Tal dia com avui de l’any 1359, fa 667 anys, es documenta per primer cop a la història militar catalana l’ús d’una bombarda. Seria en el decurs de la batalla de Barcelona, que enfrontava les armades navals catalanoaragonesa i castellanolleonesa, i en el context de l’anomenada Guerra dels Dos Peres (1356-1375), per dirimir la supremacia a la península Ibèrica i a la Mediterrània occidental. Aquell conflicte es va anomenar d’aquesta manera perquè els caps dels dos estats en conflicte eren Pere III de Barcelona i IV d’Aragó —anomenat el Cerimoniós— (amb el suport de la república de Venècia) i Pere I de Castella i de Lleó —anomenat el Cruel— (amb el suport de la República de Gènova i del Regne de Portugal).
La bombarda, considerada l’arma de foc portàtil més antiga, era una peça d’artilleria primitiva precursora del canó que tenia un pes màxim de 9 quilos. Inicialment, disparava projectils de pedra, però, posteriorment, la munició passaria a ser de fosa. En el cas de la batalla de Barcelona —lliurada davant el port de la ciutat—, es van emprar projectils de pedra, un dels quals va impactar de ple en una galera castellana. La Gesta comitum Barchinonensium et regum Aragonum diu textualment: “E la nostra nau desparà una bombarda e ferí en lo castell de la nau de Castella”. També es diu que, després d’aquell tret, els castellans —que encara feien servir catapultes— van abandonar precipitadament l’escenari de la batalla.