“No hi ha pràcticament cap investigació judicial rellevant en què no tingui un client José Antonio Choclán, un magistrat que va despuntar molt jove a l’Audiència Nacional, però que aviat va passar a l’altra banda. Va fundar un despatx penalista que avui és una referència: entre els seus clients hi figuren els principals banquers amb llasts de la crisi als jutjats, estrelles del futbol amb problemes fiscals i polítics enfangats en casos de corrupció”. Així comença un article del 17 de maig del 2019 d'elDiario.es que Choclán Bufete guarda en el seu directori de notícies, cosa que significa que beneeix el perfil que el diari digital va fer del director de la firma quan es va fer càrrec de la defensa de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, en el conegut com a cas Màster, en què se l’acusava d’haver falsejat el seu màster en Dret Autonòmic i Local a la Universitat Rey Juan Carlos (URJC). El 2021, l’Audiència Provincial de Madrid va absoldre Cifuentes per manca de proves que induís la falsificació, tot i reconèixer greus irregularitats en el màster. Set anys després de la publicació d’aquest article, elDiario.es ha estat precisament el mitjà de comunicació (en col·laboració amb Univision) que ha destapat els presumptes casos d’abusos sexuals de Julio Iglesias, que competeix amb Cristiano Ronaldo per ser el client més galàctic que s’ha posat en mans d'aquest conegut com a “advocat de les estrelles” i que ara s’enfronta a l’àrdua tasca de treure el cantant espanyol més internacional del fang en què s’ha ficat. Julio Iglesias, el “truà”, el “senyor”, el “seductor” i la icona de la cançó romàntica, es juga tot el seu prestigi i no acabar passant a la història com un abusador que ha exercit la violència sexual a les seves treballadores amb un patró estructural de conducta, com afirma la defensa de les dues dones que l’han denunciat, a càrrec de l’ONG Women’s Link Worlwide.
Choclán s’ha guanyat la fama de ser un penalista prestigiós, expert en negociació, conegut per la seva habilitat per aconseguir pactes amb la Fiscalia que beneficien els seus clients en casos de corrupció i delictes econòmics. És conegut en el món jurídic com “l’advocat de les estrelles”, per defensar celebritats com Cristiano Ronaldo, Mourinho o Imanol Arias, en els seus casos contra Hisenda, i “l’advocat dels pactes” pel seu èxit en acords que han tret de la presó el comissionista Víctor de Aldama, i ha salvat altres figures com l’esmentada Cristina Cifuentes, Francisco Correa, cervell de la trama Gürtel, o David Marjaliza, col·laborador en el cas de la Púnica. També ha prestat els seus serveis a la família Carceller contra Hisenda i a l’expresident del Banco Popular Español, Ángel Ron, així com a Rita Barberá —que va morir quan s’havia iniciat contra ella la investigació per finançament il·legal del PPV—, al president canari, Fernando Clavijo, pel cas Grúas, o a l’expresident de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, al que va deslliurar del cas Pasarelas perquè s’havia superat el termini d’investigació. La majoria d’aquests casos s’han saldat amb absolucions, pactes a canvi de multes —algunes de milionàries, com els 18,8 milions de Ronaldo o els 92 milions de la família Carceller, acusada de frau fiscal— o delacions i confessions que van permetre commutar penes de presó. Aquest estil de defensa considerat pragmàtic i negociador el descriu també com un mestre en acords extrajudicials que eviten judicis llargs, i els seus rivals també admeten que és un advocat molt treballador i organitzat.
El cas Julio Iglesias: a què s'enfronta?
Tot i ser un advocat especialitzat en casos de corrupció i delictes econòmics, Choclán ha acceptat el repte de defensar Julio Iglesias per altres delictes. El cas es troba en diligències preprocessals amb caràcter reservat, per garantir la “protecció prioritària de les presumptes víctimes” i a causa de la gravetat dels fets denunciats el 5 de gener davant la Fiscalia de l’Audiència Nacional. El Ministeri Fiscal ha d’analitzar si els fets que es denuncien poden constituir “tràfic d’éssers humans amb finalitats d’imposició de treball forçat i servitud” (penat amb entre 2 i 8 anys de presó i fins a 12 amb agreujants), juntament amb “diversos delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals (entre 6 mesos i 2 anys), com ara assetjament sexual i agressió sexual (penat amb entre 1 i 5 anys de presó)”, així com lesions i diversos delictes contra els drets dels treballadors “per la imposició de condicions laborals abusives”. Uns delictes contra la llibertat sexual que prioritzen la tutela pública sobre acords privats, especialment amb víctimes vulnerables, com les que ajuda Women’s Link.
Tot i que els fets denunciats van passar fa cinc anys fora d’Espanya, poden ser abordats per l’Audiència Nacional en tractar-se de suposats delictes comesos per un espanyol a l’estranger, sempre que no s’obri una investigació en el país en el qual s’haurien produït, en aquest cas, la República Dominicana i les Bahames. La competència espanyola per nacionalitat de l’acusat, segons diverses fons, no admet transaccions penals en aquesta etapa judicial sense imputació formal. Si en les diligències de la Fiscalia es troben indicis de la comissió d’algun delicte, es presentarà una demanda davant del jutjat; si no és així, la causa s’arxivarà.
La gravetat dels fets denunciats, i el fet que Julio Iglesias els hagi negat taxativament, tanca les portes a acords ràpids. Choclán podria aplicar la seva estratègia característica de negociació primerenca amb la Fiscalia per personar-se en les diligències reservades, accedir a proves i buscar atenuants via col·laboració o dubtes probatòries, però en tractar-se d’una investigació que no ha arribat a judicialitzar-se i que roman secreta, l’advocat no pot de moment personar-se en les diligències.
Les raons del pas a l'altra banda
José Antoni Choclán s’autodefineix en la pàgina web del seu bufet com “un dels advocats més cotitzats en el mercat legal espanyol en la defensa de procediments penals”, i malgrat la seva cartera mediàtica de clients, manté un perfil baix en el tema personal, sense detalls públics sobre la seva edat exacta —es calcula que està al voltant dels 60 anys d'acord amb el seu ingrés en la carrera judicial el 1990— o la seva vida privada, més enllà que és pare de família. Com a advocat, ja se'n coneixen més detalls. Que va entrar jove a l’Audiència Nacional el 1997, després de passar per Navarra i Sant Sebastià, on va participar en casos emblemàtics com el de Banesto, en què va ser ponent de la sentència contra Mario Conde i va redactar la resolució que va condemnar l'exbanquer a 10 anys i 2 mesos de presó. L’any 2004 va ser el del pas a l’altra banda de la justícia, quan va deixar la judicatura per fundar el seu propi bufet, Choclán Abogados, especialitzat en delictes econòmics i corrupció, al·legant com a motius d’aquell canvi l’econòmic i la politització del poder judicial, on “la capacitat no garanteix el nomenament”, tal com va argumentar a El País. Diners, fama i reconeixement és el que ha aconseguit fins ara Choclán, que s’enfronta a un dels casos més rellevants de la seva carrera.