Després de la polèmica mediàtica i social que ha generat el cas de la jove Noelia Castillo, que va morir dijous en rebre l’eutanàsia, a Sant Pere de Ribes, després d’un periple judicial de gairebé dos anys, el Tribunal Suprem decidirà si els pares estan legitimats a recórrer la concessió de l’eutanàsia als fills, tot i ser majors d’edat i amb plenes capacitats. En el cas de la Noelia aquesta qüestió no es va debatre perquè en el recurs al Suprem del seu pare no hi apareixia. Precisament una de les qüestions més debatudes i que més soroll ha generat en la societat era la possibilitat que el pare estigués o no legitimat per recórrer contra la decisió de la seva filla, és a dir, si un tercer, aliè a qui participa en el procés, pot intervenir per frenar l'eutanàsia que ha sol·licitat el pacient. El Ple de la Sala del Contenciós Administratiu, compost per 34 magistrats, fixarà doctrina sobre un aspecte que pot tenir repercussions en casos similars el pròxim 19 de maig. Aquest cop, el recurs arriba al Suprem de part de la Generalitat, que el va interposar el juny de 2025 i en el qual es posa sobre la taula la qüestió de la legitimitat de terceres persones a recórrer contra les decisions dels pacients.
El Ple del Suprem debatrà la qüestió a partir del cas d’un home de 54 anys que va discórrer pel sistema judicial català paral·lelament al de la Noelia i el pare del qual, en un moment del procediment, va paralitzar in extremis la seva mort assistida mitjançant un recurs als tribunals. Aquest cas, però, té una diferència tècnica tot i que notable amb el de la Noelia, perquè el tribunal va resoldre en favor de la jove en inadmetre el recurs del pare. A més, quan el Suprem va estudiar el seu cas no es va debatre sobre la legitimitat del pare per recórrer l’aprovació de l’eutanàsia perquè aquesta part no apareixia en el recurs del pare. La raó és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) si li havia donat la legitimitat per recórrer tot i donar la raó a la Noelia i, per tant, el seu pare no va incloure aquesta qüestió en el seu recurs davant la instància superior, el Tribunal Suprem.
El pare va aconseguir aturar l'eutanàsia del fill
En aquest nou cas que ara arriba al Suprem, el TSJC també va avalar la legitimació del pare per discutir per la via judicial la concessió de l’eutanàsia. Aquí el recurrent és la Generalitat, però, que al·lega que la Llei Orgànica Reguladora de l’Eutanàsia (LORE) no preveu cap legitimació expressa a tercers per recórrer la concessió o denegació de la prestació de l'eutanàsia, i considera pertinent el pronunciament del Suprem atès que la qüestió pot afectar un gran nombre de situacions. El cas va arribar al tribunal de la mà del pare d’un home de 54 anys que va sol·licitar l’eutanàsia pel patiment que li causen les seqüeles que arrossega en el moviment i la parla per tres ictus i dos infarts que va patir. El pare va recórrer el vistiplau de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya dient que l’Estat estava obligat a protegir la vida, que estava en joc, i que el seu fill patia problemes de salut mental i estava en una situació vulnerable.
La Generalitat porta el cas al Suprem
Un jutjat de Barcelona va inadmetre el seu recurs en una interlocutòria que va indicar que l'home era una persona “capaç d'exercir de forma lliure tots els drets” i sense “cap diagnòstic” de malaltia mental. Vivia sol, no tenia bona relació amb el seu pare i va sol·licitar que no es comuniqués a cap familiar la seva petició. Tant el pare com la Fiscalia van recórrer al TSJC, que va reconèixer aquest interès legítim d'un pare a recórrer judicialment la concessió de l'eutanàsia al seu fill. La Generalitat va portar el cas al Suprem el juny de 2025, i el mes de novembre el Tribunal va compartir la necessitat que expressava l’administració catalana d’avaluar la legitimació als pares per aturar l’eutanàsia. En la seva interlocutòria de novembre, el Suprem compartia la necessitat d'avaluar aquest assumpte en ser una matèria de la qual encara no existeix jurisprudència, en part per la recent vigència de la llei, i també pels drets fonamentals que hi ha en judici. Per això, l'alt tribunal, quan dicti sentència, determinarà els “requisits i circumstàncies que permeten establir la concurrència d'un interès legítim d'un tercer (en aquest cas, un progenitor), amb la finalitat de reconèixer la seva legitimació en un procediment judicial” relacionada amb l'eutanàsia sol·licitada per algú “major d'edat amb plenes capacitats per decidir sobre la seva vida”.