet, en temes de patriarcat, tot és el mateix; encara que en el cas dels homes dels partits d’esquerres hauria d’obrir-se tota una altra reflexió que no es vol fer. No la fan, si més no públicament, ni les mateixes dones d’aquests partits, de manera que acaben sent, evidentment sense voler-ho, còmplices de la situació.

La pregunta clau és: pots lluitar, i/o plantejar la igualtat entre homes i dones si quan t’aixeques de la taula de negociació pagues per utilitzar el cos d’una dona? Ja heu vist en les gravacions, a més, en quins termes parlen els protagonistes. A mi em sembla que de cap de les maneres i, per tant, estic molt i molt farta de la farsa que fan els partits d’esquerres respecte del gènere i la seva importància per a la transformació social. I a mi ja tampoc em serveix, excusar la situació perquè, si més no, en alguna cosa avancem!

Hi ha un munt de dades que situen Espanya al capdavant dels països consumidors de prostitució

De fet, els serveix especialment jugar, políticament, amb la igualtat entre els sexes als homes d’esquerres per guanyar, en certes ocasions, vots davant la dreta; però no veig jo que amb aquest substrat cultural es pugui avançar de veritat, és a dir per a canviar les coses. De fet, no els convé perquè, si som iguals, utilitzar-nos com a objectes sexuals se’ls fa molt més difícil. A més a més, és que ens pensem que aquest tipus d’homes, al seu cervell, fan una distinció entre diferents tipus de dones? D’altra banda, per a mi, ni pertinent ni rellevant, perquè totes les dones, sense distinció, mereixem el mateix tipus de respecte; totes és totes. Respecte que no va pas més enllà del que mereix un home. A veure quan som capaços de pensar en termes de persones i deixem de dividir per mantenir les categories de dominació establertes.

Per no afrontar el problema diem que el que passa és minoritari, quan es destapa fa molt de mal, i hi ha molta incomoditat, però el resum acaba sent que no es poden posar tots els homes en el mateix cove. Això és cert, no tots els homes paguen per practicar sexe, no em posaré amb quants somien de fer-ho, però les xifres oficials de consum de prostitució no ens diuen pas que això siguin casos aïllats. Ni dins ni fora de la política. Hi ha un munt de dades sobre el tema que situen Espanya al capdavant dels països consumidors de prostitució; dades que també ens diuen que els consumidors són majoritàriament homes, cada vegada més joves i de tota mena i característica social. A més, al PIB recollim la barbaritat de diners que mou aquest sector de negoci i, per tant, entre una cosa i l'altra, les xifres oficials que situen en 3 de cada 10 homes els consumidors ja deixa ben clar que n’hi ha massa que no diuen el que de debò fan. De fet, fa temps vaig veure un estudi, que he de poder recuperar, en què la xifra era 7 de cada 10 i, per tant, hi ha encara molt a explorar pel que fa a evidències científiques en aquest camp. Per començar, el que importa és que tinguem clar que darrere de la xifra hi ha homes de carn i ossos que conviuen amb nosaltres, o a la feina, o a casa, o al partit, o al veïnat, o a l’ONG, a tot arreu, i que això té un efecte en les relacions i el tracte que estableixen amb nosaltres. No us cregueu mai que aquestes coses es poden separar; si no es té respecte per a algú, encara que només sigui una persona, i això vol dir també respecte per al seu cos, vol dir que no se’n té per a ningú. Ara, dissimular, en aquest país, i més en tot allò que té a veure amb nosaltres, les dones, surt gratis; si més no, de moment!