Es diu, des de 2021, a Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó i Galícia, les regions que compten amb la concentració de llops més gran de la Península i, ara, també, el clamor arriba a la Vall de l'Ebre, en concret a la seva zona fructícola. Aquí, el que preocupa no és el llop: són els conills, els senglars i els cérvols. El Govern, consideren els agricultors, sobreprotegeix a la fauna salvatge i, amb això, posa en perill les explotacions i, alhora, fa un flac favor a la demografia rural.

conill
 

Manifestació multitudinària

A Lleida, divendres passat 3 de març els carrers es van omplir, com tantes altres vegades, de tractors. No es protestava, a diferència de la qual cosa succeïa en altres ocasions, pels baixos preus als que els productors es veuen obligats a comercialitzar la fruita. Aquesta queixa, amb tot, es manté i sobrevola cada mobilització, per descomptat, però el motiu principal de la manifestació era un altre: els conills, els senglars i els cérvols posen en perill a un sector que, des que Rússia va vetar rus a les importacions de fruita i productes carnis procedents de la UE el 2014, ha vist com els marges s'estrenyien any a any. Ara, de fet des de l'any passat, se li suma una plaga de conills molt agressius que devora l'escorça dels fruiters fins a gairebé matar-los, una proliferació de senglars mai vista que també afecta les plantacions i, com a últim element, els cérvols, que també danyen les terres de cultiu. Mentrestant, el Ministeri per a la Transició Ecològica no només no actua sinó que, a més, limita la capacitat d'acció dels agricultors i els ecologistes els acusen de maltractament animal.

Sobreprotecció

Des d'Asaja Lleida, el seu president Pere Roqué era clar fa uns dies: "molts productors han de deixar-lo. Els animals s'ho mengen tot". La sobreprotecció no afecta només a Lleida, es dona en totes les comunitats autònomes. Com a solució, els productors reclamen poder utilitzar fitosanitaris que continguin fosfur d'alumini, útil per combatre conills, rates i talps. De moment, està autoritzat per als camps de golf, però no para les explotacions agràries. Fa res, es constatava que la situació general de crisi energètica, que havia posat fora de producció grans superfícies d'hivernacles al nord d'Europa i el replegament del Marroc, que vol exportar menys i garantir la cobertura de la seva demanda nacional, obria perspectives al camp espanyol. Les tancarà la fauna salvatge o, més aviat, ho farà un Govern que no entén que els agricultors són, segurament, l'espècie en més perill d'extinció?