L'Audiència Nacional ha condemnat a 2 anys i dos mesos de presó a l'actor Imanol Arias, que va pactar amb la Fiscalia, i ha absolt a l'actriu Ana Duato de tots els delictes dels quals estava acusada pel cas Nummaria, vinculats amb delictes de frau fiscal. L'Audiència ha imposat 80 anys de presó a l'assessor fiscal i comptable Fernando Peña acusat de promoure el frau fiscal a través d'estructures societàries a Espanya i l'estranger. La sentència de 275 pàgines considera que tots dos actors van utilitzar les estructures dissenyades per Peña, entre 2010 i 2016 a través del despatx Nummaria, amb la finalitat d'evitar la tributació de capitals a Espanya.
La pena d'Imanol Arias és fruit del seu pacte amb la Fiscalia després de reconèixer 5 delictes fiscals entre 2010 i 2013, i admetre que va defraudar a Hisenda dos milions d'euros en l'IRPF en els exercicis fiscals de quatre anys. L'actor va reingressar a l'Agència Tributària 2.225.973 euros del deute, més els interessos de demora i responsabilitat civil, i, conseqüentment, el Ministeri Públic va rebaixar la seva petició de condemna als 2 anys i dos mesos que ara li ha imposat l'Audiència Nacional. Mentre que Ana Duato va optar per defensar la seva innocència al judici on li demanaven 16 de presó. Ara, segons el tribunal, no hi ha provés que l'actriu sabés "que estava incomplint el seu deure de contribuir conforme al que es disposa per l'ordenament tributari".
Absolució dels acusats
La resolució del jutge Joaquín Delgado absol als 19 acusats de tots els delictes que els atribuïen les acusacions, entre ells el productor Miguel Ángel Bernardeau —marit d'Ana Duato—, així com els treballadors del despatx Nummaria, en considerar que no hi ha prou proves per sustentar una condemna. Per contra, si condemna per delictes fiscals a penes de presó d'entre 8 anys i 6 mesos a altres 8 acusats que havien arribat a un pacte amb les acusacions. La Sala els aplica l'atenuant de confessió dels fets. Alguns d'ells han estat beneficiats per l'atenuant de reparació del mal.
"Activitats il·lícites"
La sentència relata com, entre els anys 2010 i 2016, Fernando Peña va desenvolupar una activitat d'assessoria fiscal i comptable en el despatx professional conegut “despatx Nummaria” on comptava amb nombrosos col·laboradors, entre els quals es troben advocats, economistes, tècnics fiscals, comptables i auxiliars administratius, que són contractats o retribuïts a través de diferents societats. Segons els jutges, amb la "finalitat d'evitar que algunes activitats il·lícites" que realitzava sota la cobertura de l'assessoria fiscal fossin detectades, Peña va crear un "entramat de societats espanyoles, al temps amb seu fora d'Espanya, fonamentalment a Costa Rica i Anglaterra, però també al Canadà, l'Uruguai i Luxemburg". I afegeix que era Peña qui controlava múltiples societats que "emprava, tant per facilitar l'opacitat de les operacions del despatx Nummaria, com per a lliurar-les als clients que desitgen emprar-les per a la realització de les activitats il·lícites".
El jutge assenyala que des d'abans de l'any 2000 el despatx de Peña “va facilitar estructures jurídic-econòmiques dissenyades, implementades i gestionades pel despatx amb la finalitat d'assegurar l'opacitat de les operacions econòmiques dels seus clients, bé enfront de la Hisenda Pública, bé enfront d'altres terceres persones físiques i jurídiques que ostenten algun dret de crèdit contra aquells”. Segons indica la sentència una part dels clients del despatx "va utilitzar estructures societàries opaques dissenyades per aquest amb la finalitat d'evitar la tributació que hagués correspost a Espanya per l'obtenció de rendes provinents de tota mena de negocis situats al nostre país, així com per a la realització d'altres activitats il·lícites". La sentència determina que Fernando Peña "va canalitzar els ingressos de la seva activitat negocial, que realitzava personalment, a través d'un grup de societats, si bé l'única finalitat d'aquesta estructura era la d'evitar la tributació dels ingressos generats per la seva activitat professional i mantenir ocult el patrimoni acumulat dels beneficis que aquesta li generava".