L’incendi forestal originat a Los Gallardos, a Almeria, ha evidenciat que un territori amb pocs arbres també pot alimentar un foc de grans dimensions i convertir-se en una trampa mortal. L’orografia accidentada, la vegetació resseca, la dispersió dels habitatges i les mancances en la planificació d’emergències van coincidir en una zona especialment difícil d’evacuar i de defensar. Una de les claus de la propagació va ser el relleu del llevant d’Almeria. La successió de barrancs, rambles i vessants pronunciats afavoreix l’anomenat efecte xemeneia: l’aire calent puja ràpidament per les pendents, empeny les flames cap amunt i accelera l’avenç del foc.
Aquest fenomen es va produir, a més, en unes condicions meteorològiques marcades per les altes temperatures, la baixa humitat i una vegetació extremadament seca. La combinació de calor, sequedat i vent facilita tant l’inici dels incendis com la seva propagació ràpida i dificulta les tasques dels equips d’extinció.
L’espart, un combustible abandonat
El paisatge afectat no és un bosc convencional, ja que es tracta d’un territori principalment desarborat, amb alguns pins concentrats als barrancs, matolls i grans extensions d’espartars.
L’espart és una gramínia que antigament s’aprofitava per fabricar cistells, cadires i altres objectes. L’abandonament progressiu d’aquesta activitat rural ha permès que la planta s’estengui sense control. Quan arriba a prop d’un metre d’altura i s’asseca, es converteix en un combustible capaç de transmetre el foc amb molta rapidesa.
La zona rep habitualment entre 200 i 300 litres de pluja anuals, una quantitat insuficient per al desenvolupament d’un bosc dens. Això explica la falta d’arbres, però no redueix necessàriament el perill: l’acumulació d’herba seca i matolls pot originar incendis molt intensos i veloços.
Habitatges dispersos i camins sense sortida
Un altre factor determinant és la manera com s’ha ocupat el territori. Entre els barrancs i els espartars hi ha habitatges aïllats, segones residències, cases de nova construcció i antics masos parcialment abandonats.
Moltes d’aquestes edificacions estan connectades per una xarxa de camins estrets que, en alguns casos, acaben davant d’una casa o en un punt sense sortida. Són els anomenats “camins cecs”, que poden convertir-se en autèntiques rateres durant una evacuació.
Les autoritats andaluses han relacionat les morts amb el fet que algunes de les víctimes no haurien seguit adequadament les instruccions d’evacuació, haurien agafat una ruta equivocada i haurien quedat atrapades en un carreró sense sortida. Altres fonts, però, reclamen que s’aclareixi quines ordres van rebre exactament les persones evacuades.
Plans d’emergència sense actualitzar
Pràcticament tot el terme municipal de Los Gallardos està classificat com a zona de perill d’incendis forestals. Aquesta catalogació obliga el municipi a disposar d’un pla local d’emergència per incendi forestal aprovat i actualitzat.
En el moment del foc, però, el Pla Territorial d’Emergència Local de Los Gallardos es trobava en procés de redacció i renovació. Per tant, el municipi no tenia completament actualitzat l’instrument que ha d’organitzar la resposta local davant d’incendis, inundacions i altres situacions de risc greu. Aquests plans han d’establir les estratègies de prevenció, els itineraris d’evacuació, els mecanismes d’avís a la població i la coordinació amb el dispositiu Infoca.
Les urbanitzacions, els nuclis aïllats i els càmpings situats en zones de perill també haurien de disposar de plans d’autoprotecció davant d’incendis forestals. Aquests documents han d’avaluar els riscos, definir mesures preventives i organitzar l’evacuació.
Per què no es va activar l’ES-Alert?
La Junta d’Andalusia ha defensat la decisió de no enviar un avís massiu mitjançant el sistema ES-Alert. El vicepresident primer del govern andalús, Antonio Sanz, va explicar que es van seguir “criteris tècnics” perquè un missatge general podia perjudicar més que beneficiar la població.
Segons aquesta explicació, no tots els veïns havien de rebre la mateixa instrucció: mentre alguns havien d’evacuar, d’altres podien haver de confinar-se. La cobertura dels repetidors de telefonia de la zona no permetia delimitar amb prou precisió els destinataris i existia el risc d’enviar indicacions inadequades.
El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va evitar qüestionar la decisió de l’administració autonòmica i va defensar la “cooperació institucional” davant de l’emergència.
En definitiva, l’incendi d’Almeria no es va fer tan gran per una sola causa. El relleu accidentat, la vegetació seca, els habitatges dispersos, els camins sense sortida i les mancances en els plans d’emergència van complicar tant l’extinció com l’evacuació. Tot plegat demostra que, encara que hi hagi pocs arbres, el foc es pot estendre amb molta rapidesa i tenir conseqüències tràgiques.