El posicionament de Podemos contrari a la transferència de les competències d'immigració a la Generalitat de Catalunya i alineant-se amb el Partit Popular i amb Vox és menyspreable. Però les raons adduïdes pels morats són senzillament indecents. Repugnants. Podemos ha tractat de construir fictíciament un debat entre Junts, el promotor de la iniciativa juntament amb el PSOE, i ells mateixos, amb la immigració com a teló de fons i Aliança Catalana al rectangle de joc. Però la qüestió era molt més senzilla: per què s'oposa a una transferència que dota de competències la Generalitat de Catalunya, augmenta el sostre d'autogovern i el gestor de l'acord assolit seria un Govern del PSC, ja que és la formació que mana a Catalunya? Les acusacions de racisme són, en aquest context, pur fum per part de la formació de Pablo Iglesias, ja que el tema del debat no és si unes mesures o unes altres, sinó on ha de residir la competència, a Madrid o a Barcelona.

En conseqüència, Podemos ha optat per mostrar la seva cara més jacobina i centralista, aquella que també té l'esquerra i que no és exclusiva del Partit Popular i de Vox. La formació d'Abascal ho fa sense necessitat d'antifaç que oculti el seu rostre, ja que ho porten a l'ADN i en fan sempre bandera. El PP no se n'allunya gaire i la seva estructura grinyola quan es planteja més autogovern, ja que el seu model autonòmic limita amb una descentralització amb un poder limitat. L'esquerra s'incomoda amb aquests debats i la seva actitud té molt a veure amb el fet que governi o estigui a l'oposició. Però sempre hi ha personatges que fan d'aquesta posició jacobina la seva bandera política. Potser el rostre més visible dels actualment en actiu sigui Josep Borrell, que si aquests dies té l'oportunitat d'anar a alguna ràdio, no dirà, en aquest punt, coses gaire diferents de les de Podemos. La pregunta pertinent en aquesta situació només pot ser: qui alliçona Podemos sobre un desenquadrament tan exagerat del que és Catalunya?

Però com que en política les coses sempre obeeixen a més d'una causa, és probable que Pablo Iglesias estigui molt més pendent de les peces a moure per obtenir un bon resultat electoral i tensar encara més la deteriorada relació entre Junts i el PSOE que no pas de la immigració. Aquest discurs tan frontal contra la formació que lidera Carles Puigdemont i contra ell mateix casa poc amb les revelacions que va fer l'exdiputat dels comuns Jaume Asens al seu llibre Els anys irrecuperables, en què explicava que Puigdemont i Iglesias es van reunir quan aquest era vicepresident de Pedro Sánchez en trobades que mai no van transcendir i també que compartien un grup de Telegram, ells tres i el també exiliat Toni Comín. Dubto molt que Iglesias tingui grups de Telegram o de WhatsApp amb dirigents polítics espanyols que pugui acusar des d'una tribuna de racistes, com ha fet amb Junts i la seva proposta sobre la immigració.

És probable que Pablo Iglesias estigui molt més pendent de les peces a moure per obtenir un bon resultat electoral que de la immigració

Dit això, el no de Podemos segur que també rebaixarà l'admiració permanent que hi ha en alguns líders d'esquerra catalans. Una veu com Joan Tardà, exdiputat d'Esquerra Republicana i promotor d'una candidatura conjunta de les esquerres per impedir un govern de PP i Vox, assenyalava a mitja tarda que la posició de Podemos, contrària al traspàs de les competències d'immigració a la Generalitat de Catalunya, difícilment podrà oblidar-se i, de fet, era un tret a boca de canó a la unitat de les esquerres. El periscopi de Tardà veu una obvietat, perquè està molt a la vista. Però segurament, a Pablo Iglesias això és el que menys li importa en la seva lluita ferotge per desbancar Sumar i la vicepresidenta Yolanda Díaz de la seva posició de crossa de Pedro Sánchez, amb la qual es disputa les restes a l'esquerra del PSOE i a la qual, certament, ha aconseguit arraconar i a moltes de les enquestes ja li ha fet el sorpasso. Aquí hi ha el rovell de l'ou del problema i també, potser, en l'oposició de Junts a les 37 hores i mitja que els independentistes van tombar al Congrés fa no pas gaire. L'altre, l'autogovern de Catalunya i la immigració, són arguments per al relat, no el veritable problema, ni el debat que ens ocupa.