Quan s’han complert dos anys de la guerra d’Ucraïna amb la invasió de Rússia, i més de quatre mesos que Hamàs va provocar la guerra de Gaza amb Israel, el món es troba en sota l’amenaça de viure un conflicte bèl·lic a gran escala, que posa en perill la pau en Europa i la mateixa supervivència del món civilitzat. No són exageracions. Ho diu i reconeix la mateixa ministra de Defensa del Govern, Margarita Robles, que adverteix que “l’amenaça de guerra a Europa és total i absoluta. Europa ha de ser conscient que el perill és molt a prop, no és una pura hipòtesi, és real”, afirma en una entrevista a La Vanguardia.
“Persones sense escrúpols com Putin”
El passat 14 de març, el rotatiu ja va assegurar que creix l’amenaça d’una explosió atòmica a Europa, i que la guerra d’Ucraïna ha provocat el conflicte més gran d'amenaça nuclear entre Washington i Moscou és de la crisi dels míssils de Cuba en 1962. Robles, que aviat farà sis anys que està al capdavant del ministeri de Defensa, afirma que l’amenaça, sobretot, té nom i cognom, i és el del president rus Vladímir Putin, "que parla de la possibilitat d’agressions nuclears”. "Putin és una enorme amenaça per als països limítrofs, però també per la comunitat internacional. Avui dia, un míssil balístic pot arribar perfectament des de Rússia fins a Espanya. M'agradaria fer una crida d'atenció a la societat espanyola perquè de vegades tinc la percepció que no som conscients de l'enorme perill que hi ha en aquests moments".
La ministra considera que en el sud d’Europa no s’és tant conscient del perill tan real que existeix “però els països fronterers amb Rússia ho perceben molt bé. La civilització pot ser atacada per persones sense escrúpols com Putin”. L'abril del 2022, en els inicis de la invasió russa a Ucraïna, el Centre d’Investigacions Sociològiques va publicar una enquesta en la qual se certificava que més de la meitat dels espanyols en concret un 55%) creien que el conflicte entre Moscou i Kíiv podria desencadenar en la tercera guerra mundial.
Putin, disposat a utilitzar “qualsevol arma”
Vladímir Putin se sent fort i adverteix del perill d’una hipotètica guerra nuclear, perquè assegura que l’arsenal atòmic supera al dels Estats Units, segons va afirmar en una entrevista a mitjans russos el passat 14 de març, en la que va deixar molt clar que Rússia està preparada per un enfrontament bèl·lic nuclear. La potència de les bombes actuals multiplica per 20 la força de la bomba que el 5 d’agost de 1945 va caure sobre Hiroshima -i tres dies després sobre Nagasaki- que ara ha tornat a l’actualitat amb l’èxit de l’oscaritzada Oppenheimer, que narra la història del considerat pare de la bomba atòmica. "Estem disposats a utilitzar les armes, fins i tot qualsevol arma (…) si es tracta de l'existència de l'Estat rus, de danyar la nostra sobirania", va assegurar el president.
Rússia, el país amb més ogives nuclears
Cada cop són més les veus que provenen de la Unió Europea i d’alguns dels seus líders, en les que fan una crida a rearmar-se. Europa depèn, en aquest sentit, de l’arsenal atòmic dels Estats Units, que a través d'Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) manté des de fa anys armament nuclear en territori europeu, ja que només França i el Regne Unit són membres del selecte club que posseeix arsenal nuclear, i que està format per 9 països. Segons les xifres l'Institut Internacional d'Estocolm per a la Investigació de la Pau (SIPRI) del 2022, la classificació per nombre d’ogives o caps nuclears l’encapçala Rússia (5.889), seguida dels Estats Units (5.244), la Xina (410), França (290), Regne Unit (225), Pakistan (170), l'Índia (164), Israel (90) i Corea del Nord (30). Tot aquest poder destructiu és equivalent a més de 135.000 bombes com les d'Hiroshima.
Línies vermelles
En una entrevista al diari Taggespiegel, Boris Pistorius, ministre de defensa alemany, també va alertar de la “situació d'amenaça militar” amb què estava bregant Europa, “no existia des de fa 30 anys”. Pistorius va indicar que els seus experts encara no auguraven un atac rus, però va assegurar que “en un període de cinc a vuit anys seria possible”. A finals de gener, el president del Comitè Militar de l'OTAN, assegurava en una roda de premsa que “no podem donar la pau per feta”. El militar holandès va llançar un missatge d'avís, molt clar i contundent: els països de l'Aliança han d'estar en alerta vermella davant de la guerra i "esperar el que és inesperat". "Perquè sigui plenament eficaç, també en el futur, necessitem una transformació bèl·lica de l'OTAN", va dir a la reunió, celebrada a Brussel·les, on va exposar la necessitat que els aliats s'han de "centrar en l'eficàcia" i augmentar la preparació de defensa amb més exercicis, associacions industrials i tropes en alerta màxima.
La cruïlla europea
Sens dubte, la guerra d’Ucraïna ha posat a Europa en la cruïlla d’haver de preparar-se per qualsevol escenari. Molts analistes parlen d'un rearmament bèl·lic dels estats europeus davant l'amenaça russa i de com s'ha enquistat el conflicte a Ucraïna. Ara bé, la ministra Robles deixa clar que l'exèrcit espanyol no ha destinat tropes a territori ucraïnès i que tampoc no ho farà en un futur. Robles però, creu que és crucial el triomf d'Ucraïna en la guerra després de dos anys de conflicte, però admet que l'exèrcit de Zelenski mostra preocupants símptomes de fatiga. Assegura que "és un moment crucial per a Europa".
Altres líders, com el president de França, Emmanuel Macron, també creuen que "és una guerra existencial per a Europa i per a França”, i fins i tot va plantejar la possibilitat d’enviar tropes terrestres. "No hi ha consens sobre l'enviament de tropes terrestres, però no se'n pot descartar res”, va subratllar Macron, que considera que Europa “clarament s'enfronta a un moment en què caldrà no ser covards”. L’OTAN, però, no dona suport a aquesta possibilitat que faria tensar la corda amb Putin a l'altra banda disposat a trencar-la amb un tot o res. Altres líders europeus parlen de “no creuer línies vermelles”, però qui sembla disposat a poder creuar-les algun dia, segons Robles, és Vladímir Putin.