El fotògraf català, Horacio Seguí, ha mort aquest dijous als 93 anys, segons ha informat el seu net. Autor d'algunes de les fotografies més icòniques del futbol del segle XX, i la seva càmera també va retratar algunes de les personalitats més importants de la cultura. En el seu llegat hi ha més de 250.000 fotografies relacionades amb el Futbol Club Barcelona. Al principi no el deixaven fer fotos des de la gespa del Camp Nou "no era periodista, era un intrús", i aleshores, les havia de fer des de la llotja, un fet que el va ajudar a l'hora de relacionar-se amb els directius de tots els clubs que passaven pel Camp Nou. Posteriorment, va començar a viatjar amb la selecció espanyola. Una part de la seva obra està al museu del FC Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Seguí va lluitar per la defensa dels drets dels treballadors gràfics i va ser un dels fundadors de l’Associació Nacional d’Informadors Gràfics de Premsa, que va presidir a Catalunya, més d'una dècada, entre 1978 i 1989.
Els inicis de la carrera de Seguí
La carrera de fotògraf de Seguí va començar gràcies a la seva pluriocupació. Treballava com a botons al banc Hispà Americà i en una sabateria. Els amos d'aquest negoci tenien una petita càmera Kodak que no utilitzaven, i Seguí els hi va comprar, i aquí va començar la seva història on va retratar el món musical, cinematogràfic, polític i esportiu. Primer va començar a fer fotos als seus companys i rivals en els camps de futbol. "Anava amb la meva càmera i els feia fotos als jugadors del meu equip i als del rival. Després les anava a revelar a una casa que hi havia en la plaça Castella. Més tard anava equip per equip i les hi venia. Amb aquesta màquina vaig fer les fotos en el meu viatge de nuvis", va explicar ell mateix.
El 1963 va deixar la feina i va passar a dedicar-se a la informació gràfica. Va començar a treballar per la cadena d’Eusebio Suàrez a Madrid, on s’editaven set revistes setmanals com el 'Sábado Gráfico', 'Discóbolo' o 'Velocidad', entre d'altres. El 1968 va inaugurar la seva pròpia botiga i laboratori fotogràfic a Barcelona, que va estar oberta fins al 1995.
Durant la seva primera època es va especialitzar en fotografia musical, especialment els festivals de música de l’època com el San Remo, el Mediterráneo o Eurovisión, i va fer retrats de cantants per a les cobertes dels discos. També es va dedicar a la fotografia esportiva seguint els equips catalans, sobretot, de futbol i bàsquet, però també d'altres disciplines. Posteriorment, va complementar aquests temes amb altres de polítics coincidint amb la transició. Així, d'ell són imatges de vagues i manifestacions de l'època.
La foto més icònica de Johan Cruyff
Una de les imatges icòniques del futbolista neerlandès del Barça, Johan Cruyff, va marcar a l'Atlètic de Madrid la temporada 73-74, denominat com a 'gol impossible', sempre s'havia atribuït a Horacio Seguí. Tanmateix, ell mateix va reconèixer anys després que en realitat la imatge l'havia capturat el seu germà Rafa Seguí. Un conflicte familiar que va esclatar 49 anys després de fer-se la imatge. En aquells dies Horacio Seguí dirigia una agència de fotògrafs i el seu germà, 19 anys menor, va treballar entre els anys 1965 i 1974.
La relació personal de Seguí amb Cruyff venia dels anys 70, quan en un viatge llampec que l'holandès va fer a Barcelona. Aleshores, van anar a dinar a Castelldefels, i Seguí va ensenyar-li el Camp Nou, i fins i tot va aconseguir que es vestís de blaugrana. A més, li va presentar a Carles Rexach. La seva relació amb Cruyff i la seva família va ser molt estreta i Horacio va ser el fotògraf 'oficial' dels esdeveniments familiars dels Cruyff a Barcelona.
Amb la mort de Seguí, Catalunya perd un altre exponent de la fotografia tot just uns dies després d'acomiadar Colita el 31 de desembre.