Els darrers episodis climĂ tics que hem viscut al nostre paĂs ens han demostrat que l’emergència climĂ tica ja Ă©s una realitat i que cal actuar amb fermesa i immediatesa si volem aturar el canvi. Com a consumidors i ciutadans tenim un paper clau en aquesta lluita amb gestos tan senzills com canviar els nostres hĂ bits de consum o millorant la gestiĂł dels nostres residus.Â
De fet, ja fa anys que les xifres de reciclatge milloren a Catalunya, però encara cal anar mĂ©s enllĂ . L’any 2021 la recollida selectiva a Catalunya era d’un 47%, mentre que deu anys abans, el 2011, aquesta se situava en el 40,6%. Durant aquesta dècada, l’evoluciĂł ha estat evident, però cal avançar mĂ©s cap als objectius de reciclatge que marca la ComissiĂł Europea. La CE situa l’objectiu del reciclatge dels residus municipals en un 55% l’any 2025, un 60% el 2030 i un 65% el 2035. Com Ă©s sabut, no tots els materials que contenen els residus que generem es poden recuperar en un alt percentatge, però, sigui com sigui, encara som lluny.Â
La gestiĂł dels residus ha esdevingut relativament poc temps un dels aspectes centrals de la gestiĂł ambiental i, alhora, un sector bĂ sic de l'economia tant a nivell de paĂs com a escala local. Els canvis que en els darrers 20 anys ha experimentat la gestiĂł de residus, actualment no nomĂ©s continuen produint-se sinĂł que s'han accelerat, arran de l'entrada en vigor de normes europees que condicionen de manera important tant les metes a assolir com els mecanismes de residus. instruments a aplicar. És per aquest motiu que a casa nostra l'Agència de Residus de Catalunya ja fa temps que elabora nous instruments de planificaciĂł que pretenen respondre als reptes econòmics, empresarials i tècnics de l'escenari actual.Â
Com separar residus pot ajudar al canvi climĂ tic?
La gestiĂł dels residus Ă©s un gran instrument d’actuaciĂł contra el canvi climĂ tic. Es calcula que a Catalunya el 5% de les emissions totals de gasos efecte d’hivernacle (GEH) sĂłn generades per la degradaciĂł dels residus dipositats als dipòsits controlats (2.291 milers de tones de Co2eq, el 2018). AixĂ doncs, si això canviĂ©s, seria un gran pas per lluitar contra el canvi climĂ tic.Â
Si prevenim la generaciĂł de residus, reparem i reutilitzem els productes i, quan finalment esdevenen residus, els recollim selectivament per al seu posterior reciclatge, evitarem un enorme volum d’emissionsÂ
En aquesta lĂnia, la recollida selectiva Ă©s una de les armes mĂ©s poderoses que tenim com a ciutadans. Es tracta de gestionar els residus per llençar-los a la fracciĂł corresponent segons els materials i caracterĂstiques concretes de cadascun. Avui en dia, existeixen 5 fraccions ordinĂ ries diferenciades als sistemes de recollida que ofereixen els diferents municipis: envasos de paper i cartĂł, envasos lleugers (plĂ stics, d’alumini, etc.), matèria orgĂ nica (restes de menjar i vegetals), vidre i rebuig (tot aquell residu que no pot ser separat en qualsevol de les altres fraccions). Però, a mĂ©s, cal que aquestes fraccions estiguin el mĂ©s ben classificades possible, ja que com menys impropis (residus dipositats a una fracciĂł que no li correspon) trobem a cada fracciĂł, mĂ©s fĂ cil Ă©s la gestiĂł dels residus i el posterior procĂ©s de reciclatge.
Sistemes eficients de recollida selectiva
El mĂ©s habitual fins ara en la majoria de municipis era reciclar a travĂ©s de contenidors de superfĂcie situats a la via pĂşblica, però des de fa uns anys l’Agència de Residus de Catalunya estĂ apostant per implementar sistemes mĂ©s eficients de recollida selectiva a tots aquests municipis. Un d’ells Ă©s el porta a porta, que es basa en la recollida separada de les diferents fraccions als mateixos domicilis dels ciutadans i les ciutadanes. En aquest sistema, s’estableix un calendari setmanal amb dies concrets per a la recollida de cadascuna de les fraccions. A mĂ©s, se sol preveure una freqüència de recollida molt limitada pel que fa a la fracciĂł resta, la qual cosa afavoreix enormement que es dugui a terme la separaciĂł en origen. Es tracta d’un bon mètode, ja que als municipis que ho tenen implantat, uns 300 al nostre paĂs, es pot arribar a duplicar l’Ăndex de reciclatge, que se sol situar entre un 60% i un 90%.
