L’incendi de la Segarra, que es va donar per estabilitzat a última hora de dimarts, està completament sota control, però una quinzena de dotacions dels Bombers han estat treballant aquest matí en la seva extinció, que encara pot trigar dies, segons ha explicat el cap dels Bombers, David Borrell. Considerat el primer gran incendi forestal de l’any a Catalunya i de tot l’estat espanyol, l’incendi de Torrefeta i Florejacs s’ha cobrat dues víctimes mortals, ha cremat més de 6.000 hectàrees, però ha deixat moltes lliçons de cara al futur i ha incorporat al vocabulari dels mitjans paraules com pirocúmul o expressions com “incendi de sisena generació” que no han estat habituals fins ara. I és que aquest incendi, un dels que ha tingut més afectació al país (ha cremat 15 vegades més que el conjunt d’hectàrees que es van cremar a Catalunya durant tot l’any passat), marca un abans i un després en la lluita contra el foc.
Intensos, destructius i molt difícils de controlar
Per començar, caldria explicar el significat d’un incendi de sisena generació, una tipologia de foc extremadament agressiva que ha tornat a posar-se d’actualitat amb aquest incendi de la comarca de la Segarra. Són incendis que suposen un gran repte pels bombers, per la seva perillositat, perquè són intensos, destructius, devastadors i molt difícils de controlar. Es caracteritzen per la seva velocitat de propagació, la capacitat d’alterar les condicions meteorològiques locals i generar la seva pròpia meteorologia, com tempestes de foc i pirocúmuls -un núvol de foc que xucla les flames i les transporta, escopint-les a distància i fent avançar encara més ràpid l’incendi-, que poden arribar fins als 14 quilòmetres d’altura, com ha passat en aquest incendi a les Terres de Ponent. Els incendis de sisena generació alliberen tal quantitat d’energia que crea aquestes columnes convectives capaces de crear aquests núvols de fum i cendra anomenats pirocúmuls, que es formen quan el vapor d’aigua de l’atmosfera allibera la vegetació cremada condensada al voltant d’aquestes cendres i altres partícules de l’incendi i que poden provocar fins i tot tempestes elèctriques i nous focus d’incendis.
Els incendis de sisena generació poden avançar a velocitats superiors als 6 km/hora (l’incendi de ponent va arribar a avançar a més de 38 km/hora, la velocitat més alta dels focs a Europa), i aquesta velocitat de propagació fa que es puguin arribar a consumir més de 10.000 hectàrees en només una hora. Són focs amb vida pròpia, capaços de propagar-se inclús contra el vent i de canviar de direcció en minuts, superant la capacitat dels models actuals per preveure la seva evolució. El sotsinspector dels Bombers, Edgar Nebot, reconeixia en una entrevista al canal 3/24 que tenen un impacte en el territori molt més gran que un incendi normal. Són focs "dominats en gran part pel que hi ha a dalt, a l'atmosfera, més que no pas el que tenim en superfície".
Cada cop més freqüents pel canvi climàtic
La seva aparició està vinculada al canvi climàtic (onades de calor, sequeres prolongades, acumulació de material vegetal sec) i a l’escalfament global. Això, sumat a l'expansió dels boscos per l'abandonament de les zones agrícoles, facilita que aquest tipus d'incendis siguin cada cop més freqüents. Els mètodes convencionals no solen ser efectius; a vegades, només la pluja o un canvi brusc de temps poden detenir-los, per això els Bombers han hagut d’adaptar-se a la nova realitat i canviar les seves estratègies i fins i tot la seva organització. Sense renunciar a apagar-los, han de recórrer a noves estratègies en la lluita per extingir-los. Un element clau passa per "evitar el col·lapse del cos de Bombers i treballar a partir d'eixos de confinament", com destaca Nebot. Els Bombers, com afirma el sotsinspector, han anat coneixent-los i aprenent de cada incendi. "Hem anat aprenent on hem de mirar, quines són les noves variables importants a tenir en compte i com canvia l'escenari de l'emergència", afirma Nebot. "Som capaços, any rere any, d'anar aprenent coses noves", conclou.
Què cal fer, abans i durant l'incendi?
Davant un incendi de sisena generació, la ciutadania ha de prioritzar l'autoprotecció, la prevenció i seguir estrictament les indicacions de les autoritats a causa de l'extrema perillositat, imprevisibilitat i rapidesa d'aquests focs. Si s’habita en un lloc susceptible de veure’s implicat en un incendi forestal, es recomana preparar un pla d’autoprotecció familiar i comunitari, incloent-hi rutes d’evacuació i punts de trobades segurs. Es pot també adaptar els habitatges i els jardins per evitar situacions de risc, com mantenir la vegetació perimetral neta i crear tallafocs al voltant dels habitatges i urbanitzacions. Utilitzar també materials resistents al foc en la construcció i equipar l’habitatge amb sistemes de detecció i extinció (extintors, detectors de fums, hidratants exteriors), i sobretot, no encendre foc, no llençar burilles ni residus, ni utilitzar maquinària que pugui provocar espurnes en èpoques de risc, i respectar les restriccions d’accés a zones forestals. Precisament l'espurna d'una màquina segadora a Torrefeta és la principal hipòtesi de l'inici del fatal incendi.
Millor confinar que evacuar
Durant l’incendi, la ciutadania ha de seguir les ordres d’evacuació o confinament emeses per les autoritats, i no intentar combatre el foc per compte propi. Els incendis de sisena generació superen la capacitat d’extinció convencional i poden canviar de direcció en minuts, posant en greu perill a les persones que s’apropen. En aquest sentit, el cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, considera que és molt important entendre que “qualsevol persona que pretengui moure’s en aquest territori està exposada a un risc”, i per això els Bombers són molt més partidaris dels confinaments que no pas de les evacuacions, perquè “quan la gent és més vulnerable és quan està a fora d’un edifici. Borrell afegeix que és "extremadament difícil" que un foc entri dins d'un habitatge amb les portes i les finestres tancades i els habitants confinats a dins. Per evitar l'entrada de fum cal tancar portes, finestres i sistemes de ventilació.