La consellera d’Interior, Núria Parlon, va sortir ahir al Parlament, acompanyada del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, per intentar apagar l’incendi provocat per la infiltració de dues agents dels Mossos d’Esquadra en una assemblea de docents que preparaven les mobilitzacions d’aquesta setmana contra el departament d'Educació. Parlon va demanar disculpes als sindicats educatius, va admetre que l’actuació havia estat una “maniobra operativa mal plantejada” i va anunciar l’obertura d’una informació reservada per analitzar què havia passat i, si cal, depurar responsabilitats. També va avançar que es revisaran els protocols interns perquè aquest tipus de decisions tinguin més "filtres" i "més control jeràrquic" abans de ser executades, recordant que era una maniobra que s'ajustava a la legalitat vigent i que, com també han confirmat desenes de fonts a ElNacional.cat, s'ha fet durant anys.
La compareixença, però, lluny de tancar la crisi, n’ha obert una altra dins del cos. Les disculpes de Parlon i Trapero han estat rebudes amb malestar en sectors de la policia catalana, especialment entre els agents i comandaments de la unitat implicada, que se senten assenyalats públicament. Diverses fonts consultades per ElNacional.cat asseguren que la consellera i el director general de la Policia han fet un tallafoc polític i han traslladat el focus del problema cap als comandaments operatius, deixant “els agents als peus dels cavalls” per protegir-se de les derivades polítiques d’una crisi que ha provocat peticions de dimissió de Junts, ERC, els Comuns, la CUP i sindicats d’ensenyament. Els representants dels docents, fins i tot, han recomanat a Trapero que es busqui un "bon advocat" per a quan es vegin als jutjats.
Parlon va insistir que ni ella, ni el president Salvador Illa, ni Trapero, ni el comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, coneixien prèviament l’operatiu, i va assegurar que, si ho haguessin sabut, l’haurien "impedit". Parlon va assabentar-se de la infiltració, assegura, en el dinar de les Esquadres a les Terres de l'Ebre, i ho va consultar amb el comissari David Boneta, cap de la comissaria superior Territorial —no és la seva competència, però és un comissari amb sobrada experiència—, i va començar a recollir informació, per justificar que durant 24 hores la policia va restar callada i finalment va fer un comunicat avalant l'actuació. La mateixa consellera va refredar la defensa dels Mossos dilluns i ahir, dimecres, va acabar desmarcant-se'n. La consellera va atribuir l’actuació a “inèrcies del passat” que, segons va dir, cal "trencar", i va remarcar que no havia donat “cap ordre” per enviar cap agent a “espiar una assemblea”. “Mal plantejada, mal calculada. Un error humà”, va resumir Parlon, que va voler separar l’actuació policial de qualsevol decisió política. En gairebé deu ocasions, la titular d'Interior va marcar distàncies amb l'operatiu d'enviar agents a escoltar les assemblees de mestres. L'objectiu, de canviar el focus de la problemàtica, d'Interior a Mossos, era l'encàrrec que tenia per part de Palau per intentar tancar el problema i aconseguir amainar, sobretot, els dos socis d'Illa als pressupostos, els republicans i els postcomunistes. Les "disculpes" de la consellera en seu parlamentària per rebaixar el to i evitar mals majors.
Un tallafoc que embruta els Mossos
Aquest relat-tallafoc, però, ha indignat els Mossos i, concretament, els agents d'Informació de Barcelona. Els responsables de l’actuació defensen que l’operació va ser del tot legal, emparada pel decret d’estructura dels Mossos i per les funcions atribuïdes a la Comissaria General d’Informació, que inclouen la recollida i el tractament d’informació operativa vinculada a riscos, amenaces i episodis de conflictivitat social. Fonts policials remarquen que no correspon als agents valorar les conseqüències polítiques d’una actuació que, sostenen, la normativa no només permet, sinó que obliga a fer quan hi ha processos de mobilització o vaga que poden tenir afectacions d’ordre públic. El mateix Trapero va admetre durant la compareixença que aquestes pràctiques formen part de l’operativa habitual de la Comissaria General d’Informació i que no s’havia introduït cap canvi respecte del qual s’ha fet en governs anteriors. Tot i això, el director general de la Policia va qualificar la presència de les dues agents a l’assemblea de docents de poc “oportuna” i “innecessària”, i va reconèixer que els antecedents de protestes del sector no justificaven una actuació d’aquest tipus.