Un altre sistema és el dels contenidors tancats o intel·ligents, una eina tecnològica que permet identificar qui llença els residus correctament i qui no, amb quina freqüència, etc. L’objectiu és individualitzar el sistema de recollida selectiva amb l’objectiu de situar-se en un escenari en el qual paguin més els individus que no facin la separació respecte a aquells que sà que la facin correctament. És un sistema que s’adapta molt bé amb el porta a porta i, de fet, existeixen sistemes porta a porta que incorporen xips als cubells de la brossa, per tal de conèixer qui està fent la separació en origen de manera correcta i qui no.
EnvĂ s on vas?
Per conscienciar de tot plegat, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha recuperat enguany l'esperit de la campanya del 2012 “Envàs on vas?”, aprofitant que aquest any es compleixen deu anys del seu llançament i que va adquirir molta notorietat. La del 2012 tenia l'objectiu estratègic de lluitar contra els impropis que es detectaven a les diverses fraccions i, alhora, convidar a separar totes les fraccions de residus. Ara, la nova campanya de l'ARC llança missatges diferents pel que fa a la del 2012, ja que el context, la normativa vigent i les necessitats actuals són diferents. Concretament, el clam de la campanya d'aquest any és “10 anys després, reciclem més!”.
L'ARC vol remarcar que, si comparem les dades de recollida selectiva de fa 10 anys amb les actuals, queda palès que estem reciclant més i, fins i tot, millor. I això és possible grà cies, en part, als nous sistemes eficients de recollida selectiva, com ara el porta a porta o els contenidors tancats
Les dades parlen
Segons el darrer balanç de les dades de recollida selectiva dels residus municipals a Catalunya de 2021, el 46,6% dels residus municipals del paĂs de l'any passat es van recollir de manera selectiva, el que representa un increment del 3,1%. Pel que fa a la xifra de generaciĂł de residus, l’any 2021 s’han generat uns 4 Mt de residus municipals, un 1,3% mĂ©s que a l’any 2020, i la generaciĂł per cĂ pita s’ha situat en 519 kg/hab./any.
En recollida selectiva, per fraccions, les 4 principals (orgà nica, vidre, paper i cartró i envasos) han augmentat lleugerament respecte de l’any anterior. La que més ha crescut ha estat la matèria orgà nica (4,6%) seguida del vidre (3,2%). Els envasos i el paper/cartró augmenten menys, un 1% i un 0,5% respectivament. Tanmateix, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals generats que no es recullen selectivament. La fracció restant representa el 53,4% de les tones recollides (2.149.400 t).
Una dada positiva Ă©s la davallada contĂnua de la destinaciĂł a dipòsit controlat. L’any 2021, s’han destinat a dipòsit controlat el 33,6% dels residus municipals generats. L’any 2035, d’acord amb les directives europees, nomĂ©s es podrĂ dur a dipòsit controlat un mĂ xim del 10% dels residus municipals generats.
Com pots reciclar sense errors? Aquest Ă©s el portal web que et donarĂ totes les respostesÂ
Tot i conèixer perfectament la teoria, a vegades hi ha productes que generen dubtes sobre a quin contenidor han d’anar. És per això que l’Agència de Residus de Catalunya ha desplegat la plataforma en lĂnia residuonvas.cat, que busca ser una guia per a una correcta separaciĂł dels residus municipals. Es tracta d’una eina per resoldre els teus dubtes a l’hora de separar correctament determinats residus.
També s’hi pot consultar quin tractament es duu a terme per a cada residu i quin seria el seu ús com a nou recurs. L’aplicació també compta amb una base de dades de totes les deixalleries de Catalunya per tal que els ciutadans coneguin quins punts verds tenen a la seva disposició a prop del seu lloc de residència.
En definitiva, gestionar correctament la major part dels residus que generem permet estalviar recursos, energia i emissions de COâ‚‚. Per això, un major Ăndex de recollida selectiva i el posterior reciclatge dels residus millora la sostenibilitat de les societats, lluitant contra la crisi climĂ tica en què vivim
Tanmateix, si una cosa estĂ clara Ă©s que el millor residu Ă©s aquell que no es genera. Per això Ă©s important tenir clar que com menys residus generem, mĂ©s fĂ cilment podrem gestionar aquells que no podem evitar i mĂ©s estarem ajudant a lluitar contra la crisi climĂ tica.Â
