La pobra l'han saludat amb comparacions i adjectius improcedents sens dubte: uns, com els seus descobridors, diuen que és bizarra (per estranya, i recorrent a l'accepció d'origen francès) en un article publicat a Scientific Reports i d'altres, que si té la mida d'un cotxe, com explicava aquests dies a El País el periodista cultural Jacinto Antón. La comparava, en concret, amb un Suzuki Ignis recorrent als 3,7 metres que se suposa mesurava però, ja ficats en farina (i quedi clar que Jacinto és un gran, com demostren articles com a aquest) es podria haver parlat del molt més estilós Fiat 500 perquè, al cap i a la fi, el que s'ha fet és molestar-la en treure les seves digníssimes restes fòssils del jaciment paleontològic de Coll de Nargó (Lleida) en el qual hi estava enterrada.
Parlem, és clar, de la Leviathanochelys aenigmatica, l'enorme tortuga marina cretàcica que s'ha localitzat en l'Alt Urgell i que, ara, han descrit els seus descobridors, investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, a l'esmentada revista científica. En allò que sí que han encertat, i allà coincideixo amb Antón, és en el preciós nom, digne com a pocs, amb què se l'ha batejat: en el nostre idioma, allò de Leviathanochelys aenigmatica vindria a ser quelcom tal que Tortuga Leviatan Enigmàtica. I si que et diguin enigmàtic és ja un honor, que uns investigadors et bategin com a Leviatan, aquell drac policèfal que va crear Déu segons s'explica al Gènesi i que habita als mars, és molt més del que una humil tortuga marina prehistòrica va poder somiar mai, per gran que fos.
Fa 83 milions d'anys
La tortuga va viure fa 83 milions d'anys; va ser, per descomptat, coetània dels grans dinosaures; i és la més gran trobada fins ara a Europa. Pel que sembla, la primera notícia de les restes fòssils ara descrites la va donar a l'estiu de 2016 un excursionista que va notificar la troballa als responsables de l'Espai Dinosfera, un centre de divulgació de la paleontologia situat en Coll de Nargó, localitat de l'Alt Urgell d'uns 550 habitants a mitja hora de la Seu. Després d'analitzar l'enclavament on l'excursionista va localitzar les restes, els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia van localitzar parts de la closca i la pelvis i van estimar que l'animal va poder arribar a mesurar 3,7 metres, només 0,8 menys que els que van mesurar les tortugues del gènere Archelon que van viure a Amèrica del Nord també durant el Cretaci Superior i a les quals es considera les més grans de la història. La tortuga sembla, per la seva morfologia, haver viscut en aigües obertes allunyades de la costa sent capaç de submergir-se a grans profunditats.
Exposició permanent
Les restes, amb les pertinents mesures de conservació, s'exposaran ara de forma permanent en l'Espai Dinosfera. Les seves dimensions, habituals en l'època, es vinculen segons els investigadors amb la gran mida que tenien els depredadors a què va haver de fer front. El gigantisme, de fet, va ser habitual en l'època i tot, se suposa, va començar farà uns 200 milions d'anys, quan apareixen els primers dinosaures de mides colossals, que es van situar en el vèrtex de la cadena tròfica. Les conseqüències, ràpidament, van afectar la resta d'espècies, que van créixer també en mida. Potser, i per això, a la nostra amiga la tortuga de Coll de Nargó sí que li quadra allò de bizarra, però no per la manera com els francesos entenen aquest terme, si no per l'accepció ibèrica, que ve a voler dir valenta. I valenta, malgrat els seus 3,7 metres, devia ser-ho molt per nedar per aquells mars cretàcics en els quals vivien bèsties negres de deu metres com el tilosaure.