Roger Español ha estat el primer testimoni a declarar aquest dimecres a l'Audiència de Barcelona, que jutja quatre agents de la policia espanyola acusats d'haver-lo mutilat l'ull dret amb un tret de bala de goma l'1-O del 2017. "Va ser una represàlia, els agents no corrien cap perill, caminaven enrere i esperàvem que marxessin", ha manifestat l'activista en ser interrogat pel seu advocat, Benet Salellas. Español ha explicat que el dia del Referèndum d'Independència de Catalunya va anar a veure els centres de votació del barri; en el carrer Sardenya es va afegir a una asseguda de ciutadans perquè no passessin les furgonetes. Els van picar amb les porres, es van aixecar i Español admet que va tirar a terra una tanca per evitar el pas policial, i que li va donar a un agent.
Per aquest fet i per la seva oposició "pacífica" a l'actuació policial, Español creu que van disparar-li, metres després, quan els agents reculaven cap a la Gran Via, on tenien les furgonetes. Això no obstant, ha assegurat que "creia que eren salves perquè pensava que amb la lesió d'Ester Quintana no es podien disparar bales de goma". La veritat és que Catalunya va prohibir als Mossos disparar bales de goma des del 2015, però no a la policia espanyola.
"Insultaven a la policia?"
En l'interrogatori, la fiscal Alejandra García Tabernero ha preguntat, en català, a Español si els concentrats "van insultar" els agents de la policia.
L'escopeter de la policia espanyola és l'únic que té un advocat, particular Javier Aranda, que ha preguntat l'activista si realment els policies no van disparar per evitar ser agredits, i ha dit que els seguien però sense fe res. Un dels tres advocats de l'Estat, que representen a l'inspector i els dos subinspectors imputats, ha preguntat a Roger si havia tornat a tocar el saxo i la seva activitat política en presentar-se com a candidat de Junts al Congrés i al Senat, que s'ha interpretat com una manera de desvirtuar la seva afectació.
Afectat en la vida personal i social
Español, a preguntes del seu advocat, ha explicat que quan va ser ferit tenia 38 anys i un fill, en Biel, de 8 anys. La greu lesió va truncar els seus estudis de música i ha explicat les lesions físiques i psicològiques patides. També el seu fill va haver de rebre suport psicològic, ha revelat. Español ha detallat que ha estat i està en tractament psicològic pels efectes de la mutilació i en la seva percepció personal.
Algun agent de la policia espanyola va anar-lo a ajudar?, li ha preguntat Salellas. "No", ha respost Español, que també ha assegurat que avui dia cap agent o responsable policial hi ha contactat.
Un judici en català i sense queixes
El tribunal de la secció 2a de l'Audiència de Barcelona ha habilitat una traductora de català per als agents processats, que s'ha assegut entremig d'ells i els ha fet la traducció simultània dels testimonis, tot i que els policies no semblaven gaire impacients per saber-ne el contingut. La majoria dels advocats ha intervingut en català, sense cap queixa (com malauradament és habitual); fins i tot un advocat de l'Estat ha interrogat en la llengua del país. Dos comissaris que fa més de vint anys que estan a Catalunya tampoc han fet escarafalls per ser preguntats en català, tot i que responien en castellà. A la sala de jurat, on s'ha celebrat la primera sessió, mitja dotzena d'agents de la policia espanyola de paisà s'han posat a la primera fila del públic per donar suport als quatre imputats.
Acusacions de tortures
Pel que fa a les acusacions, Español, amb l'advocat Benet Salellas (contractat per Irídia), demana que cada un dels quatre agents sigui condemnat a 13 anys de presó: 9 anys de presó pel delicte de lesions amb pèrdua d'òrgan i 4 anys més de presó pel delicte de tortura, amb l'agreujant de prevalença de càrrec públic. També reclama que l'indemnitzin amb 320.632 euros, i que el Ministeri de l'Interior en sigui responsable civil subsidiari.
Per la seva part, la proposta de les tres acusacions populars és: l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb les advocades Esther Palmés i Pilar Rebaque, demana 12 anys de presó per a cada un dels agents, i Òmnium Cultural, amb la penalista Laia Serra, 13 anys de presó. Irídia, amb l'advocat Antoni Mansilla, també reclama 13 anys de presó.
