Tal dia com avui de l’any 1585, fa 441 anys, a Toledo (Corona castellanolleonesa), moria el matemàtic, astrònom, rellotger i arquitecte Janello Torriani, que el 1556 havia acompanyat l’emperador Carles al seu retir del monestir de Yuste (també a la Corona castellanolleonesa). A Yuste, Torriani dissenyaria i crearia una font i un estany que generarien una gran concentració de mosquits. Segons les fonts documentals de l’època, aquests mosquits picarien fins a l’extenuació l’ancià emperador i li provocarien la mort (21 de setembre de 1558).
Torriani, havia nascut a Cremona, al Milanesat – llavors una possessió de la monarquia hispànica – l’any 1500. Per tant, tenia la mateixa edat que l’emperador Carles. Però a diferència del monarca – que havia arribat a la península el 1519 –, el rellotger no ho faria fins el 1534. Des del principi s’establiria a Toledo, seu de la cancelleria castellanolleonesa i una de les quatre capitals de la monarquia hispànica. A Toledo adquiriria un gran prestigi que el conduiria a la cort. El 1556, poc abans de l’abdicació de l’emperador Carles, va ser nomenat “rellotger de la cort”.
Però la mort de l’emperador no va ser la fi de Torriani. El fill i successor de Carles, el rei Felip II, el nomenaria “matemàtico mayor” (1557). I poc després viatjaria a Roma, reclamat pel papa Gregori XIII, per a participar en la reforma del calendari cristià (1582). L’any següent retornaria a Toledo (1583) i Juan de Herrera, arquitecte del monestir d’El Escorial, li encarregaria el disseny de les campanes d’aquell edifici. Però va morir sense acabar l’encàrrec, en la indigència més absoluta. Enlloc es revelen les causes que el van conduir a aquest canvi sobtant d’estatus econòmic.