Tal dia com avui de l’any 1442, fa 584 anys, a Nàpols, les hosts del rei Alfons el Magnànim entraven a la ciutat i completaven l’operació de conquesta del Regne de Nàpols, que, d’aquesta manera, s’incorporava a l’edifici polític de la Corona catalanoaragonesa. L’exèrcit del rei Alfons estava format per les hosts privades de les famílies nobiliàries feudals més poderoses de Catalunya i del País Valencià, complementades amb mercenaris de la península italiana.
Les armes catalanovalencianes d’Alfons el Magnànim posaven fi a 176 anys de regnat dels Anjou (1266-1442), que havien usurpat el tron de Nàpols i Sicília després de l’assassinat de Manfred I de Sicília, el seu rei legítim (1266). Dues dècades després (1285), Pere II de Catalunya-Aragó i Constança Hohenstaufen (filla i hereva de Manfred) havien liderat la recuperació de Sicília, però la part continental d’aquell domini havia restat en poder dels usurpadors Anjou.
La ideologia d’aquella operació seria la restauració de la legitimitat dels Hohenstaufen, en la persona del seu descendent Alfons el Magnànim. Però, en realitat, aquella operació militar obeïa a diversos interessos: el control pel domini de la meitat occidental de la Mediterrània, que es disputaven les Corones catalanoaragonesa i francesa, i la supremacia sobre la península italiana, que dirimien els Visconti milanesos (aliats dels catalanoaragonesos) i els Sforza toscans (aliats dels francesos).
La conquesta catalana de Nàpols va reforçar el lideratge del tron de Barcelona en el món de la Mediterrània. En aquell moment, Nàpols —amb 60.000 habitants— es convertia en la segona ciutat de la Corona catalanoaragonesa, només superada per València cap i casal (75.000 habitants) i molt més endavant de Barcelona o de Palerm, que censaven uns 40.000 habitants. I va provocar un important desplaçament i establiment de les classes mercantils de Barcelona i de València a la capital partenopea.