França continua trasbalsada pel robatori de vuit joies històriques de la corona francesa al Museu del Louvre, un episodi que ha deixat al descobert greus deficiències en la seguretat d’una de les institucions culturals més emblemàtiques del país, d'Europa i del món. El robatori, perpetrat per quatre individus en tan sols set minuts, ha encès totes les alarmes sobre la gestió d’un museu que, tot i ser un símbol universal, pateix infraestructures envellides, falta de personal i saturació de visitants. A més, s'ha posat en qüestió el paper de l’Estat en la protecció del patrimoni nacional.
Les primeres investigacions indiquen que els lladres van aprofitar punts vulnerables coneguts des de feia temps. Segons fonts del Tribunal de Comptes, en els darrers cinc anys només s’han instal·lat 138 càmeres noves, fet que deixa sense vigilància dues terceres parts de les sales. El mateix informe, que s’havia de publicar a finals d’any, ja advertia que la direcció del Louvre destinava una part molt reduïda del seu pressupost —uns 323 milions d’euros anuals— a seguretat, tot i que les necessitats estimades eren molt superiors. A més, alguns equips tècnics es troben obsolets, i la modernització dels sistemes de protecció contra incendis encara no s’ha completat.
L'alarma no es va activar fins que els lladres ja sortien del museu
El ministre de Justícia, Gérald Darmanin, ha reconegut públicament que “hem fallat”, després que els delinqüents aconseguissin aparcar un muntacàrregues al centre de París, accedir a un balcó, trencar els vidres i fugir amb el botí abans que la policia pogués intervenir. Fonts properes a la investigació confirmen que l'alarma no es va activar fins que els lladres ja sortien del museu, la qual cosa suggereix un mal funcionament del sistema o fins i tot la seva desactivació prèvia. L’historiador de l’art Didier Rykner ha assegurat que una de les alarmes de les finestres havia estat desconnectada un mes abans per problemes tècnics recurrents.
La ministra de Cultura, Rachida Dati, ha atribuït part de la responsabilitat a “quaranta anys d’abandonament” en matèria de seguretat i ha anunciat una revisió exhaustiva dels protocols. També ha recordat que el projecte de renovació del museu, valorat en uns 800 milions d’euros, destina 160 milions específicament a reforçar la seguretat. No obstant això, ha admès que els procediments de contractació pública són lents i que el Louvre “no va ser concebut per al volum actual de visitants” —prop de nou milions anuals— ni per a les noves formes de delinqüència.
L’incident ha tingut repercussions institucionals immediates. El ministre de l’Interior, Laurent Nuñez, ha ordenat una revisió nacional dels dispositius de seguretat de tots els museus i edificis culturals del país. Alhora, el president Emmanuel Macron ha qualificat el robatori com un “atac al patrimoni” i ha promès recuperar les joies sostretes i portar davant la justícia els autors.
Mentrestant, el Louvre ha romàs tancat durant dos dies consecutius, deixant milers de turistes a les portes sense explicacions clares. El museu ha assegurat que els visitants rebran el reemborsament de les entrades i ha lamentat els “motius excepcionals” que han obligat al tancament. El robatori ha encès totes les alarmes sobre la gestió d’un museu que, tot i ser un símbol universal, pateix infraestructures envellides, falta de personal i saturació de visitants. Documents interns revelen que la direcció ja advertia de problemes de climatització i filtracions, així com de la necessitat urgent d’inversions estructurals.