El Ple del Parlament Europeu debat en la seva sessió plenària del mes de novembre una iniciativa per buscar una solució de consens a la problemàtica que genera la creixent presència de llops en diferents territoris de la UE entre els quals es compten, per exemple, Castella i Lleó, Astúries, Galícia i Cantàbria, que concentren el 95% de la població ibèrica de llops. L'objectiu d'aquests territoris és aconseguir que se'ls permeti desenvolupar una "gestió activa" de les poblacions d'aquest animal, que ha proliferat de manera notable en els últims anys de la mateixa manera, que també ho han fet els ossos en aquests mateixos territoris i, també, al Pirineu català i aragonès.
Convivència amb la ramaderia
El recent canvi d'estatus del llop, que el 2021 va passar a ser espècie protegida a tot el territori espanyol, complica segons el parer dels representants dels esmentats territoris la seva convivència amb la ramaderia extensiva. Afirmen, de fet, que s'ha trencat "l'equilibri" i, per això, reclamen empara del Parlament Europeu i argumenten que el canvi de la legislació espanyola s'ha produït "per motius ideològics".
Que plantegen?
La proposta dels territoris citats inclou el que defineixen com "una gestió responsable del llop" mitjançant "control dels exemplars" mentre assumeixen que, si bé és inevitable que la ramaderia pateixi "danys" aquests ha de ser "raonables i compensats". Per si mateix, el que es planteja és que, de nou, es permeti als caçadors realitzar batudes en situacions de sobrepoblació, una cosa que ara no es pot fer.