Aquest doble missatge —admetre que l’operació estava emparada per la normativa, però, alhora, criticar-la i ordenar una investigació interna— és el que ha acabat d’encendre els ànims dins del cos. Sindicats policials i fonts internes consultades asseguren que s’ha trencat la confiança amb Trapero, a qui retreuen haver avalat públicament el relat polític de la consellera i haver obert la porta a depurar responsabilitats sobre una actuació que, segons els comandaments implicats, es va fer seguint els canals habituals i dins del marc legal. La investigació interna oberta per ordre de la direcció política del cos haurà d’aclarir qui va autoritzar l’operatiu, amb quins criteris i si es van seguir els protocols interns. Els agents ho veuen com una caça de bruixes per plegar-se a les pressions de l’extrema esquerra. Interior també vol introduir més control jeràrquic en les actuacions d’Informació que puguin entrar en conflicte amb drets fonamentals o amb l’activitat de moviments socials i sindicals, i reforçar la mediació per aconseguir informació sense haver d'entrar en assemblees obertes. Caldrà veure com s'introdueixen aquests canvis que, segons Trapero, també són voluntat de la Prefectura —una direcció policial del cos que està de sortida; tal com va avançar ElNacional.cat, el mes d'agost el comissari en cap, Miquel Esquius, es jubila, i caldrà trobar-li relleu.
Crisi política i crisi policial
La consellera Parlon i el director Trapero van demanar disculpes per intentar salvar els pressupostos, però l'oposició, si més no públicament, no en va tenir prou. Els portaveus d'Esquerra i els Comuns —els dos partits que han de votar els comptes de Salvador Illa—, Laia Cañigueral i Andrés Garcia Berrio, van tornar a demanar la dimissió o el cessament de Trapero. Junts i la CUP, amb Josep Rius i Xavier Pellicer, també van continuar pressionant per aconseguir la dimissió de la consellera i del director general de la Policia. Els sindicats de mestres, un cop escoltada l'explicació de 22 minuts que van fer els dos polítics, van assegurar que no en tenien prou i que reclamaven "responsabilitats".
I, per si no fos prou, l'intent d'aturar la crisi política no va reeixir i, alhora, en va iniciar una de nova: la policial. Les conseqüències no seran a curt termini. Trapero controla amb mà de ferro la Prefectura i tot el que en penja —explica també com s'ha gestionat aquesta crisi els darrers dies—, però fonts policials han assegurat que la confiança amb l'actual director, que fou també cap del cos quan feia de policia, s'ha debilitat després d'aquesta reculada pública per interessos polítics del partit que el va nomenar director general. La crisi per la infiltració de dues agents d'Informació en una assemblea de docents s'ha tancat en fals, però no sembla que, ara per ara, Illa, que segueix de viatge oficial a Califòrnia, faci caure ni Trapero ni molt menys la consellera Parlon, una de les dones amb més projecció del Govern.
Els problemes de Trapero
Tot i això, els partits de l'oposició, si bé no han lligat el cap del director general als pressupostos, sí que mantenen aquesta petició i caldrà veure a mitjà termini com des del Palau de la Generalitat ho compensen. Fonts socialistes asseguren a ElNacional.cat que les "disculpes" de Parlon i del mateix Trapero els han donat un temps d'or per evitar moviments bruscos —i evitar el soroll que tant temen—, però que la posició de força que té el director general sobre el departament d'Interior els obligarà a moure fitxa, tot i que el de Santa Coloma fos, en el seu moment, una aposta personal del mateix president. Amb l'efecte electoral superat, les crisis que ha provocat el director general, que, asseguren, encara no entén que ja no és policia i que ara vesteix uniforme de polític, ja no surten a compte. Una eventual destitució de Trapero, que tornaria al cos amb rang de major, i amb l'escenari que es preveu a l'agost, quan plegui Esquius, encara genera més temor als socialistes. Els socialistes transiten ara per una vall perillosa: com més caminen, més costarà després tornar a pujar.