L’operació Projecte Llibertat, impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump, per facilitar la sortida de vaixells atrapats a l’estret d’Ormuz, ha acabat convertint-se en un nou focus d’incertesa per al sector marítim internacional. La iniciativa, presentada per Washington com una garantia de seguretat per a les embarcacions comercials, només va funcionar durant quaranta-vuit hores i únicament va aconseguir escortar dos vaixells fora de la zona de conflicte.

La interrupció sobtada de l’operació ha deixat desenes de milers de mariners atrapats en prop de 1.600 embarcacions que continuen bloquejades en una de les rutes marítimes més importants del món. Tot i l’alto el foc anunciat recentment entre els Estats Units i l’Iran, els atacs i el llançament de míssils a la regió no s’han aturat del tot, fet que manté elevat el risc per a la navegació comercial.

Un estret clau per al comerç mundial

L’estret d’Ormuz, un pas de només 34 quilòmetres d’amplada en el seu punt més estret, és clau per al comerç energètic mundial. En períodes de normalitat hi transiten cada dia uns 120 vaixells, molts dels quals transporten prop del 20% del petroli que es consumeix al món. Ara, però, les principals companyies marítimes eviten abandonar la zona per por de nous atacs o danys materials milionaris.

El director executiu del Port de Los Angeles, Gene Seroka, ha assegurat que el sector navilier no recuperarà la confiança fins que hi hagi un acord de pau sòlid i verificable. Segons ha explicat i recull la CNN, cap gran executiu de la indústria està disposat a assumir el risc de fer circular mercaderies o tripulacions, ni tan sols sota protecció de l’exèrcit nord-americà.

Les empreses també afronten un problema econòmic important. Moltes asseguradores inclouen clàusules de guerra que exclouen la cobertura de vaixells atrapats en zones de conflicte actiu. Això implica que qualsevol dany sobre una embarcació podria generar pèrdues multimilionàries sense garanties de compensació.

Més de 32 vaixells haurien estat atacats

El secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, ha reconegut que Washington va contactar amb diverses companyies navilieres per oferir-los escorta militar dins de Projecte Llibertat, però la majoria van declinar la proposta. La companyia danesa Maersk ha confirmat que un dels seus vaixells va ser un dels dos únics escortats per les forces nord-americanes. L’embarcació havia quedat immobilitzada al golf Pèrsic des de l’inici de les hostilitats al febrer.

Altres grans operadores, com la naviliera alemanya Hapag-Lloyd, també estudiaven fer servir la protecció militar dels Estats Units per evacuar els seus vaixells restants, però la suspensió de l’operació ha obligat a replantejar els plans. L’empresa ha advertit que els riscos continuen sent elevats després d’un nou atac contra un vaixell de càrrega registrat les darreres hores, que ha causat ferits.

Segons dades de l’Organització Marítima Internacional, des de l’inici de la guerra almenys trenta-dos vaixells han estat atacats amb míssils, amb un balanç de deu morts i una dotzena de ferits. L’organisme internacional continua reclamant “la màxima precaució” i considera que les escortes navals no poden ser una solució estable a llarg termini.

Mentrestant, l’Iran ha anunciat la creació d’una nova autoritat per regular el trànsit a l’estret d’Ormuz i controlar les condicions de pas dels vaixells, incloent-hi possibles peatges. Els Estats Units, però, rebutgen que Teheran tingui legitimitat per controlar aquesta ruta marítima estratègica.