Els responsables de les entitats catalanes han donat suport Español a l'entrada del Palau de Justícia.
"No van parar de disparar"
Després d'Español, ha declarat el periodista de la Directa David Bou, que era al seu costat, quan van ferir-lo. Bou enregistrava els fets i ha assegurat que la policia "va disparar a les persones" i que "no va deixar de disparar" quan Español va caure a terra greument ferit. El testimoni ha assegurat, com Español, que els agents no corrien cap perill.
Sergi Fernández, periodista de TVE, també ha declarat com a testimoni que va enregistrar la primera asseguda dels ciutadans al carrer Sardenya i que primer els agents van intentar apartar-los "traient-los com a cebes" i com no podien, van "picar-los amb les defenses" i els trets van fer dispersar als concentrats. Els agents van baixar pel carrer Sardenya per anar a la Gran Via i Fernández, en ser preguntat, també ha assegurat que "no hi havia cap risc per als agents" que formaven el cordó policial. Ha negat que se'ls llencés material d'obra. Un veí ha explicat que va enregistrar les accions policials des de casa seva, un primer pis.
Armes blanques o bats de beisbol?
Marta Sardà, veïna del barri, ha relatat que "es va espantar" i es va amagar a un portal quan va sentir els trets policials quan era al carrer Sardenya per creuar a Diputació. Va veure quan van ferir Español i va ajudar a portar-lo a un portal per atendre'l. "Em vaig quedar molt impactada amb aquest noi", ha confessat.
Sardà ha assegurat que la policia espanyola "disparava de forma directa a les persones" i la fiscal, com a Bou, li ha insistit que aclarís com estaven les armes; "paral·leles al terra", ha contestat. Una acció que pot confirmar la tesi de les acusacions que els trets no van ser reglamentaris; és a dir, les pilotes de goma han de disparar-se a terra, tot i que el seu rebot no se sap on va.
"Les persones duien armes blanques o bats de beisbol i anaven amb la cara tapada?", ha insistit a preguntar Salellas als testimonis per evidenciar que la manifestació de l'1-O era pacífica. Tots ho han negat. "La gent duia les mans enlaire i la cara descoberta", han respost.
En la primera sessió, també ha declarat com a testimoni David Pujol, que va participar en l'asseguda i que va ser ferit per una bala de goma a la cama esquerra, després que caigués ferit Español, fet que confirma que la policia espanyola va continuar disparant als ciutadans que els seguien.
La policia va anar abans a les escoles
El que fou comissari en cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola a Barcelona ha intentat fugir d'estudi en el seu interrogatori, però l'advocada Laia Serra, en nom d'Òmnium, li ha insistit a preguntar si els seus agents van anar abans de l'1-O a inspeccionar les escoles, convertides en centres de votació, i ha admès que sí per escollir les que podien intervenir-hi. Tot i això, ha assegurat que l'actuació final i l'ús d'armes, ho decideix el cap del grup dels agents de les unitats desplaçats a la zona. Els agents van intervenir urnes en 26 de les 200 escoles de Barcelona convertides en punts de votació.
Per la seva part, el responsable de les Unitats d'Intervenció Policial (UIP) l'1-O a Catalunya també s'ha espolsat responsabilitats i ha assegurat que el cap policial en cada escola era qui decidia quin material s'usava, tot i que ell va indicar que fessin el mínim de detencions. Aquell dia es van disparar 17 bales de goma només a la zona on van ferir Español i 48 cartutxos, ha precisat.
A preguntes de Salellas, el comissari ha indicat que "no han fet cap canvi" en la seva actuació després d'haver ferit Español perquè sosté que "no va contravenir la legalitat" l'actuació de l'escopeter i els seus caps. Tampoc es van plantejar no usar les bales de goma l'1-O, amb els antecendets "del cas de Quintana o la mort d'Iñigo Cabacas", recordats pel penalista.
El judici continua demà, dijous, amb la declaració com a testimonis d'uns 50 agents de la policia espanyola que van actuar a Barcelona l'1-O.