Les institucions europees han arribat aquest dilluns a un acord polític provisional sobre el reglament de retorns que permetrà, entre altres coses, crear en tercers països centres per a migrants que hagin de ser repatriats, agilitzar les deportacions i endurir la política migratòria, ha informat l'agència Efe aquest dilluns. Els països europeus que ho vulguin fer podran alçar centres de detenció en altres països que la UE defineix com a segurs, encara que en aquesta llista s'inclouen alguns com l'Índia, Colòmbia, Bangladesh, el Marroc i Egipte. Els països europeus entenen que aquests països són segurs i que s'hi respecten els drets humans.
El Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de la UE —la representació dels països del bloc— s'han posat d'acord amb el text. La principal novetat gira entorn de la possibilitat que els estats membres puguin deportar migrants al que s'ha denominat com a 'centres de retorn' en tercers països diferents dels del seu origen, sempre que s'hagi subscrit prèviament un acord i es respecti el principi de no devolució. La seva aprovació estava prevista per a la setmana passada, però desavinences entre els legisladors quant a la data d'implementació del reglament van provocar que es retardés fins a aquest dilluns.
En la tanda de negociacions s'ha acordat que la legislació, és a dir, també els centres de retorn, serà immediatament aplicable després de la seva entrada en vigor. "La nova normativa accelerarà el procés de retorn i augmentarà les devolucions de persones que no tenen el dret legal a romandre a la UE", ha dit després de l'acord el viceministre de Migració de Xipre, Nicholas A. Ioannides, el país del qual presideix el Consell de la UE fins a finals de juny.
Als centres de retorn, els tercers països estaran obligats a respectar els drets humans i no estarà permès l'internament de menors no acompanyats. A més, una altra novetat de la legislació és que d'ara endavant s'exigirà als migrants "cooperar activament" en el seu procés de retorn. Si aquests no ho fessin, es podran imposar sancions que van des de la retirada de prestacions socials i permisos de treball, fins a sancions penals que inclouen l'empresonament. També es permet la detenció de migrants basant-se en el seu risc de fuga i altres motius de seguretat. Per a migrants considerats un risc per a la seguretat pública o nacional, es preveu una expulsió prioritària, i podran ser reclosos en presons —separats de presos comuns— i enfrontar-se a prohibicions d'entrada indefinides.
Posicions contràries
Espanya és l'únic país que es va mostrar en contra de la normativa des que els ministres d'Interior dels Vint-i-set van assolir l'enfocament general. Aquesta legislació té l'oposició de partits socialdemòcrates, verds i d'esquerres, que van sostenir que la iniciativa no està alineada amb un enfocament europeu, sinó que mostra un gir a l'extrema dreta per part dels populars. "És un acord vergonyós. Aquest futur text posa idees i retòrica xenòfobes en l'escriptura a expenses dels drets fonamentals de les persones exiliades, el seu únic delicte era néixer amb el passaport equivocat", ha dit l'eurodiputada dels Verds Mélissa Camara, cap negociadora del seu grup parlamentari, després de l'aprovació del text.