La consellera de Territori, Ester Capella, ha assegurat aquest dimecres que la Generalitat recorrerà contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga el Govern a pagar prop de 81 milions d'euros a Renfe per l'ampliació de serveis des del "traspàs" de certes competències el 2010 i l'augment del cànon de l'operador de la infraestructura ferroviària, Adif. Factures de les quals els successius governs de Puigdemont, Torra i Aragonès s'han negat a fer-se càrrec, en considerar que són pagaments que corresponen al titular de Rodalies, el Ministeri de Transports espanyol, per la qual cosa s'ha entrat en litigis. En una entrevista a Cadena Ser Catalunya, Capella ha assegurat que el Govern es va “plantar” i va decidir deixar de pagar aquests imports perquè “els serveis tampoc no funcionen”. “Si no compleixes amb les obligacions, la Generalitat té dret a plantar-se”, ha dit Capella, que ha defensat que la sentència “no s’ajusta a dret”.
Segons la consellera de Territori, l’estat espanyol “és el principal incomplidor” perquè no ha complert amb les seves “obligacions” en el traspàs del 2010, mitjançant el qual la Generalitat va adquirir les competències sobre horaris i tarifes. A més, ha criticat que el grau d’execució pressupostària en infraestructures és només del 19%. "La Generalitat, en un moment determinat, es planta —el 2016, amb l'executiu de Puigdemont— perquè l'Estat es fa càrrec d'aquestes ampliacions de servei a altres indrets de l'Estat, i a Catalunya, no només no se'n fa càrrec, sinó que els serveis dels quals s'han de fer càrrec Renfe, Adif i el ministeri tampoc no funcionen", ha argumentat Capella.
La sentència obliga la Generalitat a pagar 81 milions d'euros a Renfe
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el Govern de la Generalitat a pagar 80,9 milions d'euros a Renfe per haver afegit nous serveis des del traspàs del 2010 i en considerar que ha de fer-se càrrec de l'augment de cànon que reclamava Adif. La sentència de la sala del contenciós-administratiu assenyala un deute forjat durant els exercicis del 2016, 2017, 2018 i 2019; i esmenta execucions com la prolongació de la línia del Maresme fins a Arenys de Mar, la línia 1 de Girona inaugurada el 2014 o la línia 1 de Tarragona, del mateix any.
La qüestió es remunta al 2010, quan la Generalitat, llavors amb el Govern tripartit de José Montilla, va adquirir les competències sobre horaris i tarifes, però, a més, amb la condició que qualsevol ampliació de serveis o freqüències aniria a càrrec de la Generalitat. Entre 2011 i 2016 tot va anar tal com estava indicat, però el 2017, Adif, empresa pública gestora de la infraestructura, apuja el preu del cànon pel pas de trens i Renfe decideix passar la factura a la Generalitat, cosa a la qual el Govern, aleshores comandat per Carles Puigdemont, s'oposa, al·legant que la infraestructura és competència del Ministeri de Transports espanyol, i deixa de pagar, política que també han seguit els governs de Torra i Aragonès; de manera que comença un litigi que ha portat a aquesta sentència del TSJC.
Reitera la reclamació del traspàs integral de Rodalies
Arran de la polèmica per la sentència del TSJC, la consellera de Territori, Ester Capella, ha reiterat la petició del Govern d’un “traspàs integral” de Rodalies. Capella ha admès que ni l’endemà ni al cap d’un any d’aquest traspàs s’hauria aconseguit revertir “la desinversió històrica” en infraestructures a Catalunya, però ha defensat que el Govern té “la capacitat d’entendre el país” i de dissenyar un sistema ferroviari eficient. De fet, la sentència arriba tot just quan el traspàs de tota la infraestructura de Rodalies ha tornat a la palestra del debat públic com una de les reclamacions del Govern de Pere Aragonès i d'ERC a canvi del suport a la investidura del president del govern espanyol en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez: "recursos econòmics pertinents, titularitat de la infraestructura, material i personal i ús", van apuntar. Tot i la històrica demanda, reclamada de fa temps a causa del servei deficient de Rodalies, amb multitud d'incidències i retards, la resposta del govern estatal ha estat negativa, ja que el Ministeri de Transports, titular a hores d'ara, ho considera una infraestructura d'Estat i, a més, també funciona per a altres serveis estatals, com la mitjana distància o mercaderies.